Belvolgudes famílies,
Aquest passat dissabte es va realitzar el Taller de iniciació a la Meditació i la sessió , que es va dur a terme al gimnàs de l’escola, es va dividir en dues parts .En la part teòrica, sentats als bancs fent una rotllana, l’Elisabet ens va explicar de forma molt entenedora què és la meditació, els seus obstacles, quines postures hem d’adoptar com a principiants i quant de temps hi podem dedicar. La nostra ment està contínuament ballant entre el passat i el futur i el moment present sembla que el passa per alt. Per això l’hem d’entrenar a que pari, que sigui plenament conscient del moment present i que s’oblidi d’altres inputs que l’assetgen i la dispersen. Per tant, meditar és focalitzar la nostra atenció en un punt i no abandonar-lo durant l’estona de la meditació. Aquest punt pot ser la nostra pròpia respiració, una part del nostre cos, la llum d’una espelma, una imatge que visualitzem,…etc. Això ens pot semblar senzill, però no ho és perquè ens podem trobar amb un sèrie d’obstacles com, per exemple, la son, el dolor, i la dispersió de la nostra ment. La son pot anar bé per a relaxar-nos però no és l’objectiu final de la meditació, el dolor que podem sentir en certes parts del cos quan està relaxat que abans no hi prestàvem atenció, i la ment que no vol aturar-se i ens colpeja contínuament amb els problemes i les rutines del dia dia. Pel que fa a les postures, no cal que ens sentem amb les cames creuades, fent la figura del lotus, ni que ens sentem damunt d’un coixí, ni que ens estirem a terra. Simplement sentats en una cadira amb l’esquena ben recta és suficient per començar. I el moment serà el que decidim nosaltres, amb només uns quinze o vint minuts al dia quan res ni ningú ens pugui destorbar.
I en la part pràctica, drets damunt de les màrfegues, l’Elisabet ens va fer fer un seguit de moviments de coll, braços i esquena per tal de desentumir el cos i obrir el pit per a exercitar millor la respiració. Després, un cop sentats, també vam fer d’altres exercicis cap als laterals i, ja preparats amb els ulls tancats vam començar a fer
inhalacions i exhalacions unes lleugeres altres més profundes tot centrant-nos en un punt o més punts del nostre cos, fent com un escaneig de baix a dalt, concentrant-nos en allò que fèiem i sentíem en aquell moment.
L’experiència va ser molt enriquidora per a tothom i vam estar molt a gust amb l’Elisabet , que va estar molt atenta a les nostres explicacions i sensacions.
Segur que ho tornem a repetir.
Gràcies Elisabet i gràcies per la vostra assistència!
