L’escola rural, com a essència, fa que diferents edats d’infants comparteixin aula. És un valor afegit de les escoles petites, un tresor que es dona de forma natural. És tan evident per a molts docents, que d’un temps cap aquí, escoles més grans busquen maneres artificials d’aconseguir barrejar infants de diferents edats.
Els que vivim l’escola rural ho tenim molt incorporat i potser, no sempre, tenim present aquesta riquesa. Però, un dijous al pujar del pati, de forma imprevista i espontània, aquest tresor es fa evident, de forma aclaparadora. El grup demana de jugar una estona. Comencen a fer construccions damunt la taula, els suggereixes que ocupin tot l’espai de la catifa. Volen crear un món. Amb cases, parets, torres, xemeneies… Ens vas a buscar els ninos? et demanen. I d’una manera pausada, respectuosa amb les diferents aportacions, van creant aquest món. L’ampliem, busquem un llibre on es mostren castells… Fan canvis, conversen, imaginen històries, equilibren estructures, les embelleixen, recollim entre tots… Quan acabem, ens faràs una foto? I tant! No només la posarem a la llibreta, sinó que la penjarem al blog de l’escola. Aquí les teniu: moments genuïns de l’escola petita.
Impressionant aquest castell i el gran treball en equip!!
Cert, tenim la riquesa de relacions i el privilegi de poder-ho gaudir!! No ho oblidem!