Domènec Perramon va nèixer a Canet de Mar el 20 de maig de l’any 1906. Quan encara era un infant, la seva família anà a viure a Arenys de Munt, poble que ell sempre considerà “el seu poble” i que el poeta evocaria en alguns dels seus millors poemes. Estudià a Canet tecnologia de teixits. Pel que fa a les humanitats, fou un tenaç autodidacte.
Perramon va obtenir un premi ordinari i dos d’extraordinaris als Jocs Florals de Barcelona (1932, 1934 i 1936), premis ordinaris als Jocs Florals de Lleida (1932), Girona (1935), Buenos Aires (1941 i 1960) i també premis ordinaris a Santiago de Xile (1943), l’Havana (1944) i Mendoza (1958). La seva vàlua com a poeta el va fer mereixedor de la distinció de Mestre en Gai Saber.
Domènec Perramon va ser funcionari de la Generalitat i treballà a la Conselleria d’Agricultura. Acabada la guerra fou internat al camp de concentració de Canet Platja, terrible experiència que amb prou feines pogué superar. Aconseguí residir a Anglaterra. Va viure a Londres, on treballà intensament en l’organització d’assistència als exiliats republicans. Allí es casà amb Brenda Hudson.
La vida de Domènec Perramon a Anglaterra no fou fàcil. Treballà en la traducció de diferents obres de teatre de BBC que eren radiades en les emissions a l’Amèrica llatina, traduí clàssics anglesos, va escriure diferents treballs en prosa amb motiu de les festes nacionals dels països de l’Amèrica llatina… Tot i escriure en castellà per poder guanyar-se la vida, ell se sabia fonamentalment un poeta català, i creia de tot cor en el ressorgiment de la cultura de la seva terra. Enyorava molt Catalunya, i pocs mesos abans de la seva mort havia planejat, per a una data pròxima, el seu rentorn a la pàtria. Va morir a l’1 de febrer de l’any 1976. Per voluntat expressa del poeta fou enterrat en el petit cementiri d’Arenys de Munt, on avui reposen las seves restes.
(Adaptació de la Nota biogràfica d’Octavi Saltor a l’antologia poètica de Domènec Perramon. Barcelona 1977).
