Un gran canvi que ens obliga a evolucionar
En aquest article volem donar a conèixer el procés que ha seguit l’escola Jacint Verdaguer ens els darrers anys, procés pel qual ha passat de ser una escola pública com tantes altres a esdevenir un institut escola que ha integrat les TIC en el procés d’aprenentatge i que de retruc s’ha replantejat tots els elements que intervenen en l’educació: el paper dels docents i de la resta de la comunitat educativa, les metodologies, els objectius educatius, l’avaluació, els recursos i l’organització del currículum, dels espais i del temps.
Per entendre el camí recorregut pel Jacint Verdaguer ens hem de remetre als grans canvis que hi ha hagut en la societat en els darrers anys, sobretot a partir de la irrupció i difusió de les anomenades noves tecnologies i especialment de la xarxa Internet. Podríem arribar a dir que hi ha un món abans i un després d’Internet. En el món d’abans l’escola sempre havia estat el banc on es guardava tota la informació. La funció principal de mestres i professors era la de transmetre informació als alumnes, als quals se’ls demanava que memoritzessin determinats continguts i els reproduïssin en exàmens o els apliquessin en treballs escolars diversos. Tot això ha canviat, l’escola ha deixat de tenir el monopoli de la informació perquè tothom des de qualsevol lloc del món i en qualsevol moment pot accedir a la informació de manera lliure i gratuïta.
Mestres i professors que creen entorns d’aprenentatge
Aquesta nova realitat obliga l’escola a qüestionar-se quin és el paper de les institucions educatives i dels docents. La resposta és clara i contundent: no té sentit que el principal objectiu de l’escola sigui la transmissió d’informació. Ara els docents hem de fer moltes altres coses a part d’explicar continguts. Hem de crear, gestionar i moderar entorns i siutacions d’aprenentatge. I hem de deixar d’estar únicament davant de la classe per situar-nos al constat dels nostres alumnes, guiant-los i acompanyant-los en aquest l’aprenentatge. Hi ha d’haver, per tant, un canvi en el rol dels docents. L’existència d’aquest nou rou posa en relleu determinades habilitats que fins ara no havien estat tan necessàries: des de la creació i el disseny d’activitats basades en problemes que despertin l’interès de l’alumnat i n’estimulin l’aprenentatge, fins al treball en xarxa amb altres docents i professionals de l’educació.
A diferència de l’educació tradicional, en la qual el docent disposa d’un llibre de text que li diu el que ha de fer cada dia, en cada moment, tots el mateix i en el mateix espai, en el nou paradigma el paper del docent és més complex i important. Els docents hem de trobar o crear entorns d’aprenentatge a partir dels diferents contextos i els hem adequar a les diferents realitats i capacitats dels nostres alumnes, i, a més, cal que ho fem en equip, coordinant-nos amb la resta de docents. Això és així i no hi ha camí de retorn, malgrat l’escassa disponibilitat horària de què disposem per trobar-nos i treballar en equip.
Alumnes actius que resolen problemes
A ningú no se li escapa que les noves tecnologies no només han fet modificar el rol dels docents, sinó que també han fet sorgir una nova concepció dels alumnes: a partir d’ara subjectes actius de l’aprenentatge. Partint de la idea que la informació es transmet però el coneixement s’adquireix, ens proposem que els nostres alumnes construeixin per si mateixos el seu coneixement, que siguin ells els autèntics protagonistes del seu aprenentatge. Per això, els docents hem d’empenye’ls a aprendre a partir de proposar-los activitats en què hagin de fer coses, com ara investigar i resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana. No ens podem permetre tenir a les aules alumnes passius, merament receptors i reproductors del que expliquen professors i del que llegeixen en llibres o pàgines web. Per tant, els alumnes aprenen més quan se’ls plantegen problemes i formulen preguntes, més que no pas quan els docents els expliquem uns continguts que ja contenen les respostes.
El treball per projectes
Aquestes transformacions també exigeixen una nova visió del desplegament curricular. No podem seguir fragmentant l’educació com si res no hagués canviat. La necessitat de construir persones competents en la nova estructura social i la impossibilitat que les persones acumulin la gran quantitat de sabers que es generen diàriament, obliguen a un enfocament més transversal dels continguts i de la seva gradació. D’aquí sorgeix el plantejament de treballar per projectes tant de manera individual (els plans de treball) com de manera cooperativa (els projectes de treball) i que, tot i dur-se a terme dins les àrees del coneixement, comporten la transversalitat de coneixements.
