KERRI KOPO YON 3R ESO
-Quan va començar tot això em pensava que tot seria millor, és a dir, que farem menys deures, que ens podriem relaxar i tot això , però no, ni molt menys. Els 5 primers dies van ser mes o menys suportables ja que a mi sempre m’ha agradat quedar-me a casa, però quan van passant els dies cada vegada m’agovio més, ara que no puc sortir tinc moltes més ganes de fer-ho, bueno, els 10 primers dies no vaig fer gaire bé res, però els meus pares em van dir que em tenia que fer una rutina perquè sinó tot seria molt més difícil, i això vaig fer, vaig decidir llevar-me a les 9:30 per a les 10:00 poder estar fent deures, faig deures fins les 14:00, després vaig a menjar, quan acaba faig una mica de temps fins les 16:00 que estudio fins les 18:30 mes o menys, el problema ve quan acabo els deures, quan acabo els deures no puc fer gaire bé res, ja que no puc ni jugar a l’ordinador perquè estic castigat (per les notes) no puc estar amb el mòbil perquè me l’han tret (per les notes) ni tampoc puc estar amb la tablet perquè me l’han tret (no fa falta dir per que). Des de que acabo els deures fins les 20:00 que sortim a aplaudir i posem música una estona per animar a gent, bàsicament no faig res, miro al meu germà gran com juga al ordinador i poca cosa més, estic amb la meva mare a la cuina, la ajudo una mica, etc. Després de les 20:00 faig una mica d’esport (ja que la roser ens va enviar una “rutina” diaria d’esport i l’estic fent) després de fer esport, miro alguna sèrie o pel·lícula, o llegeixo una estona i me’n vaig a dormir.
La veritat es que tinc ganes de que acabi tot això i tornar a la normalitat.
Lo bo es que tinc un germà gran que tenim una bona relació i estem pràcticament tot el dia junts, te 19 anys. Tinc dos gossos que es diuen Luka i Luna, però gairebé no surten al carrer ja que tenim un pati al que poden sortir sempre que vulguin.
La meva opinió sobre la situació actual es que la gent no s’ho està prenent en serio, tenim la referència de Xina que ja no té cap infectat, per què? Perquè ells s’ho van prendre en serio, en canvi a espanya moltes persones pensen que el confinament no va amb ells (surten a córrer, van pel passeig, etc.) i si continuem així això no acabarà mai, per sort no he de lamentar cap contagiat proper a mi. I bueno aquesta es la meva situació actual, espero que estigueu tots bé.
