Avui dissabte dia 4 d’abril fa vint-i-quatre dies que estem confinats, i tant els meus pares, com la meva germana i jo podem dir amb certesa que no tenim el virus.

Jo estic bé, faig els deures, descanso, faig exercici i sobretot estic fent coses que abans mai tenia temps suficient per fer com per exemple: dibuixar, cuinar, veure séries, tornar a llegir els meus llibres preferits o bé passar més temps amb la meva família.

Trobo a faltar moltíssimes coses, primer de tot poder abraçar a la meva família i amics, però també altres coses que abans eren insignificants, com la sensació de seure en una terrassa amb la meva mare i sentir l’escalfor del sol, el soroll de les onades del mar o inclòs haver de llevar-me aviat per anar a l’escola. 

Estic segura que ho superarem, perquè estem demostrant que aquí, a Espanya, no només hi ha bones platges i bon pernil sinó que també gent solidària, humil i amb un gran cor, disposats a lluitar contra tot el que ens vingui a sobre.

Estic orgullosa del meu país i de tots aquells que ens quedem a casa per salvar vides i que cada dia a les vuit sortim a aplaudir a sanitaris, caixers, escombraires i en definitiva a tots els herois que no porten capa però que dia a dia ens estan fent la vida més fàcil i estan salvant moltes vides.

És veritat que les coses sempre poden fer-se millor i que cometem errors, però des del meu punt de vista estic veien a molta gent bolcada en un sol objectiu, guanyar a la pandèmia i intentar no deixar a ningú enrere perquè aquestes setmanes hem hagut d’acomiadar-nos de molta gent, sobretot de persones grans, d’una generació que va haver de lluitar en la guerra civil, contra el franquisme o contra altres pandèmies i que ara estem deixant anar perquè la sanitat no dóna abast i considerem que la seva trajectòria ha arribat a la seva fi. Després de tot això és molt important que seguim units, que no ens relaxem i que seguim sent responsables perquè tot passa, i això segur que també passarà.

L’origen de tot això mai el sabrem, o potser sí, dintre de molts anys quan tot això només sigui un record i li hagi d’explicar als meus fills com de cop i volta la vida a la Terra ens va canviar per complet a tots, i que ens vam haver d’adaptar a noves condicions desconegudes per nosaltres.

I tant de bo en un futur poguem dir que després del coronavirus la societat individualista que ara coneixem va continuar cooperant i que vam aprendre moltíssim i ens vam fer molt és forts del que som.

     Paola Mesa 4t d’ESO

1-A casa som 4 persones més el gos.El meu pare, la meva mare, el meu germà, el meu gos i jo.

2-Després de fer els deures m’entretinc jugant a la consola o jugant amb el meu germà o jugar a les cartes amb el meu pare i mare.

3-Estic experimentant sentiments cap als meus pares perquè ara entenc perquè s’enfaden amb mi a vegades quan no em centro en el que he de fer.

4-L’ambient a casa és el normal que sempre estem, però el meu germà estic sentint que està canviant perquè a la que li dius alguna cosa ja s’enfada però jo penso que és normal perquè encara és petit.

5-Amb el meu germà la convivència per ara està bé però sempre cada dia hem d’estar enfadats l’un a l’altre. Amb meus pares la convivència és bona, sempre estem rient.

6-Trobo a faltar el poder sortir al carrer per estar amb els meus amics i sobretot estrany a la meva família, quan podem tots ens fem videotrucada.

7-Sí que valoraré algunes coses com per exemple als meus pares que cada dia es juguen la vida per anar a treballar al mercadona.

DAVID 4t d’ESO

El dijous 12 de març ens vans dir que estaríem 15 dies sense classe i pensava VACANCES, però ara que portem més dies ja no sembla tant divertit.

Els primers dies només jugava a l’ordinador o estava amb el mòbil, però ara ja tinc deures per entregar, classes virtuals i l’académia d’anglés també virtual. O sigui que quasi com abans, però sense sortir de cada.

Trobo a faltar els amics, el poder sortir a jugar a futbol, o anar al cine a veure una pel·lícula, ara tenia previst anar a una que farien aquest mes però que ha estat ajornat.