Treball en grup i espais versàtils
Donar importància al treball per projectes és donar importància també al treball en grup. Per això, hem organitzat les aules per tal que siguin versàtils i permetin totes les fórmules de treball possibles, des del gran grup, fins el treball individual o per parelles, passant pel treball en grups de 3 o 4 alumnes.
Metodologies diverses
La nostra visió de l’educació no és nova, és hereva dels nostres antecessors pedagògics, que basaven l’educació de les persones en l’aprendre fent i resolent.
Un estudi fet als EUA (National Training laboratories Institute, Bethel Maine) demostra que les classes magistrals no garanteixen que els alumnes adquireixin els coneixements que s’hi expliquen. De fet, s’aprèn molt més i els aprenentatges són més duradors quan un mateix ha d’explicar als altres allò que ha après. Per això les estratègies que millor desenvolupen les capacitats d’adquisisió del coneixement són aquelles que trobem principalment en la part baixa de la piràmide mentre que les menys efectives estan a la part alta. Això no significa que el docent no hagi d’explicar, sinó que cal tenir en compte que els alumnes aprenen de moltes maneres diferents i que, per tant, cal aplicar metodologies que tinguin en compte aquesta realitat.
Recursos imprescindibles: aules connectades
En aquest nou entorn de treball resulta imprescindible poder accedir a la informació. És per això que cada alumne, a partir de 5è de Primària, disposa d’un ordinador portàtil que el centre posa a la seva disposició per tal que pugui estudiar. Perquè pugui buscar la informació que en cada moment necessita, però també perquè pugui intercanviar-la i cooperar amb els companys. Les anomenades noves tecnologies permeten que els alumnes siguin més autònoms, alhora que faciliten que els aprenentatges esdevinguin més significatius i es puguin adaptar a la diversitat d’alumnes. Reflexionar en equip, descobrir, manipular, compartir i autoavaluar-se, són tasques que esdevenen més fàcils i motivadores si utilitzem tots els recursos que la tecnologia posa al nostre abast. Ordinadors, pissarres digitals, càmeres de vídeo, laboratoris científics i tauletes són alguns d’aquests recursos materials que milloren les condicions d’estudi i treball. I la pàgina web del centre amb la plataforma d’aprenentatge Moodle, també.
Un element clau: l’avaluació
Cap canvi en educació és possible si no modifiquem les estructures de l’avaluació. No podem pretendre que tots els alumnes assoleixin un mateix nivell de coneixements i capacitats. Per tant hauríem de defugir de la imatge d’avaluació com la d’un llistó que corre paral·lel al terra i que, per tant, és igual per tots. Més aviat aquest llistó hauria d’estar col·locat en diagonal, de manera que cada alumne arribi allò on sigui capaç d’arribar. Això suposa vetllar més pel procés d’aprenentatge, que no pas pel procés de retenció de continguts. Aquest és el principal repte que se’ns presenta. Al nostre entendre, les proves PISA són un dels referents competencials i punt de partida de moltes de les modificacions i canvis que hem anat aplicant. Saber-les imitar, però, requereix una gran preparació que encara ens falta.
Perseguint la millora de l’educació
Una vegada hem vist com han canviat la societat i el món, i també com aquests canvis han provocat que la visió de l’educació es transformi, explicarem a continuació com duem a la pràctica aquesta nova concepció de l’escola i de l’aprenentatge. Repassem, doncs, quins són els punts clau del projecte de centre del Jacint Verdaguer. Val a dir que ens trobem en un procés de canvi i que els canvis no són mai fàcils. Sovint el camí esdevé llarg i tortuós, ple d’obstacles que intentem superar amb esforç i inovació. Partim de la base que les societats sempre es regulen per millorar i que dels conflictes o errors també se n’aprèn. La innovació és una constant en el nostre centre, perquè estem convençuts que sense innovació no hi ha futur ni resolució dels problemes actuals.
