L’Escola Rural, l’escola de les tres “P”: Petita, de Poble i Pública, és una escola arrelada al territori, que dona vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones, i que és motiu de trobada i aprenentatge.
(Secretariat d’Escola Rural de Catalunya)
PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL
L’elaboració d’aquest Projecte requereix com a pas previ reflexionar sobre quins són els valors que regeixen l’actuació de l’Escola Finestres, quina és la seva raó de ser i com ens agradaria que fos l’escola i repensar-la. És per aquest motiu que cal tenir present la referència del Plantejament Institucional que es desenvolupa en tres subapartats: Missió, Visió i Valors del centre educatiu.
La Missió
L’Escola Finestres és una escola pública, catalana, rural, democràtica, inclusiva i laica, amb intenció de canvi i innovació. Ens comprometem a tenir una mirada respectuosa cap als infants i promovem el desenvolupament integral dels nens i nenes acompanyant-los en el seu procés de creixement personal i acadèmic, reconeixent-los com a ciutadans de l’avui i proporcionant-los eines per formar part d’aquesta societat. Ens vinculem a l’entorn i estem oberts a la comunitat educativa.
Pretenem crear una escola acollidora, on totes i cada una de les persones que formem part de la comunitat educativa ens hi sentim integrats i valorats. Que proporcioni les estratègies adequades per atendre amb respecte a la diversitat i la compensació efectiva de les desigualtats. Una escola activa que treballi en equip per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge. Ho farem respectant la naturalesa pròpia de cada infant, acompanyant-los en el seu progrés personal tan educatiu com emocional. Volem també ser un centre obert que impulsi la col·laboració de les famílies en el procés d’educació i contribueixi al progrés social de l’entorn. Un centre compromès, implicat activament en la promoció de la cultura, la competència social, els hàbits saludables, el respecte mediambiental l’equitat i la justícia social.
Els Valors
Som escola rural
La nostra escola al ser rural, permet:
- Partir de l’heterogeneïtat a les aules. Nenes i nens de diferents edats, amb diferents interessos i necessitats, interactuant en una mateixa aula, fa que l’ajut entre uns i altres els permeti avançar en els seus aprenentatges.
- Utilitzar metodologies diverses que fomenten l’autonomia personal, els hàbits de treball i la responsabilitat i que permeten fer diferents agrupaments, segons l’activitat.
- Procurar una atenció individual. Les relacions entre professorat i alumnat són molt properes.
- Vetllar pel tractament de la diversitat i la inclusió amb l’objectiu d’aconseguir una educació integral i integradora. Es té un gran coneixement de les característiques de l’alumnat. Es respecta el ritme de treball i el procés d’aprenentatge. Es respecta la diversitat de cada persona, procedència, creences, de ritmes i pretenem aconseguir una educació integral i integradora.
- Tenir l’espai poc compartimentat, ja que s’hi realitzen diferents tasques i s’adapten. Segons els grups o les activitats les aules es reconverteixen.
- Ser més flexibles. L’organització del temps és més flexible, això permet poder donar valor a cada instant, a les inquietuds, etc.
- Que l’escola estigui immersa a l’entorn. Forma part de la vida del poble i del municipi i la dinamitza. La relació de tota la comunitat educativa és molt important. L’escola és de tots: alumnes, famílies, mestres, veïns del poble, exalumnes i administració.
Som escola catalana
La llengua vehicular i d’aprenentatge de la nostra escola és el català:
- Els nostres alumnes són ciutadans de Catalunya. Un poble que té uns orígens, una història, uns determinats valors i una llengua que la defineixen.
- Es dona valor a la protecció de la nostra llengua. El català és una llengua minoritzada que cal preservar.
- Es celebren les festes tradicionals i es commemoren esdeveniments i fets que formen part específica del nostre patrimoni cultural.
- Aquesta catalanitat es complementa amb la visió de la diversitat cultural i lingüística com a font de riquesa i l’estudi de la llengua castellana com a llengua cooficial.
Som escola laica, plural, democràtica, que promou la igualtat
- Treballem per conèixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivència. Per ajudar al nostres infants a ser ciutadans lliures capaços de prendre compromisos individuals i col·lectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi d’una societat democràtica.
- Ajudem als nostres infants a adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivència i per prevenir i gestionar de forma positiva els conflictes, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit escolar i social.
