A l’escola Mestral els nens i nenes comencen a aprendre a llegir i escriure amb les lletres de pal (majúscules) i després ja passen a la lletra separada. Perquè? després d’informar-nos i visitar altres escoles que feien servir aquest mètode vam arribar a la conclusió que no era obligatori passar per la lletra lligada. A la vida real, a l’entorn més proper dels nostres alumnes no trobem res escrit en lletra lligada. La lletra separada és una lletra més actual. Està a tot arreu: ordinador, diaris… Es poden escriure gairebé totes les lletres només aprenent a “dibuixar” un cercle i un pal. És la lletra que a llarg termini utilitzaran més. A segon de primària els llibres ja són amb lletra separada, per tant, aprenen a I5 per utilitzar-la a primer i a partir de segon ja la personalitzen. A més a més, per a molts infants el pas a la lletra lligada era dur i podria causar algun tipus de bloqueig. El que nosaltres volem és que ’expressin i no tinguin por d’escriure.
Alguns dels autors/es que corroboren aquest projecte:
- L’aprenentatge de la lletra script és més fàcil. Voorhis (Dottrens, 1950)
- La lletra script és més rítmica. Voorhis (Dottrens, 1950).
- L’escriptura script és més llegible que la cursiva. Gray, 1957.
- La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits. Teberosky, 1991.