Som Institut escola
Us aspecte clau del projecte és la seva continuïtat dins l’educació obligatòria dels 3 fins als 16 anys. Entenem aquesta etapa com una preparació integral de l’alumne que l’ajudi a afrontar situacions diverses que es trobarà en el futur. Pretenem aprofitar les seves capacitats per convertir-les en competències per tal de superar obstacles diversos de la vida real. Això no seria possible sense una forta coordinació entre totes les etapes que intervenen en aquest procés d’escolarització obligatòria.
Les 3R (instrumentals), les àrees del coneixement i l’expressió i la introspecció
Partint de la premissa que és molt important que els alumnes sàpiguen moltes coses, i quantes més millor, si aquestes no les interrelacionen o les posen a la pràctica, en poc temps se n’obliden i a la llarga un s’adona que no eren tan importants, ja que només les ha necessitat a l’escola i per passar unes proves. No podem pretendre omplir de continguts els caps dels nostres alumnes i no podem oblidar que el més important és fer-los pensar, raonar, desenvolupar capacitats i crear interès pel seu aprenentatge. Per aquest motiu hem decidit que allò que fem ha de tenir sentit i ha de poder-se aplicar a situacions diverses de la vida real. Només així l’aprenentatge tindrà veritable sentit i serà útil, no només des del punt de vista productiu, que també, sinó per la cerca de la felicitat i de la millora del nostre entorn.
Organitzem l’aprenentatge en tres grans blocs: les àrees instrumentals, que són la base de l’aprenentatge i prioritat del centre escolar, l’àmbit del coneixement (entès aquest com la praxis de situacions reals a resoldre, de manera individual o cooperativa), i l’àmbit de l’expressió i introspecció, on trobem la sensibilitat artística, física i emocional.
Els nostres objectius
A l’institut escola Jacint Verdaguer pretenem que els alumnes esdevinguin:
– Autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge.
Entès l’aprenentatge com els continguts necessaris per crear més coneixement, les destreses imprescindibles per aconseguir solucionar problemes i situacions quotidianes, i els valors i les actituds que permeten a l’alumnat viure, conviure i compartir.
– Competents per escollir el camí que vulguin triar a la vida.
Entesa aquesta competència com les capacitats necessàries per viure i conviure en el nostre món, per poder escollir lliurement el propi camí i per ser útils a la societat.
– Participatius, col·laboradors i cooperatius.
Fomentant l’atenció, l’esforç i la motivació en l’alumnat. Per això, l’escola ha de saber motivar i adequar l’educació a les necessitats i reptes de la nova societat per tal que els alumnes vegin en aquest marc una eina útil pel seu futur.
– Amb capacitats d’empatia, autocontrol personal i sentit crític positiu.
– Preparats per viure i conviure al món i per cercar solucions als nous problemes que planteja una societat en continus canvis.
– Reflexius i generadors de nous coneixement (l’excel·lència).
La reflexió ve donada per la pròpia estructura de treball on és el grup qui vetlla per aconseguir els objectius proposats. La pressió per la descoberta, investigació i creació d’hipòtesis fa de l’alumnat unes persones més crítiques i reflexives i alhora generadores de coneixements.
– Preparats per aprendre a aprendre al llarg de la vida.
L’evolució del paper del docent
Els docents som la peça clau del procés, l’eina imprescindible i qui lidera els entorns d’aprenentatge. Necessitem temps per treballar en equip, per planificar, coordinar-nos, avaluar els processos… Tot i que cada vegada en tenim menys per a aquest tipus de tasques, val a dir que els docents estem fent un esforç enorme per donar la millor educació possible als nostres alumnes i aquesta voluntat de servei és, sense cap mena de dubte, un dels valors que més ens caracteritza com a grup professional.
El paper del docent inclou tres grans aspectes que ens caracteritzen. El primer en tant que instructor d’aquells aprenentatges instrumentals que requereixen d’algú que els expliqui i ensenyi als alumnes, perquè altrament els resultaria molt difícil i costós d’aprendre. Ens referim, per exemple, a la lectoescriptura i a l’àlgebra, a la simbologia que ens permet comunicar-nos i calcular. Però fins i tot aquest àmbit es treballa interactuant amb els alumnes i no només des d’una perspectiva unidireccional.
