L’escala de colors és una eina educativa que s’utilitza a les aules per afavorir la reflexió sobre el comportament i la convivència.

• Els colors són verd, groc i vermell.
• Qualsevol docent que intervé a l’aula pot modificar el color d’un infant en funció del seu comportament durant l’horari lectiu.
• El canvi de color es fa de manera progressiva (per meitats), per facilitar la presa de consciència i la reflexió.
• Quan un infant arriba al vermell, ja no pot retrocedir de color.

El funcionament s’adapta a l’edat:

• A cicle inicial, els infants tornen a verd a l’inici de cada jornada.
• A cicle mitjà i superior, es torna a verd a l’inici de la setmana (amb una aproximació progressiva a segon, durant el tercer trimestre).

Cada canvi de color va sempre acompanyat d’un diàleg educatiu, que ajuda l’infant a entendre què ha passat, com s’ha sentit i què pot fer diferent. L’objectiu principal és potenciar l’autoregulació i la responsabilitat personal.

Al final de la setmana, el color es comunica a través de l’agenda, per tal que també es pugui fer una reflexió compartida amb la família. A cicle inicial, s’hi comunica la mitjana setmanal.

L’escala de colors al menjador escolar

El menjador és també un espai educatiu. Per això, el menjador disposa de la seva pròpia escala de colors, diferenciada de la de l’aula.

Aquesta mesura permet:

• Reforçar l’autoritat educativa dels monitors i monitores.
• Millorar la gestió de la convivència en aquest espai.
• Donar coherència als missatges educatius que reben els infants.

Cada classe disposa d’una segona escala de colors, amb els infants que es queden habitualment al menjador. En cas que un infant acabi la setmana en vermell, els monitors poden demanar l’agenda per comunicar-ho a la família. En aquests casos, l’infant pot portar dos gomets: el de l’escola i el del menjador.

El diari d’aula s’utilitza quan alguna conducta que ha provocat un canvi de color és prou rellevant per informar-ne la família.

• Es comunica a través de l’agenda, perquè la família en tingui constància i la pugui signar.
• Qualsevol docent del centre pot elaborar un diari d’aula.
• Cada classe disposa d’una carpeta amb les instruccions i les plantilles corresponents.

Quan s’acumulen tres diaris d’aula, es passa a la següent fase: el full groc.

El full groc s’elabora:

• Quan s’acumulen tres diaris d’aula.
• O quan la conducta es considera lleu però requereix una actuació més formal.

El full vermell s’elabora:

• Quan s’acumulen tres fulls grocs.
• O quan la conducta es considera greu.

Tant els fulls grocs com els vermells es redacten conjuntament entre el docent i la direcció del centre, i es fan arribar a la família en un sobre tancat. Un cop retornats i signats, es guarden a l’expedient de l’infant.

Creiem fermament que la convivència s’educa millor quan escola i famílies caminem plegades. Per això, aquestes eines no tenen un caràcter punitiu, sinó educatiu: busquen ajudar els infants a créixer, aprendre dels errors i desenvolupar habilitats personals i socials que els serviran al llarg de la vida.

Continuem treballant per una escola on el respecte, el diàleg i la responsabilitat siguin la base d’una convivència positiva per a tothom.