En el primer curs d’escola, arriba pels infants el moment d’adaptar-se els uns als altres, de conèixer als companys i companyes i començar a relacionar-se i conviure plegats. Tot un procés per descobrir les possibilitats que pot oferir el món de les relacions i els afectes. El seu dia a dia, porta als infants a anar establint relacions esporàdiques i a anar creant aquests vincles entre ells.
Aquests mesos de convivència a P4, hem anat observant com moltes d’aquestes relacions s’han anat enfortint, creant entre els infants grups més sòlids i estables d’amistat. Parlen d’amics i amigues i es busquen per jugar i compartir llargues estones, tot gaudint de moments plens d’afectivitat i complicitat.
Tot i així, observem com de vegades hi ha infants que mostren un rebuig cap aquell nen o nena que no forma part del seu cercle més íntim. Igual que passa amb els adults, no tots els nens i nenes han de ser amics o amigues de tothom, però sí que han d’aprendre que tots som companys i companyes i que hi ha d’haver un respecte entre nosaltres per tal que hi hagi una bona convivència.
Des de l’escola, nosaltres els acompanyem en aquest procés, afavorint la interrelació entre nens i nenes que no solen jugar junts, parlant-ne en moments de conversa a la rotllana, quan esmorzem plegats o necessitem fer parelles, fent activitats conjuntes que afavoreixen la cohesió de grup, incidint que ens hem d’ajudar els uns als altres… No es tracta de forçar les coses, sinó de convidar als infants a fer-les, transmetent-los tot allò de bo que pot tenir compartir una estona amb un company o companya amb qui no solen estar i que no coneixen, potser, per timidesa o perquè es mostren reticents i ni tan sols saben perquè…
Durant aquesta setmana, va ser el dia internacional del petó i vam aprofitar per explicar el conte “Mare, de quin color són els petons” i tot seguit fer una activitat. Cada infant va pintar un petó del color que més li agradava i el va anar col·locant en una bosseta de tela. Un cop dins, havien d’agafar un petó sense mirar. Entre tots i totes vam estar d’acord que fos sorpresa el petó que rebrien, així que ja us podeu imaginar amb quins nervis o entusiasme, uns i altres, esperaven el seu torn per veure a qui pertanyia el petó que els havia tocat.
Quina bonica manera d’acabar la setmana, amb un bonic símbol d’amistat, no trobeu?
*Aquí teniu una mostra d’alguns d’aquests moments!
