A la que vinc a la vora de l’aigua
Des que jo tinc memòria
I mai no he sabut perquè
Jo vull poder ser una bona filla
Però aquesta aigua d’aquí l’illa
Em crida i no sé que fer

Cada nou trencall, cada nou camí
Cada nova vall, sempre em porta aquí
En el lloc que sé, que no puc venir
Però on jo vull ser

Veig el punt on el cel troba el mar
I em crida
Jo hi vull anar, però no sé on va
Si el vent que m’empeny cap el mar m’acompanya
Sabré on va
Si me’n vaig no puc saber on arribaré

Jo ho sé, que tothom en aquesta illa,
Es feliç en aquesta illa
No hi ha res improvisat.
Jo sé que tothom en aquesta illa,
Té una feina aquí l’illa.
També m’hi he de poder adaptar.

Els puc dirigir, puc portar el timó
Ho puc aconseguir fer aquest lloc millor
Però una veu a dins sempre em diu que no
Però que em passa a mi?

Veig la llum que revolta del mar
I em cega
Som dins del cor, no sé fins on
I la llum que jo veig m’està cridant
Vine a veurem
I digam ja
Que hi ha més enllà, d’aquest punt d’allà

El punt on el cel troba el mar em cridà
Jo hi vull anar
Però no sé on va
Si el vent que m’empeny cap el mar m’acompanya
Aviat sabré
On aniré

AL FONS DEL MAR

“Ariel escolta’m aquell món està molt malament, la vida al fons del mar és molt millor que al món d’allà dalt.”

Tu penses que en altres llocs les algues més verdes són.

Somnies amb allà dalt, quina gran equivocació!

No veus que el teu propi món no té comparació?

Què pot haver-hi allà fora que et causi tanta emoció?

Al fons del mar, al fons del mar, vius serena essent sirena ets molt feliç.

Sé que treballen sens parar i sota el Sol per variar, mentre nosaltres sempre flotem al fons del mar.

Els peixos són molt feliços, aquí tenen llibertat.

Els peixos allà estan tristos, les cases són de cristall.

La vida d’aquells peixos molt llarga no sol ser

si a l’amo li ve de gust: a mi se’m menjaran.

Al fons del mar, al fons del mar, ningú ens cuina ni ens “rebossa” ben fregidets.

Si no et vols arriscar i els problemes evitar, entre bombolles has de quedar-te al fons del mar.

(al fons del mar) al fons del mar (al fons del mar) sempre hi ha ritme i el sentim al natural.

La rajada tocarà, l’esturió se’ns unirà.

Sempre hi ha ritme, ritme marí al fons del mar.

Escolta la flauta, escolta l’arpa i al contrabaix “posi” atenció, veuràs les trompetes i el tambor gaudeix de la cançó.

Sí!

Amb la marimba i el violí, les truites ballant, l’altre cantant, sense oblidar-nos de l’espadí.

Que comenci la funció!

Instrumentació

Síí!!

Al fons del mar (al fons del mar), al fons del mar (al fons del mar) hi ha ballarines són les sardines, vine a ballar.

Per a què vols explorar si ara la banda tocarà?

Hi ha castanyoles són les ostres al fons del mar.

I les bavoses són tan mocoses al fons del mar.

El cargol es saxofonista i les bombolles emplenen la pista per a què ballis tota la festa al fons del mar.