- Respectem el dret a la diferència de les persones.
- Potenciem l’autonomia personal i l’elaboració d’una imatge positiva i equilibrada d’un mateix per afavorir la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminació de persones amb qualsevol tipus de diversitat.
Som escola de proximitat
Entre les persones que formem part de la comunitat educativa de la nostra escola s’estableixen vincles afectius. Donem valor aquest sentiment de pertinença a la nostra comunitat:
- Donem molta importància a les relacions interpersonals. Fomentem un clima de convivència centrat en les relacions humanes des d’una mirada respectuosa, creantun clima de respecte envers tothom i per les diferents maneres de pensar. Valorem l’ajuda mútua i la confiança entre tots els membres de la comunitat educativa.
- Donem valor a la contribució diària de les famílies i la seva participació i implicació.
- Vivim amb il·lusió la rebuda de les noves famílies, sabent que sentiran que a l’escola hi tenen un lloc important i que seran acollits per part de tota la comunitat.
Som escola d’infants
- Reconeixem els infants com a ciutadans de l’avui, del present.
- Partim de la mirada dels nens i de les nenes. L’adult ha d’interpretar aquesta mirada i crear un entorn coherent amb els processos de vida dels infants.
- Eduquem a través de la llibertat responsable. Fem un acompanyament centrat en la protecció i la seguretat amb límits clars, adequats a l’edat de l’infant. Les actuacions dels adults es centren en que l’alumnat vagi adquirint una responsabilitat pròpia, respectant la naturalesa de cada infant.
- Fomentem el creixement dels infants acompanyant-los en el seu progrés i en la pròpia autonomia i autoregulació, procurant que aquest creixement esdevingui en un marc d’equilibri i benestar personal i emocional.
- Afavorim la construcció en l’infant de les pròpies xarxes neuronals que li permetin una adquisició significativa del coneixement.
- Potenciem l’escola com a organisme viu, com a espai de convivència i d’intercanvi relacional entre adults i infants. Un entorn on es pensa, es discuteix i es practica el diàleg respectuós.
- Treballem perquè els alumnes es sentin part de la comunitat educativa, creant espais de debat i d’intercanvi. Es tenen en compte les decisions i les propostes de l’alumnat.
EL PLANTEJAMENT DE L’ATENCIÓ EDUCATIVA A L’ALUMNAT EN EL MARC D’UN SISTEMA INCLUSIU
La inclusió escolar i la cohesió social són dos dels principis generals que inspiren el sistema educatiu de Catalunya (Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació), que se sustenten en el reconeixement internacional sobre el fet que l’educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió́ social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa. El decret 150/2017 de 17 d’octubre sobre l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu, vol garantir que tots els centres siguin inclusius i regular l’atenció educativa de tot l’alumnat. La nostra escola es basarà com diu el decret en el disseny universal d’aprenentatge(DUA). Les persones som diferents en la manera en què gestionem, contextualitzem i expressem i per això, necessitem un model que ens permeti multiplicitat d’opcions per a què tothom pugui trobar la seva via d’aprenentatge. Hi ha tres principis fonamentals basats en la investigació neurocientífica que guien el DUA:
Proporcionar múltiples maneres de comprometre els alumnes en el seu aprenentatge
-Tenint en compte les característiques dels alumnes, les seves fortaleses, opinions, decisions, interessos.
– Creant entorns d’aprenentatge rics i variats on se sentin implicats.
– L’alumne com agent actiu.
– Dissenyant i oferint reptes i propostes que els interessin.
Proporcionar múltiples maneres de representació dels aprenentatges
-Prioritzant les mesures facilitadores de l’atenció a la diversitat dins de l’aula ordinària amb una orientació inclusiva.
– Proposta de tasques prou obertes que permetin analitzar no només el resultat, sinó també el procés de resolució.
– Respecte pels diferents ritmes de treball dels alumnes.
– Oferta de diferents suports per a la construcció del coneixement.
Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió
-Utilització de dinàmiques o instruments diversos perquè els alumnes verbalitzin què han après i identifiquin què han de millorar, i se’ls facilitin eines i recursos per aconseguir-ho.
