Afegim la carta que hem llegit a la pàgina web de l’Enric Queralt amb tot el nostre suport:
Carta de Jordi Strubell i Trueta a la Consellera d’Ensenyament.
Recordo un ministre d’educació britànic dels anys 80 que deia que el pitjor que li havia passat va ser haver de tancar una escola que coneixia. “Tancar una presó per innecessària és una benedicció. Tancar una escola necessària una maledicció” va dir, si no recordo malament. Penso que a la consellera Irene Rigau no li ha de fer gens de gràcia tancar quatre escoles a les comarques de Tarragona. No sols perquè d’aquesta manera contribueix al càstig a unes comarques que, ja de per si, han de suportar transvasaments, nuclears i peatges; sinó perquè tancant-les, allunya l’horitzó de la superació del fracàs escolar en què CiU centrava la seva oferta electoral el 2010.
He visitat la meitat de les escoles que pretén tancar la senyora Rigau. I el que més em sorprèn, francament, és que ella no. Que no les hagi visitades. No l’entenc. Com pot tancar una escola que no coneix sense estar ben segura d’encertar? Com pot tancar una escola que tampoc no ha visitat la seva directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, la Sra. Àngels González? D’acord, hi ha un “Informe” en què diuen que s’han basat per prendre la determinació de tancar. L’argument central n’és l’aspecte demogràfic: que a Tarragona hi ha menys mainada, diuen. Però no és així en el districte on es troba l’Olga Xirinacs. Qualsevol planificació escolar feta amb rigor a Tarragona ha de tenir en compte que, al barri de Sant Pere i Sant Pau, la demanda de places es manté alta. Certament, l’ocupació d’aquest curs hi és total.
Algú pot pensar que és el romanticisme i l’amor a les “causes perdudes” que manté viva la flama de la lluita per l’Olga Xirinacs. Doncs no. De romanticisme res. A més, resulta intolerable pensar que la puguin tancar basant-se en decisions de despatx sense tenir en compte la qualitat de l’ensenyament que s’hi presta. Perquè aquí no estem davant d’una escola qualsevol. No. Estem davant d’un petit miracle de l’educació, davant d’un dels projectes educatius més ben construïts i sòlids que mai no he vist. Qualsevol de les seves aules supera Port Aventura llargament en imaginació i capacitat de suggestió, en aquest cas educativa. L’escola té l’índex da participació altíssima, quasi total. I els recursos per al joc-aprenentatge són inesgotables. Cada detall de l’escola està pensada amb amor i mestria, assegurant els dos ingredients bàsics d’una bona educació. I ara va i diuen des de la Conselleria de Barcelona que la volen tancar! Resulta inconcebible. Intolerable. Ja sé que no és a mi que em pertoca. Però voldria convidar la senyora Consellera a visitar l’escola. I que després la tanqui si no li ha seduït el que hi ha vist. Potser amb la seva presència a la festa de lliurament del segon premi Baldiri Reixach (que molt merescudament rebrà l’escola Olga Xirinacs aquest divendres que ve) podrà començar a donar-li la volta a la seva decisió. És de savis i sàvies rectificar. Perquè la ciutat de Tarragona, sense l’escola Olga Xirinacs, no seria igual.
Toni Strubell i Trueta
Diputat al Parlament per Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
