Fa molts anys, a la província de Lleida, a les comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell i l’Urgell, hi havia una gran depressió, esplanada,… seca, eixuta… En deien el Clot del dimoni, perquè hi feia tanta calor i no tenien “ni aigua per beure ni un arbre per fer ombra“…
“Tenim un somni. Un somni tossut. Algun dia en aquests terrossos erms creixerà l’herba, l’aixada els partirà sense gemecs i tu, i els teus fills reposareu a l’ombra de fruites que creixeran a la vora de l’aigua. (…). Algun dia, vora l’aigua, et recordaràs de les meves paraules i em donaràs la raó“.
A la casa Canal de Mollerussa han investigat sobre tots aquests aspectes històrics i n’han fet un museu. Amb sales molt ben aconseguides on es barreja saber i interacció; foscor i llum; aigua i somni; passat, present i futur; lluita, tenacitat i treball; mort i vida;…
“Estem fets de boira i de vent, de sol i de fred. Aquesta terra, per a bé i per a mal, és la nostra i l’estimem amb un dolor desesperat.”
Després amb Josep Maria Falip hem caminat per les banquetes del canal fins al Salt del Duran. Hi ha poca aigua, ara està tancada. El túnel del Montclar es tanca des de novembre a gener. El Josep Maria ens ha ensenyat l’arquitectura del canal: les caselles, els ponts de mitja volta, els salts,…
Tot plegat una sortida molt xula, ens hem cansat sí, però hem après una pila de coses. I sobretot, sobretot… Ser conscients de la importància del bon ús de l’aigua, perquè qui sap si tornarem al moment que van viure els nostres avantpassats? Qui sap si haurem de tastar la desertització i la desforestació dels anys passats? Per si de cas, planteu molts arbres i que creixin forts i sans, i feu un ús responsable de l’aigua.
Em va sorprendré la casa canal perquè tenia coses molt xulles i interessants. Ens van ensenyar que abans era un lloc de sequera, sense aigua. Després també ens van ensenyar com tractaven als presoners que els feien cavar petits canals repartits pel clot del dimoni. van fer un canal que anava per baix per evitar que s’estanqués. Em va interessar com era el telèfon antic. I al final em va agradar el salt de l’Aigua que havien recreat.
Quan vam sortir de la casa canal vam anar a caminar per la vora del canal. Hi havia peixos i 15 salts. No em va agradar caminar tant.
El lloc on vam dinar era molt bonic perquè hi havia molta aigua i entrava a la casa de maquinaria del salt del duran.
Em va agradar molt i us la recomano.
Els grups de Mitjans i de Grans, el passat divendres 24 de novembre, vam anar a Mollerussa, més concretament al museu dels “Canals”. Allí ens van explicar com era la vida abans que construeixin els canals, però també les sèquies.
També ens van explicar que durant el procés van tenir molts obstacles a superar.
L’aigua de tant en tant, feia salts. Perquè no hi havia baixades naturals i els enginyers creien que l’aigua havia d’estar en moviment per arribar a totes les cases i camps, perquè l’aigua no es quedes estancada.
Després de la visita vam fer una excursió amb el Josep Maria Falip.
Vam arribar al salt i la casa dels Duran. Mentre fèiem l’ excursió havíem de contar salts d’aigua, n’hi havien 14 o 15. Després vam dinar i vam anar a buscar l’autocar a Vilanova de Bellpuig.
Em va agradar bastant i em va sorprendre que al museu hi hagi tantes coses. Una sala gegant relacionada amb el clot del dimoni. La sala també em va agradar perquè hi havia un personatge molt estrany. Després vam anar a caminar per anar a veure els canals. Vam caminar 8km.