Ignasi Iglesias

• Voldríem que, al llegir aquestes ratlles, us servís per a conèixer una mica la figura d’aquest andreuenc, poeta i home de teatre, que fou Ignasi Iglesias i Pujadas.
• Els homes i dones del nostre barri, quan encara aquest era un poble independent de Barcelona, se l’estimaven molt. Segur que molts direu:
• “I per què?” Molt fàcil.

• Ignasi Iglesias va ser, potser, un dels primers autors teatrals que explicava, dalt de l’escenari, els problemes que patia la gent; reflectia, gràcies als actors i actrius, la imatge del poble: les alegries, les tristeses,… el que passava al carrer, al treball, a casa. Aconseguir això era difícil i ell, al fer-ho, va dona peu a que l’admiressin i, en conseqüència que se l’estimessin.
• Per això, el nostre barri ha volgut recordar-lo i ho ha fet de la manera que ho fan la majoria de pobles: donant el seu nom a carrers, places, escoles, institucions, etc….
• Cinc són els llocs on, de forma destacada, veureu el seu nom: L’antic carrer de l’Ordre, avui carrer d’Ignasi Iglesias; la biblioteca de barri; el petit monument de la Plaça de les Palmeres; la làpida de la seva tomba, al cementiri de Sant Andreu i a la nostra escola al Passeig Torras i Bages.

• Cal dir que la Diputació de Barcelona dóna un premi anual de teatre que porta el nom del poeta.
• Tal com hem dit, Ignasi Iglesias va néixer a Sant Andreu. A la façana de casa seva, el nº 37 del carrer que duu el seu nom, es pot observar aquesta placa.

Breu nota biogràfica

• Fill de ferroviari, va viure uns anys a Lleida, ciutat en la què va estudiar el batxillerat i estrena la seva primera obra: “La força de l’orgull”. Tenia aleshores 15 anys i ell va fer d’autor, director i actor principal. També va col·laborar en pintar els decorats.
• Altre cop a Sant Andreu, degut al trasllat del seu pare, estudià pintura i inicià tota una escalada d’activitats catalanistes i literàries. Fundà un periòdic al “Casino Andresense” col·laborant a les revistes del “Fomento Andresense” i de “Bandera Catalana”. Destacà com un gran animador d’entitats culturals i de revistes d’art i lletres.
• Més endavant, conegut arreu del país per les moltes obres que havia estrenat, va formar part del grup de “L’Avens” i de “Catalònia”, dues de les revistes més importants que es publicaven a Catalunya, en una època que ha passat a denominar-se Modernisme.
• La seva d’arrera època esmerçava la seva vida entre el teatre i l’Arxiu Històric de la Ciutat.

El 9 d’octubre de 1928 moria, essent el seu enterrament una gran manifestació de popularitat.

• Poesia:
• Ofrenes
• Teatre:

• Fructidor (1897)
• La mare eterna (1900)
• El cor del poble (1902)
• Els Vells (1903)
• Les garses (!905)
• Els emigrants (1916)
• La llar apagada (1927)