-Establiment de diferents activitats d’avaluació (exposicions orals, dramatitzacions, representacions gràfiques, proves individuals escrites…) considerant les diverses capacitats comunicatives dels alumnes.
Per donar resposta a la intervenció s’establiran unes mesures i suports per a l’atenció educativa amb menor o major intensitat depenent de la necessitat de cada alumne. Així podem dir que a l’escola Finestres podem ofertar les següents mesures i suports educatius:
LA NEUROCIÈNCIA EDUCATIVA APLICADA A LA NOSTRA ESCOLA
A continuació concretaré quines idees he recollit de la neuroeducació que seran la base d’aquest projecte. Ho faré tenint com a referent el llibre Neuroeducación en el aula de Jesús C. Guillén i els arguments de David Bueno, Doctor en biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona. Així, aniré desgranant els aspectes que he considerat prioritaris i que seran aplicats en aquest projecte de direcció.
Les emocions són importants
“Quan en les nostres aules ens centrem obertament en crear un estat positiu per a l’aprenentatge, comencem a establir en els cervells dels alumnes unes associacions entre l’aprenentatge i el plaer que els durarà tota la vida”
Ian Gilbert
Un dels descobriments més rellevants de la neurociència dels últims anys ha estat demostrar que els processos cognitius i els emocionals comparteixen xarxes neuronals que tenen com objectiu garantir la nostra supervivència. Les emocions són reaccions inconscients que provoquen canvis fisiològics en el cos gràcies als quals podem detectar les alteracions que es produeixen en el nostre entorn i d’aquesta manera respondre de forma ràpida i automàtica a aquestes. Perquè l’infant desenvolupi amb normalitat totes les seves capacitats necessita sentir-se segur i estimat incondicionalment, en primera instància a l’entorn familiar, però també a l’escola. L’educació emocional i positiva a l’aula ha d’ensenyar les habilitats per a la vida que permeten construir el seu propi benestar personal i social aportant-li seguretat, i per tant, fomentant la seva autonomia i responsabilitat. És imprescindible generar un clima emocional segur on s’assumeixi amb naturalitat l’error, tots ens equivoquem, també el professor.
La motivació a l’aula
La motivació, allò que ens mou a actuar, és un producte de l’emoció. Tot allò que aporta més curiositat, augmenta l’activació de regions cerebrals i en definitiva facilita l’aprenentatge.
Es preveuen set etapes importants per desenvolupar la motivació:
1.- Curiositat: els humans som curiosos per naturalesa. És important provocar la curiositat, ja que s’activen mecanismes emocionals que permeten focalitzar l’atenció i per tant, aprendre.
2.- Interès: És difícil que l’alumne s’interessi per allò que interpreta que no és útil o rellevant. L’avaluació inicial com a eina per poder saber els interessos de l’alumne.
3.- Repte: Els objectius d’aprenentatge han de ser reptes adequats. L’alumne ha de sortir de la zona de confort.
4.- Protagonisme:l’alumne ha de ser el participant actiu i cal que tingui possibilitat d’elecció. Els infants han de fer debats, intervencions, reflexions… El mestre ha de parlar menys i escoltar més. Es consideren metodologies que afavoreixen l’implicació l’aprenentatge per projectes, la resolució de problemes, els treballs col.laboratius, etc.
5.- Progrés: Elogiar la feina de tots i cada un dels alumnes. Donar importància a l’esforç i el procés en els aprenentatges dels alumnes i no en funció de la capacitat.
6.- Satisfacció: La satisfacció que produeix a l’alumne veure que va progressant cal que sigui clara, amb criteris d’avaluació mitjançant per exemple rúbriques. L’avaluació ha de tenir en compte l’esforç i el seu progrés i no s’ha de limitar només al nivell de coneixement adquirit.
7.- Reconeixement: Tothom té la necessitat de ser reconegut. L’aprenentatge cooperatiu, és una bona metodologia, per potenciar l’autoestima dels nostres alumnes.