El segon aspecte fa referència a la planificació dels diferents entorns d’aprenentatge, a la planificació de les unitats aplicables a altres situacions de la vida real i a l’acompanyament en la seva aplicació. Els docents, en introduir una nova unitat didàctica, dediquem temps per explicar als alumnes què faran, com ho faran i què se’ls demanarà. A partir d’aquí, l’alumnat és responsable del seu aprenentatge i el docent el guia en aquest camí. Per tal que els alumnes aprenguin, no només els demanem esforç, sinó també que participin ajudant altres companys de l’aula.
El tercer aspecte fa referència a la gestió de l’aula en tant que espai on els alumnes es relacionen, intercactuen i conviuen. En aquest sentit cal que els dediquem atenció i suport, i que apliquem estratègies per prevenir i resoldre possibles conflictes. És l’apartat de les emocions, de l’empatia, de la resolució de conflictes. Té a veure molt amb una actitud, model humà i activitats que ajudin l’alumnat a autocontrolar-se, trobar solucions a problemes, arribar a acords sense recórrer als insults o la violència… Per nosaltres, aquest treball és cabdal, ja que ajuda a tenir un bon clima d’aula i millora els aprenentatges.
El paper dels alumnes
Pel que fa al paper dels alumnes, cal tenir en compte que tots, conforme ens anem fent grans, anem acumulant diferents sabers en funció de les nostres realitats, entorns i interessos. Als alumnes els passa el mateix, però al seu nivell. Dins l’aula hi ha una gran diversitat de coneixements personals que és molt útil i enriquidor compartir. Per tant, no hi podem renunciar, cal aprofitar-los.
Per aquest motiu emprem mètodes d’aprenentatge cooperatiu, en el marc dels quals els alumnes actuen de professors dels seus companys. Per exemple, apliquem el mètode de tutoria entre iguals per millorar la lectura mitjançant el programa Llegim en parella. En aquest programa els alumnes treballen per parelles: un fa de tutor i l’altre de tutorat. El tutor ajuda i supervisa la tasca duta a terme pel tutorat. I tots dos aprenen, perquè com ja hem comentat, haver d’explicar o ensenyar alguna cosa a una altra persona és una de les millors maneres d’aprendre. Convé dir aquí que els rols són intercanviables i el que tutoritza en una determinada activitat pot ser tutoritzat en una altra, depenent dels coneixements i habilitats que tingui en cada àrea del saber o competència.
Els alumnes de l’escola estan familiaritzats amb diversos mètodes d’aprenentatge cooperatiu, com la tutoria entre iguals, el trencaclosques i la resolució de problemes en parelles, entre d’altres. I aquest saber cooperar, ajudar l’altre i entendre-s’hi forma part de les seves habilitats socials, fins al punt que, per exemple, encara que estiguin realitzant un pla de treball individual (que permet que cada alumne vagi al seu ritme) puguin ajudar-se els uns als altres.
Una de les conseqüències del fet que aprenem més quan hem d’expllicar que no pas quan només escoltem, és que al llarg de tota l’escolarització el centre fomenta que l’alumne hagi de parlar en públic, hagi d’explicar als seus companys el que ha après mitjançant exposicions orals amb el suport del projector i la pissarra digital interactiva.
També per fomentar les habilitats socials i la cohesió de centre, cada grup classe d’Educació Infantil i Primària està agermanat amb un altre grup, de manera que cada alumne està agermanat amb un company d’un altre curs. Al llarg de l’any realitzen diferents tipus d’activitats i intercanvis. Això millora el clima escolar i aprofita el potencial que tenim fent que els propis alumnes tinguin la necessitat d’ensenyar, explicar o intercanviar experiències per tal que els altres les vegin.
El paper de les famílies
En aquest context, les families tenen també un paper important, no obviem que són part activa en la formació dels seus fills i filles. Per aquest motiu han d’estar informades en tot moment del que fem i de per què ho fem d’una manera i no d’una altra. Els docents som receptius a la informació i propostes que ens poden formular, de tal manera que hi ha un feed back fluid entre família i escola.
En aquesta línia de col·laboració estreta entre família i escola, destaquen les reunions periòdiques entre la junta de l’’AMPA i la direcció del centre, on l’objectiu és treballar en una mateixa direcció i en funció del projecte de centre i les trobades mensuals amb els delegats pares de classe amb la coordinadora pedagògica. Això ens ha permès evolucionar al llarg del temps i poder anar innovant sense gaires entrebancs.
