400 cops

Hem anat a veure una pel·lícula especial en una sala especial. Però anem a pams!!!!

La pel·lícula era “400 cops” de François Truffaut, una de les primeres pel·lícules en la qual el director es va atrevir a firmar les coses que passaven “de veritat”, o sigui que no passaven en un plató i provocades. Ambientada a París hem transitat pels carrerons i hem observat alguns edificis importants: Torre Eiffel, Sacre Coeur… Això és el que en pensen els infants:

Jan. La història és sobre un nen que quan fa una dolenta li surt bé, però quan fa una cosa bona li surt malament  i a més té mala sort.

Martina. La pel·lícula dels 400 cops tracta sobre un nen que fa moltes entremaliadures a l’escola i el professor s’enfada molt. Un dia el nen es va inventar una cosa i els seus pares el van portar a un internat. Ell va poder escapar-se cap a la platja ja que era el seu somni. Recomano molt aquesta pel·lícula.

Lucía. És un pel·lícula francesa i antiga que parla d’un nen que no és molt estudiós i la seva mare i el seu pare no el tracten massa bé. Va a l’escola i té un bon amic amb el que fa entremaliadures i no es porten massa bé.

Sergi. Un nen que els seus pares no li fan cas i amb el seu amic fan de tot. Acaba en un reformatori i acaba escapant.

Justo. La pel·lícula va d’un nen que es diu Antoine que és una mica trapella i quan vol fer coses bé li surten malament.

Iris. És una pel·lícula on és el protagonista és un nen de 12 – 13 anys. Ens ensenya com era la vida del nen. Feia entremaliadures, després volia solucionar-ho i ja fos els pares com els amics, ho acabava empitjorant.

Aissata. Jo diria que al final el nen sembla que està sol, a la platja i també m’ha sorprès com el pegaven.

Damian. L’Antoine era un mal nen i s’escapaven amb el seu amic fins que va robar una màquina d’escriure i va anar a l’internat. Després es va escapar a la platja.

Aura. Jo us recomano aquesta pel·lícula que és molt interessant i t’ajuda a reflexionar.

Xavi. La pel·lícula ha estat divertida i m’ha agradat veure-la perquè he descobert moltes coses noves com la llum i rostre o els tràvelings. 

Efren. Hi ha dos nens que són molt gamberros i roben. Després els pares el tanquen a un internat.

Ramatoulaye. És un nen que vol anar a la platja, que viu perills i que té diferents emocions.

Tan abans com després de la projecció, amb la Laia Colell de l’equip de Cinema en curs, hem fet una mica de diàleg i d’intercanvi d’opinions.

Iris. La xerrada amb la Laia ha sigut molt interessant i la podem agafar de referent per la nostra pel·lícula.

Justo. M’ha servit d’inspiració per al rodatge.

Martina. He intentat parar atenció i aprendre sobre tot el que ens han explicat.

Lucía. M’ha donat idees sobre la pel·lícula que farem i pels retrats de llum i rostre.

Ramatoulaye. He estat molt atenta i quan la Laia ens preguntava alguna cosa aportava.

Com a sorpresa final, la Laia ens ha regalat un pòster amb 840 preses de plans del món. Hi havia els nostres!!!! Gràcies Laia, ha estat molt bonic!

La Mercantil de Balaguer és una antiga discoteca reformada en un teatre a l’estil grec, sense escenari, pròxim i cuidat. Té un petit bar molt bonic i un pati fresc protegit per unes figueres enormes. La persona que ens ha acollit de la sala, la Maise, ha estat molt agradable, atenta i implicada. Sembla que, fins i tot, avui és l’inici d’una aventura que ens portarà a viure experiències juntes, escola, Mercantil i Cinema en curs. Agraïdes per la seva predisposició i les ganes i empenta que ha demostrat amb el que fem.