Cos sa, ment sana
“La ment coneix el món exterior a través del cervell, però és igualment cert que el cervell només pot ser informat a través del cos”
Antonio Damasio
Molt recentment s’ha comprovat que és important realitzar breus parades de quatre minuts entre les activitats acadèmiques dels nens entre nou i onze anys. Vuit cicles de moviments ràpids, salts, etc, durant 20 segons seguits de descansos de 10 segons són suficients per optimitzar l’atenció necessària que requereix la tasca posterior. També s’ha comprovat que l’educació física millora la concentració i l’atenció. És important col·locar aquesta disciplina a les primeres hores del matí. Dormir fa consolidar els aprenentatges ja que fa fortes les connexions neuronals. La llum a l’aula és important. Calen aules ben il·luminades, a més, tenen un efecte beneficiós sobre l’atenció i l’aprenentatge.
Jugo, em diverteixo i aprenc
“Les mans ofereixen al cervell el mitjà per relacionar-se, i el cervell ofereix a les mans el mètode”
Stuart Brown
El joc constitueix un mecanisme natural intern genèticament que desperta la curiositat, és plaent i ens permet adquirir un seguit de competències imprescindibles per a la vida que estan en plena consonància amb la naturalesa social del ser humà.
A l’educació infantil no s’hauria de limitar el temps de joc. És evident que en el joc lliure els nens aprenen a prendre les seves pròpies decisions, a resoldre problemes, a relacionar-se amb els altres i a respectar les normes. Però des de la perspectiva educativa també pot resultar molt útil anar introduint el joc estructurat o dirigit, a mig camí entre el joc lliure i l’ensenyament dirigit. Per anar fomentat un aprenentatge més reflexiu. Convé anar introduint recursos que permetin als nens identificar els seu errors i permetre que ells mateixos els corregeixin, sense necessitat de la supervisió del mestre, per anar promoguent la seva autonomia. Amb tot, el mestre pot anar optimitzant l’aprenentatge del nen comentant amb ell els seus descobriments, plantejant qüestions que tinguin a veure amb el que està experimentant l’infant, intervenint si és necessari i suggerint alternatives al joc.
Guiar mitjançant l’exemple
L’aprenentatge per imitació (neurones mirall) és bàsic i l’exemple a través dels pares, mestres i amics, acaba essent un patró definitori. Les implicacions per a l’aprenentatge són impressionants i justifiquen la gran importància dels models familiars, socials, culturals, eductius, etc, en la formació de les persones. També permeten explicar la dificultat de trencar amb la inèrcia social pel que fa a la transmissió dels comportaments estereotipats per imitació preconscient. Un dels aspectes crucials de l’aprenentatge i per extensió de l’educació, és la imitació. És la base de l’aprenentatge per observació, que implica imitar el que observem i té una importància cabdal en la influència que tenen els models familiars i socials sobre el comportament dels infants i els adolescents.
Les persones som uns imitadors nats. Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i fins i tot, el que ens sembla que senten. Ho fem des que naixem i no ho deixem de fer mai, tot i que hi ha èpoques de la vida que aquest procés d’imitació està molt més arrelat que en d’altres, com la infantesa o l’adolescència. Imitem les persones que admirem i refusem imitar les que no ens agraden, però és possible que les acabem imitant, malgrat sigui sense voler. Amb tot això contribuïm a crear la nostra autèntica personalitat.
Mentalitat de creixement
És important que els alumnes entenguin que l’aprenentatge modifica el cervell formant noves connexions neuronals i que ells són els responsables d’aquest procés. La intel·ligència és modelable, com un múscul que es pot fer fort. Conèixer com funciona el cervell és un element motivador inqüestionable. Per tant, és important explicar als alumnes de qualsevol edat que el cervell ens permet un aprenentatge continu, que som capaços de generar noves neurones i que les sinapsis es poden enfortir quan aprenem coses noves i que això millora la nostra intel·ligència. És bàsic elogiar l’alumne pel seu esforç i no per la seva capacitat. Això enforteix la seva perseverança i millora la manera d’afrontar-se als contratemps.
L’educació artística
L’infant en les seves primeres etapes i de forma natural, balla, canta, dibuixa… Aquestes activitats, li serveixen per anar coneixent de forma plaent el món que els envolta. L’educació artística és una necessitat perquè possibilita l’adquisició d’unes competències socioemocionals i de rutines mentals que estan en plena consonància amb el desenvolupament evolutiu del ser humà. Són necessàries per l’aprenentatge de qualsevol contingut curricular i fomenten un pensament crític i creatiu. Des de la perspectiva cognitiva, existeixen evidències empíriques que demostren que les classes de música poden millorar el rendiment acadèmic dels nens pel que fa a la consciència fonològica i la descodificació verbal. Les arts visuals i plàstiques incideixen positivament en el raonament geomètric dels alumnes i que el teatre enforteix les habilitats verbals (Winner i altres, 2014). Quan s’integra l’educació artística en altres activitats curriculars i amb més components, per exemple amb la participació de la comunitat educativa, l’aprenentatge és molt més valuós.