De moment no conec ningú que tingui el virus, pel que estic tranquil, però no m’agraden els número que donen cada dia de més infectats i morts, sembla que no  acabarà mai.

Però bé, estic bé, i a l’espera que tot se solucioni per poder tornar a la meva vida normal.

Oriol 4t d’ESO

30/3/20 21:00

Avui m’he aixecat a l’hora que acostumo a aixecar-me habitualment que és a les 9 del matí.Més tard m’he posat a fer els deures com faig siempre.Avui he fet unes activitats de trigonometria a l’assignatura de matemàtiques i un model per plàstica, aquest últim m’ha costat bastant de fer.Mentre feia això he estat escoltant música perquè no se m’ fessin  tan pesats.

Ja després de dinar he ajudat a la meva germana a fer els seus deures, de català, ja  que no entenia com fer una cosa i li he explicat.Més tard , quan he acabat d’ajudar a  la meva germana he decidit posar-me a jugar amb un amic a la consola, aquest moment ha sigut estrany ja que he jugat a un joc que no solia jugar, per no fer les mateixes activitats de manera contínua .Aquest vespre he vist un torneig  benèfic de Fifa, on jugaven jugadors professionals amb els seus equips.

1 /4/20  20:45

Avui m’he aixecat a   les 9 del matí.Ja després d’haver-me despertat m’he posat a esmorzar unes torrades amb xocolata.Més tard m’he aixecat a les 10 del matí m’he posat a fer una videotrucada   amb la professora d’anglès i alguns dels meus companys de classe .La professora ens ha preguntat com portem el confinament i hem repassat el que hem fet.Ja després he jugat amb la meva germana al parxís ja que no em venia de gust fer els deures. Ja després m’he posat a fer el dinar , perquè he après a fer un plat de patates braves, aquesta sensació ha sigut estranya, ja que m’he  sentit  orgullós perquè he fet jo el dinar.

Després de dinar he jugat amb un amic meu al Fifa,un joc que m’agrada molt jugar , on en hem  fet un partit on a vegades guanyava jo o vegades guanyava ell.

2/4/20 21:30

Avui m’he aixecat a  les 10:30 del matí, ja que ahir em vaig anar a dormir bastant tard.Ja després he fet els deures de plàstica, que en aquest cas era fer-me una foto amb el cartell a les mans,ja que avui no he volgut esmorzar.Aquesta tarda he fet una trucada amb un amic amb el qui  vaig a jugar a futbol quan no hi ha escola.Durant aquesta he tingut la sensació d’enyorança ,perquè he trobat a faltar el poder veure’ns per anar a jugar a futbol.Ja després de fer la trucada i recordar el que trobo a faltar aquest dies, que era poder estar amb els amics veient o jugant a futbol.

3/4/20 20:50

Avui m’ he aixecat més tard del que és habitual .Després m’he rentat la cara i m’he canviat ja que a la 10 del matí tenia una trucada amb la professora de biologia i economia, on hem explicat com faríem les coses a partir d’ara. Després de la videotrucada he enviat la feina a la professora d’economia que estat fent durant aquests dies perquè pugui corregir-los.Aquesta tarda he fet un altre videotrucada a les 18 amb la professora de matemàtiques, on ens han explicat com faríen les coses després de Setmana Santa.Després d’això he jugat amb la meva família a un joc de taula anomenat Rummikub.

4/4/20 22.00

Avui ha sigut un dia bastant pesat,ja que he hagut de fer correccions de textos que havia de passar a net, més gravar-me per un vídeo d’anglès . A la tarda he fet una trucada amb els meus amics, i hem tornat a enyorar el poder anar jugar a futbol o un altre esport, ja que és una cosa que fem molt sovint,cosa que ens va fer pensar en  tot el conflicte que ha passat actualment i com està actuant la gent del món.

