Durant aquests dies de la quarantena ho estem passant molt malament tots, ja que la gent s’està preocupant molt sobre el que està passant i el que passarà. Em fan molta ràbia la gent que surt al carrer sense tenir cap motiu, però sí que comprenc la gent que pateix alguna malaltia i ha de sortir al carrer sí o sí. Cada vegada que encenc la televisió i veig les notícies em fa molta pena escoltar com cada dia va augmentant el nombre de víctimes de morts. Mai havia pensat que això passaria en la realitat. És una barbaritat el nombre de víctimes i d’infectats. Tant de bo que això s’acabi, sento molta pena perquè la majoria de les víctimes de morts són gent gran i la gent gran s’han sacrificat tota la seva vida per deixar-nos un bon futur per a nosaltres i ara s’estan morint per un maleït virus sempre demano a déu que si us plau pari això. Bé, després d’aquesta reflexió he arribat a la conclusió que hem de viure la vida en el present i mai dir ja ho faré demà, perquè mai saps el que et passarà i quan.
Cada dia que em desperto, trobo a faltar sortir al carrer, anar a l’institut, sortir amb els amics, anar de shopping, anar els caps de setmanes amb la família per fer barbacoa i moltes coses més i aquí m’he adonat de l’afortunada que sóc, de tenir tot el que vull. A vegades no valorem les coses més petites que ens dóna la vida fins que no les tenim. També m’he penadit de les vegades que em deien els meus amics de sortir i els hi deia que no perquè aquella tarda volia mirar una pel·lícula o sèrie de Netflix.
Quan acabo de fer els deures, em poso a estudiar, a mirar la televisió, mirar alguna sèrie o pel·lícula a Netflix, escoltar música, i moltes coses més, però ara penso… i com s’ho fa la gent que té pocs recursos o no arriba a fi de mes i té fills, per això sempre dic que som afortunats de tenir el que tenim i mai hem de queixar-nos de no tenir alguna cosa, només perquè estigui de moda.
Quasi cada dia em barallo amb el meu germà, ja que sempre el veig però crec que és una cosa normal de tots els germans, però a vegades fem esport junts i ens divertim molt. Crec que el costat positiu de la quarantena és estar amb la família i gaudir al màxim, com per exemple a casa meva el que fem és jugar a jocs de taula, mirar alguna pel·lícula tots junts, a vegades fem esport però ens fa una mica de mandra.
Espero que això s’acabi aviat perquè puguem tornar als nostres llocs, és a dir tornar a l’escola, a treballar, fer la nostra vida normal. Tots sabem que l’any 2020 quedarà marcat en les nostres vides, ja que no ha començat tan bé com esperàvem, esperem que any que ve sigui molt millor.
HAJAR 4t d’ESO
