L’escola rural té una connexió especial amb el seu entorn, que evidentment, està vinculada a la natura que l’envolta. I, de tant en tant, ens fa regals. Com el d’aquesta setmana.
Just davant de l’aula de Petits, a l’arbre que hi ha davant de la finestra, dijous vam detectar molt moviment. Un ocell anava i venia. Ens hi vam fixar i vam veure que n’hi havia un altre enmig de les branques, esperant.
I s’inicia la conversa…: Què són?, Ànecs de coll verd!, Vols dir? No hi veig res verd!, Noooo! Són palomas!, Coloms?, Síííííí!, Porta cucs!, Mira com els agafa l’altre!, Noooooo!, Són branques!, Sí, sí!, Fan un niu!, Hi ha el ous?, Nooooo, han d’acabar de fer el niu primer! L’emoció ens porta a fer soroll i, de sobte, l’ocell que anava i venia es queda vigilant damunt del porxo de l’entrada.
Una estona més tard, el niu és buit. Els dos coloms han marxat. Algú ha estirat l’escorça de l’arbre i potser s’han espantat.
Divendres, per sort, tornem a veure la parella de coloms, un esperant i l’altre atrafegat anant i venint. Esperem que es quedin fins a posar els ous i desitgem veure els pollets.
Si els voleu veure, ja sabeu on sou. Sigueu curosos i no feu molt d’enrenou. Nosaltres, els Petits, els continuarem observant de la finestra de l’escola. 
I tan, això és un regalàs!!!