Les fires de Girona
L’olor del fum de les castanyes i la dels núvols de sucre sorprenentment em fa sentir de bon humor. Els llums de les atraccions reflectides a les fulles dels arbres de la Devesa, m’emocionen. Per aquesta mateixa raó sempre insisteixo als meus pares que no vull anar a les atraccions fins al crepuscle.
Quan passejo per la Devesa sento els crits de la gent que puja a les atraccions i penso que voldria estar al seu lloc. Em fixo en què estic sempre envoltat de botigues de llaminadures, amb aquella olor tan agradable, tan sols fer-hi un cop d’ull ja te les menjaries totes. Així que els sentiments que crec que més se senten quan s’hi passeja és, ni més ni menys, el de l’alegria d’estar allà en aquell precís moment.
Els crits de la gent espantada fan que m’entrin ganes de pujar a atraccions ben fortes. Al principi sento por, però a mesura que l’atracció comença, la por es transforma en alegria. Quan més m’agraden és quan puc anar-hi amb bons amics, ja que així comparteixo totes aquestes emocions amb ells.
E. M.
