Malgrat el temps… avui hem celebrat el Carnaval amb una rua on els alumnes d’ESO ens han sorprès amb un regal ben sorollós: una batucada!
El Carnaval és la festa per excel·lència. És un estat excepcional, un capgirament de l’ordre que, a Catalunya, se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern, just quan els dies es fan més llargs.
L’origen del Carnaval rau en el paganisme romà, que celebrava a l’hivern festes de transgressió. Per exemple, la inversió d’amos i esclaus. Més endavant, amb l’adopció del Cristianisme, es va convertir en un temps de disbauxa, un lapse de permissivitat que s’oposava a la Quaresma.
La festa, en el simbolisme més antic, reuneix rituals de soroll i foc per despertar la natura i per propiciar-ne la fertilitat. Algunes d’aquestes pràctiques sagrades han perviscut en la forma. És el cas de les màscares que colpegen el terra, dels personatges amb banyes de boc i de les pells i esquelles en els carnavals de muntanya.
Avui dia, el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic al voltant del rei Carnestoltes. L’actual tradició inclou la màscara, la música i el ball, l’ocupació dels carrers, el menjar abundant i el beure, la provocació als espectadors i la sàtira.
