Com ja sabeu, el passat 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona. A la classe dels Gira-sols i de les Campanetes el vam celebrar explicant el conte de “Rosa Caramel”. Aquest àlbum il·lustrat tracta d’unes elefantes que havien de ser de color rosa a la força i havien d’estar en un recinte tancat. Elles volen ser com els seus germans elefants. Volien córrer i saltar als bassals, menjar herba i ser lliures. Fins que un dia, una d’elles decideix trencar la tanca i desfer-se de tots els complements de color rosa i deixar de menjar peònies (era el que feien per mantenir el seu color de pell rosa). Aquí comença la verdadera felicitat de les elefantes i la igualtat entre tota la manada, independentment de si són mascles o femelles.
A la classe dels Gira-sols vam estar reflexionant sobre els colors que són de tothom i sobre la igualtat de les nostres possibilitats per fer i ser el que vulguem quan siguem grans. Vam caminar sobre un paper amb els peus de pintura cap a un futur d’igualtat, on tots i totes gaudim de les mateixes oportunitats. Finalment, vam treballar el color lila, tot buscant joguines per la classe d’aquest color tan representatiu pel dia de la dona i vam jugar amb elles. Quan els traiem dels seus esquemes (barrejant joguines diferents) surten aprenentatges increïbles!
A la classe de les Campanetes vam fer una dinàmica relacionada amb el sexisme en les joguines. Vam ensenyar diferents jocs i joguines als infants i van anar classificant si consideraven que eren per a nens o per a nenes. Una vegada classificats, se’ls va ensenyar i es va reflexionar amb ells i elles i, a través de preguntes, van arribar a la conclusió que no hi ha joguines i jocs per a nens o per a nenes, sinó que tothom pot jugar amb tot.
A la classe del Bambú hem fet una dinàmica grupal per reflexionar sobre com tractem als altres: com afecta el que els hi diem o el que els hi fem a les persones que ens envolten. Ens hem assegut en rotllana per poder veure’ns, parlar i escoltar-nos. Teníem al davant dues pomes iguals. A una de les pomes li hem dit paraules lletges, que no ens agrada que ens diguin a nosaltres i a l’altra poma li hem dit paraules boniques, les que ens agrada que ens diguin a nosaltres. Quan hem partit les dues pomes per la meitat ens hem adonat que la poma que havia rebut paraules boniques tenia un bon aspecte. En canvi, la poma a la qual hem insultat tenia taques, cops i havia canviat de color. Reflexió: els hi passa el mateix a les persones que ens envolten? Com afecta que ens diguin paraules agradables? Com ens sentim quan aquestes paraules són desagradables?
