De la pregunta a l’investigació i la descoberta
Fent un projecte sobre l’ocell secretari, el Roc i l’Alai troben que aquest ocell d’ala a ala medeix entre 1 i 2 metres. I jo que els acompanyo pregunto: I tú series un ocell secretari? Què seria per nosaltres d’ala a ala? . D’una punta a l’altra dels dits de les mans, responen. Es posen a mesurar i veuen que podrien ser-ho.
Fent una de les mesures, l’Íria diu: Jo mesuro 1,38. (es refereix a l’alçada) Així mesures igual d’alt que de punta a punta dels dits de les mans? pregunto. Comencen a mesurar-se uns als altres. Anotem les dades i veiem que en la majoria de nosaltres aquesta mesura coincideix, només hi ha dos casos que hi ha una petita diferència. Una l’alçada és una mica més gran que els braços i l’altre a l’inrevés. Un altre dia porto una fotografia de la proporció aúrea de Leonardo da Vinci. La mirem i veiem com el cos podríem encabir-lo en un cercle i decidim fer-ho.
I el liró de la tardor? I el Pau? (el nostre peluix) També els mesuren.
“Si permetem que els infants segueixin els seus estímuls i els acompanyem, despertem la seva curiositat i els obrim a gaudir de la descoberta de la vida.”
I Com a mestra?
Si com a mestra acompanyant no estem atentes i obertes a tot el que passa amb els infants ens perdem un munt d’aprenentatges.
“Tot el que s’ensenya és un concepte
Tot el que s’aprèn és una creença
Tot el que es verifica és saviesa
Tot el que es comprèn és amor”
