El dijous 22 d’octubre de 2020 vàrem fer una excursió escolar.
Vàrem sortir a les 9.20h. de l’Escola Verd amb parelles, vàrem creuar Girona i vàrem passar per: la Plaça Catalunya, el Barri Vell, la Plaça dels Jurats, la Font del Bisbe i ja vàrem arribar a la vall de Sant Daniel. Vàrem caminar, caminar i caminar fins que vam arribar a la Font del Ferro. Allà vam esmorzar i jugar, i vam veure que les barbacoes estaven tapades amb una placa de ferro, pel COVID.
Una vegada tot fet, vàrem seguir caminant cap al nostre destí. Vàrem caminar tots junts i ens vam trobar un gos, vam xiular amb un aglà, parlar mentre caminàvem…
Vam passar per sota la variant de Celrà i la Goretti va explicar que quan van fer aquesta carretera que va modificar el paisatge, molta gent va sortir al carrer perquè no la volien.
Vàrem tornar a caminar, caminar i caminar fins que vam ensopegar amb una bifurcació. Un grup va anar per la drecera pensant que hi havia una sortida, però no va trobar la sortida durant hores i hores… els va passar de tot! Un alumne es va torçar el turmell, un altre va trobar un gos, un altre uns amics dels seus pares, van fer xiulets amb glans,van caure de culs… Era un camí pedregós i molt costerut on tothom relliscava. L’altre grup va anar per un altre camí amb menys pendent però llarguíssim i estaven desesperats, histèrics, perquè no trobaven als altres companys. Cantaven “iorale, uh uh” com la Heidi però una trucada va resoldre el misteri: ja havien arribat a dalt del castell.
Després vàrem trobar un grill gegant i una roca amb un capoll de mantis religiosa.
Llavors, l’altre grup va arribar ben eufòric i esverat. Un cop retrobats, ens vam anar separant per grups per pujar al castell i allà dalt vam mirar el paisatge (tot i que hi havia boira) vam veure Celrà, La Nestlé, els Àngels, Girona, la catedral i el Pirulí, dos penyasegats (El Far i La Barroca) i Rocacorba. Alguns van haver de baixar ràpid perquè tenien vertígen.
Al migdia, vam jugar una estona i llavors dinar. Alguns portaven entrepà, altres carmanyola…
Seguidament, vam jugar a fer cabanes, guerra de glans i clans prehistòrics. Perquè fos com “de pel·lícula”, ens segrestàvem i ens agafàvem les pedres.
Un cop vam acabar el joc, vam baixar de Sant Miquel corrent com cabres. Quan estàvem arribant a sant Daniel vam parar-nos a descansar i a recollir fonoll.
I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure!
