L’Institut Escola Canyelles té una identitat profundament lligada a la història del nostre barri. A mitjans dels anys 70, Canyelles es va edificar com un gran polígon de pisos destinat, en gran part, a reallotjar famílies procedents dels últims nuclis de barraques de Barcelona. Tot i que els blocs es van omplir ràpidament de famílies joves amb centenars d’infants, el barri va néixer sense els serveis més elementals: no hi havia transport públic eficient, ni ambulatoris, ni equipaments culturals, i el més greu, no hi havia escoles.

Davant d’aquesta situació d’aïllament, el veïnat es va organitzar sota el lideratge de l’Associació de Veïns de Canyelles. Amb una gran dignitat i determinació, les mares i els pares del barri van iniciar una intensa campanya de mobilitzacions, manifestacions i talls de trànsit. El lema era unànime: exigir a les administracions de l’època un terra públic reservat per a l’educació, evitant l’especulació immobiliària i garantint el dret a l’escola pública per als seus fills i filles.

Fruit d’aquella pressió popular incombustible, el Ministeri d’Educació i l’Ajuntament van cedir, fent possible la construcció i obertura de l’escola Tomàs Moro com a centre d’Educació General Bàsica (EGB).
Des del primer dia, l’escola es va convertir en un orgull col·lectiu i en un motor social de Canyelles. Un clar exemple d’aquest esperit col·laboratiu va tenir lloc el gener de 1984: quan el barri va necessitar crear l’Escola d’Adults de Canyelles per oferir formació a la població gran, la nostra escola va cedir de manera altruista les seves aules durant les nits perquè s’hi poguessin impartir les primeres classes.

La pèrdua d’una de les dues línies de l’escola amb el pas del temps va fer que s’iniciés el procés per unificar tot l’alumnat en un sol edifici. Fins aleshores, el centre havia estat repartit en dues seus, mantenint la part d’Educació Infantil al carrer Juan Ramón Jiménez i la part de Primària al carrer Miguel Hernández. Per poder acollir els nens i nenes d’Educació Infantil en aquesta ubicació definitiva, es va fer una remodelació integral de l’edifici del carrer Miguel Hernández. Finalment, al setembre del 2013, l’Escola Tomàs Moro va concentrar tota la seva activitat en aquesta ubicació, mentre que l’antic edifici del carrer Juan Ramón Jiménez es va transformar en l’actual Centre de Formació d’Adults (CFA) Canyelles.

Durant molts anys, Canyelles no tenia cap institut d’ESO. Això obligava els nostres adolescents a desplaçar-se diàriament a centres d’altres barris, fet que els obligava a creuar barreres urbanes i trencava el vincle amb el seu entorn comunitari.
Davant d’aquest greuge, les famílies, les AFA i el moviment veïnal es van organitzar i es van mobilitzar intensament per exigir un institut a la vora del barri.
Com a resposta a aquesta històrica reivindicació l’Administració va aprovar un projecte transformador: convertir la històrica Escola Tomàs Moro en l’actual Institut Escola Canyelles.
El setembre de 2025 es va transformar en Institut Escola.
Avui dia, com a Institut Escola Canyelles, continuem treballant amb el mateix esperit amb què es van col·locar els nostres primers totxos: el d’una escola pública, inclusiva, arrelada al territori i compromesa amb el futur i la igualtat d’oportunitats de tot el nostre alumnat. Som el resultat de la unió d’un barri.