Hi havia una vegada, en un petit poble anomenat Cervelló, l’any 1972, una plaça anomenada del mestre que va rebre els primers alumnes acollits del parvulari, i prop de la vora del riu van alçar-se vuit aules noves: l’embrió d’una escola, la nostra escola, l’Escola Santa Maria de Cervelló. Però el conte no havia fet més que començar, després de molts anys de lluita per aconseguir una nova escola per al poble, el curs 1974-75, es va celebrar la inauguració. Els infants, amb motxilles i somriures, creuaven cada dia una estreta passarel·la per sobre del riu. Aquells passos tremolosos foren el  preàmbul de llibertat, fins que el president Tarradellas, l’any 1980, ens regalà un pont ferm per unir poble, escola i natura.

Una colla de mestres valentes —Carme Arto, Rosa Canyelles, Adela Cardona, Montserrat Carné, Jose García, Joana Giralt, Montserrat Llop, Maria Martínez, Manuel Montfort, Josep Maria Moixí, Esther Pareto i Miguel Sánchez— qui, dia rere dia, regaven amb la seva empenta aquelles arrels d’aprenentatge i en català! Gràcies a elles, vam ser de les primeres escoles de Catalunya en poder oferir el català com a llengua d’aprenentatge.

Anys més tard, gràcies a la saviesa de Roser Tiñena i altres mestres com la l’Esther, la Cèlia, la Gisela, la Maria, la Marga, la Huerti, la Laura i més tard el Sergi o el Germà es va produir La revolució de la mirada pedagògica, l’escola esdevingué innovadora: fent projectes a infantil, racons d’aprenentatge i tallers a cicle mitjà, on cada alumne triava el seu tema i en feia un relat. Les excursions al Mas Pitarra, a l’església de Santa Maria, a la riera i a la fàbrica de vidre transformaven l’entorn en un gran escenari d’aprenentatges. Les primeres colònies, al Montseny, foren un repte d’autonomia, amb tendes, menjar improvisat i rialles al voltant de la foguera. I l’“Escola de pares” obrí un pont entre mestres i famílies que seria l’inici de la xarxa educativa actual.

Fins i tot teniem una revista escolar! Abans anomenada: La veu escolar, l’”Onada” va agafar embranzida i ressò mediàtic al diari AVUI i a Catalunya Ràdio.

Als anys 90, va arribar la Montse Molas i tal com ella mateixa relata: amb l’equip de mestres van fer un passeig per l’Escola Santa Maria, van aturar-se a prendre un cafè al Can Xinxuleta, comprar diaris a ca la Lola i van passar per l’Escola Ènnec Bonfill. També va arribar  “La Gisela”, la primera mestra de música del Santa Maria que va fer sentir als infants noves melodies, mentre el primer ordinador entrava a l’aula obrint finestres cap al futur.

L’any 1994 un fet insòlit va ocórrer; la integració de l’Escola Ènnec Bonfill a l’escola Santa Maria de Cervelló. Per si algú dels aquí presents no ho sap, l’Escola Ènnec Bonfill era una cooperativa de mares i pares creada l’any 1980 que va haver de desaparèixer per poder crear la nostra Variant.

Va ser un moment de canvis i de sembrar llavors. Dues maneres de fer i d’entendre escola aprenien a conviure. Gràcies a la Carme Mauri sabem que els mestres van aprendre a canviar per millorar i a donar per rebre. Gràcies a tot aquest esforç, la transició es va viure de manera molt positiva. Tal i com també ens han compartit 2 exalumnes de l’Ènnec -el Pere i la Berta-: “Recordem que al començar 3r, ens van repartir en dues classes, amb els alumnes barrejats de les dues escoles. Va haver-hi una petita transició a la que ens vam adaptar de seguida, vam passar del nostre camp de terra roja improvisat sobre la riera a una pista poliesportiva reglamentària. Sempre ens vam sentir molt acollits i de seguida, el Santa Maria, va passar a ser casa nostra… i la veritat és que pensem que l’essència de l’Ènnec Bonfill no es va perdre mai, va continuar en nosaltres durant anys…”.

L’escola es va convertir en mirall actiu de la riquesa cultural del país: el Mil·lenari de Cervelló, els Jocs Olímpics, Gaudí, el Modernisme. Amb el nou edifici d’infantil al 2006, el centre va anar creixent i es va anar adaptant a la societat i a la necessitat de ser una escola inclusiva.  Desde fa uns anys és una Escola verda que aposta per projectes de salut i sostenibilitat. 

I avui, ja han passat 50 anys. Cada racó d’aquesta escola explica una història, un conte del passat i del present escrit amb milers de mans. Ara, si passeu per davant, encara podreu observar aquell hort que va plantar en Joanjo i que encara avui, any rere any, continua donant fruits.

Els mestres i les mestres —aquells éssers valents que sobreviuen a excursions amb cinquanta nens, que han après a detectar un “no he fet els deures” des de 20 metres— han estat sempre el cor d’aquesta escola. Uns han marxat, d’altres han arribat, però tots i totes han deixat una petita llavor dins les aules.

I, com totes les bones històries, l’escola ha anat canviant. Ha canviat de vestit (amb obres i reformes), ha après a parlar amb ordinadors, ha vist com arribaven famílies de tot arreu del món, i s’ha adaptat sense perdre el més important: el seu esperit innovador, d’acollida, de comunitat, i de cor obert.

Santa Maria de Cervelló no és només un edifici. És una casa on hi han passat generacions. On un dia un infant aprèn a llegir la seva primera paraula, i anys més tard aquell infant —ja adult— acompanya les següents generacions perquè comencin el mateix viatge.

I avui, en aquest pregó de festa major, celebrem precisament això. Celebrem que al cor del nostre poble hi batega una escola viva, valenta, innovadora i estimada. Una escola que no només ensenya matemàtiques o anglès, sinó que ensenya a ser bons companys, a compartir l’esmorzar, a aixecar-se després d’una caiguda i a cantar fort, encara que desafinis una mica.

Perquè si hi ha una cosa que Santa Maria de Cervelló ha ensenyat a tot el poble, és que educar és sembrar futur. I aquest futur ja ha arribat, en forma de mestres, de pares, de mares, d’infants, i de records bonics que es queden per sempre.

I així, mentre les festes omplen els carrers, deixem que la nostra escola segueixi explicant la seva història…

Una història que no s’acaba, perquè cada setembre torna a començar.

I vet aquí una mestra, vet aquí un infant, aquest conte de poble ja s’està acabant.
(Però l’escola, no.)

(*) Volem agrair al Grup de Recerca de Cervelló el seu suport i la seva inspiració, especialment a través del llibre Escoles de Cervelló, que ha estat una font de referència molt valuosa.