De les TIC a les TAC
L’evolució de la tecnologia millora la informació que rebem els humans i ens ha de permetre millorar la societat, que alhora generarà noves tecnologies tancant de nou el cercle i formant una simbiosi indisoluble.
El centre disposa de suficients recursos tecnològics per tal de facilitar tant l’autonomia com la cooperació. Evidentment, també l’accés a la informació, i la possibilitat de treballar més enllà de l’aula, fomentant des de la investigació científica fins la creativitat artística i facilitant la comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa.
Amb la tecnologia i l’accés a la informació, els aprenentatges són més significatius, alhora que faciliten un esforç personal ja que són ells els responsables de cercar les respostes que els docents plantegem.
Actuacions concretes
Tot el que hem explicat fins ara es tradueix en actuacions concretes, com les següents.
- Els agrupaments heterogenis que duem a terme en les àrees instrumentals per tal d’assegurar un bon accés al coneixement.
- Els tallers en grups reduïts, creats per potenciar aspectes d’investigació científica, construcció, expressió, creativitat… Alguns exemples són el taller de vídeo, robòtica, teatre, jocs cooperatius, titelles, programació i scrach.
- La kinesiologia, tècnica que ajuda els alumnes de Primària a desenvolupar estratègies de coneixement d’un mateix i d’autocontrol de les emocions.
- Adequació d’espais per la lectura, la conversa i la rotllana per parlar de temes de tutoria.
- Les unitats didàctiques basades en situacions de la vida real, creades des del propi centre en equip i que estan plantejades per ser resoltes de manera individual o de manera cooperativa.
- A la Secundària, una organització horària i curricular que fomenta la interdisciplinarietat i permet dur a terme el treball per projectes, tant a nivell individual (plans de treball) com en grup interdisciplinars (projectes de treball).
- La coordinació intercicles i els claustres pedagògics. Com hem dit abans, els docents som el motor del canvi, i ens hem de poder coordinar bé i hem de poder aprendre els uns dels altres. Per aquest motiu, a part de les reunions intercicles, fem també els claustres pedagògics, on intercanviem punts de vista i debatem els aspectes més essencials de l’educació.
- L’educació física en anglès. En la línia de continuar posant a la pràctica els aprenentatges per tal de fer-los útils, fem l’educació física en anglès.
- Un entorn d’aprenentatge elearning on els alumnes saben el que han de fer. Treballar sense llibres de text requereix un entorn on els alumnes no es perdin, per aquest motiu disposem d’un entorn Moodle on hi ha penjades les unitats didàctiques que es treballen.
Lideratges necessaris
Per acabar, no podem perdre de vista el que el nostre projecte educatiu de centre contempla en relació a la visió de les persones que han de liderar aquest procés. El lideratge és fruit d’un procés d’aprenentatge que comprèn des dels coneixements bàsics en la matèria fins a la consciència de les pròpies limitacions i motivacions, passant per la capacitat de solucionar problemes i d’avançar-se als fets. Tots tenim les capacitats necessàries per al lideratge més o menys desenvolupades i hem d’aprofitar-les per ser membres actius de la nostra societat.
L’escola no depèn d’un presidencialisme, sinó que treballa en equip tenint en compte el punt de vista dels diversos sectors que la integren i ha de ser capaç de prendre decisions per tal d’agilitzar-ne el funcionament.
La direcció del centre lidera l’entusiasme, elimina el pessimisme, desperta interès per projectes d’innovació i ho fa sempre des del debat i la participació activa d’aquelles persones que vulguin intervenir en el projecte.
Els lideratges requereixen dedicació, empatia, assertivitat, treball, acompanyament i detecció dels possibles problemes que vagin sorgint en el centre. Per aquets motiu el centre preveu diversos canals i mitjans de participació de la comunitat educativa en el dia a dia del centre. I és per això també que hi ha d’haver lideratges en tots els sectors, des de la direcció, passant pels docents, famílies i alumnes.
IE Jacint Verdaguer
PREMIS OBTINGUTS PEL CENTRE
Premi Nacional de Catalunya
Premi Cercle d’economia
Premi del CNICE als millors materials educatius de l’estat espanyol
Premi Marta Mata
Premi Baldiri Reixac
