Aquests dies comencen a arribar molts arbres a l’escola, l’entrada aviat ens recordarà un bosc de fantasia.
Des de la biblioteca, un poema:

Fi de tardor

Sóc la tardor, com un núvol em fonc,
enrera veig, encara plens de fulles,
arbres, avui sols rígides despulles,
i un plor reté, ja corglaçat, el tronc,
garfint l’espai amb branques desvalgudes.
Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl•lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred.

Joan Vinyoli