La història dels caragols de Petits arranca a principis de març, quan vam sortir a buscar-ne a les ribes dels camps que hi ha sota l’escola. En vam trobar poquets, enterrats, i semblava que estaven morts. Encara feia fred!
Els vam preparar un terrari, vam investigar què els agrada més per menjar i què no mengen mai. A mig març, un matí a l’hort de l’escola, en vam trobar tants com vam voler… i vam ampliar la família. A més, vam descobrir que tenien un forat, just al costat de la closca, que és per on fan la caca. I que aquesta canvia de color en funció d’allò que mengen!
A principis d’abril, en un costat del terrari, vam tenir la gran sorpresa! Hi havia unes boles blanques, moltes, unes al costat de les altres, enterrades. Els caragols havien posat ous!
A mig abril van començar a sortir uns caragolets petits, petits, petits… N’hi havia moltíssims i ens els vam mirar amb el microscopi.
Vam veure bategar alguna cosa dins la closca, i vam deduir que era el seu cor. Ho vam gravar i tot!
Són tant petits que has d’anar amb compte quan els toques, perquè la closca no és dura. Vam mirar uns vídeos d’una noia que en sap molt i que explicava com fer pinso amb closques d’ous, barrejat amb farina i pa ratllat. Després de tastar la pasta no hi van anar gaire. Haurem de buscar la recepta exacta que els agradi, per poder veure com creixen. I anar ampliant el terrari!
Uauuu… Nens i nenes de Petits, aquest projecte és molt engrescador. Ho he trobat molt xulo i que genera molt aprenentatge…