Els dissabtes a la tarda fem circ de tardor, a recer d’un roure centenari que desplega les seves branques com si fos una gran carpa. Els pares el guarneixen amb teles de colors, trapezis i gronxadors, i el vent fa voleiar les fulles que cauen mentre nosaltres ens arrapem i escalem pel tronc. De camí cap a les branques, trobem un niu de mussols i, saltironejant per l’arbre, ens esperen els esquirols. Quan ja som arbre amunt, comença l’espectacle: mentre uns es gronxen amb les teles, d’altres ens perseguim pels aires tot fent una roda d’acrobàcies.
De tan concentrats que estem, no ens adonem que cau la nit sobre la roureda i se’ns apropen les cuques de llum ben curioses, les granotes s’’ho miren des de baix tot raucant, els mussols emprenen el vol, i amagats sota les fulles riuen els ratolins. Quan la son ens venci, deixarem la roureda i agafarem el llit mentre allí, amagat en la nit, l’arbre vell seguirà acollint tots els animalons del bosc.