5/4/20 19:30

Avui ha sigut un dia de reflexionar, ja que no tenia cap assignatura pendent d’entrega fins després de Setmana Santa , i he estat reflexionant com dur aquests dies, encara que he fet tots els deures, però crec que si em quadres: els horaris millor podria tenir millor rendiment alhora de fer les tasques. Però no tot ha sigut reflexionar , també  he tingut una part del dia per dedicar-la el oci, per això he decidit estar jugant gairebé tota la tarda al Fifa. Més tard he vist  Youtube pel mòbil, ja que feia temps que no entrava a l’aplicació de youtube.

Pau 4t d’ESO

Aquesta situació sobre el coronavirus ha anat de mal en pitjor.

Jo penso que si haguéssim fet des del principi unes mesures més estrictes com a Xina podríem haver millorat, perquè encara que posin multes jo conec a gent que segueixen sortint de casa.

Al principi de la quarantena pensava que sortiríem abans, però mentre que passaven els dies cada vegada m’agobiava més i necessito sortir. Alguns dies estic més contenta i altres dies no, i per matar el temps parlo amb els meus amics o fem challenges.

La meva mare coneix a persones que estan malalts i gent que ha mort del seu treball o del futbol del meu germà.

Jo crec que ens en sortirem quan passi molts mesos ja que cada dia pugen els morts i nosaltres estem en una zona on està molt afectat. I per què tot millori el govern hauria de donar tots els materials sanitaris per facilitar-ne l’acte

I per últim quan sortim de tot això ja et dic jo que aquesta experiència molts de nosaltres no l’oblidarem.

Fatoumata 4t d’ESO

Durant aquests dies de la quarantena ho estem passant molt malament tots, ja que la gent s’està preocupant molt sobre el que està passant i el que passarà. Em fan molta ràbia la gent que surt al carrer sense tenir cap motiu, però sí que comprenc la gent que pateix alguna malaltia i ha de sortir al carrer sí o sí. Cada vegada que encenc la televisió i veig les notícies em fa molta pena escoltar com cada dia va augmentant el nombre de víctimes de morts. Mai havia pensat que això passaria en la realitat. És una barbaritat el nombre de víctimes i d’infectats. Tant de bo que això s’acabi, sento molta pena perquè la majoria de les víctimes de morts són gent gran i la gent gran s’han sacrificat tota la seva vida per deixar-nos un bon futur per a nosaltres i ara s’estan morint per un maleït virus sempre demano a déu que si us plau pari això. Bé, després d’aquesta reflexió he arribat a la conclusió que hem de viure la vida en el present i mai dir ja ho faré demà, perquè mai saps el que et passarà i quan.

Cada dia que em desperto, trobo a faltar sortir al carrer, anar a l’institut, sortir amb els amics, anar de shopping, anar els caps de setmanes amb la família per fer barbacoa i moltes coses més i aquí m’he adonat de l’afortunada que sóc, de tenir tot el que vull. A vegades no valorem les coses més petites que ens dóna la vida fins que no les tenim. També m’he penadit de les vegades que em deien els meus amics de sortir i els hi deia que no perquè aquella tarda volia mirar una pel·lícula o sèrie de Netflix.

Quan acabo de fer els deures, em poso a estudiar, a mirar la televisió, mirar alguna sèrie o pel·lícula a Netflix, escoltar música, i moltes coses més, però ara penso… i com s’ho fa la gent que té pocs recursos o no arriba a fi de mes i té fills, per això sempre dic que som afortunats de tenir el que tenim i mai hem de queixar-nos de no tenir alguna cosa, només perquè estigui de moda.

Quasi cada dia em barallo amb el meu germà, ja que sempre el veig però crec que és una cosa normal de tots els germans, però a vegades fem esport junts i ens divertim molt. Crec que el costat positiu de la quarantena és estar amb la família i gaudir al màxim, com per exemple a casa meva el que fem és jugar a jocs de taula, mirar alguna pel·lícula tots junts, a vegades fem esport però ens fa una mica de mandra.

Espero que això s’acabi aviat perquè puguem tornar als nostres llocs, és a dir tornar a l’escola, a treballar, fer la nostra vida normal. Tots sabem que l’any 2020 quedarà marcat en les nostres vides, ja que no ha començat tan bé com esperàvem, esperem que any que ve sigui molt millor.

HAJAR 4t d’ESO