Llegir no és natural
El cervell del nadó, està organitzat per processar la parla, però la lectura no és una activitat natural pel nen. Igual que l’escriptura, és un invent evolutivament massa recent, el nostre patrimoni genètic no inclou circuits cerebrals específics destinats a la lectura i és doncs, una habilitat que hem d’aprendre. Aquesta és la raó que fa que l’aprenentatge pot resultar complicat per molts nens i més encara pels alumnes amb dislèxia. No és suficient exposar el nen a les lletres, sinó que cal anar ensenyant de forma sistemàtica les correspondències entre grafemes i fonemes per accelerar l’aprenentatge de la lectura. L’enfoc globalitzat satura la memòria i és menys eficaç. La consciència fonològica és una competència essencial en l’aprenentatge de la lectura que possibilita a l’infant ser conscient dels sons elementals que componen les paraules, els fonemes. En una fase inicial de l’aprenentatge de la lectura, quan es va coneixent l’abecedari, és imprescindible la descodificació fonològica que permetrà al nen anar articulant els fonemes que formen una síl·laba (caaaa-saaa) i descompondre cada paraula lletra per lletra (c-a-s-a) per identificar-la i conèixer el significat. Quan aquest procés es va automatitzant, el cervell ja no necessitarà descompondre la paraula lletra per lletra i l’identificarà amb la seva representació ortogràfica buscant el seu significat. La consciència fonològica a partir de jocs lingüístics, endevinalles, rimes, cançons, etc, és una bona eina per ajudar a automatitzar l’adquisició dels fonemes.
Principis fonamentals d’ensenyament de la lectura en la fase inicial (Stanislas Dehaene, 2015):
- Principi d’ensenyament explícit del codi alfabètic.
- Principi de progressió racional: hi ha certs grafemes que són prioritaris. Cal ensenyar-los abans.
- Principi d’aprenentatge actiu que associa la lectura i l’escriptura: aprendre a compondre paraules i a escriure-les facilita l’aprenentatge de la lectura en moltes etapes.
- Principi de transferència de l’explícit a l’implícit: s’ha de facilitar el procés d’automatització de la lectura.
- Principi d’elecció racional dels exemples i dels exercicis: cal tenir en compte el nivell de l’alumne. S’ha de ser curós.
- Principi de compromís actiu, d’atenció i de gaudi: el nen s’ha de sentir segur i motivat.
- Principi d’adaptació al nivell del nen: el procés d’aprenentatge no pot ser mecànic, sinó que cal proposar reptes adequats que permetin a l’infant sentir-se protagonista i seguir avançant.
Avaluar per aprendre
L’avaluació pretén impulsar l’aprenentatge mitjançant un procés continu. Per avaluar competències i no coneixements aïllats, resulta més competencial plantejar tasques específiques. Per exemple: projectes, problemes oberts, simulacions, exposicions orals, etc. En canvi, no afavoreixen els exàmens tradicionals, que ignoren el procés individual del procés cerebral ja que aquest aprèn a partir dels errors i no memoritzant respostes. L’aprenentatge ha de vincular-se al món real perquè sigui significatiu i ha de constituir un procés constructivista i requereix temps. Els criteris d’avaluació han de ser clars i per ser objectius han d’utilitzar-se diverses formes d’avaluació: Avaluació inicial, avaluació formativa, autoavaluació i coavalució.
L’ arquitectura de l’aula segons la neurociència
Un dels grans descobriments de la neurociència en els últims anys ha estat demostrar les repercussions directes de les emocions sobre l’aprenentatge. L’entorn físic i el disseny condiciona l’aprenentatge. En el context dels espais d’aprenentatge, també cal que siguin flexibles. Així doncs, els centres haurien de disposar d’entorns específics com estudis, tallers o laboratoris que facilitin tant el treball individual com el cooperatiu i el formal. Sempre des d’una perspectiva interdisciplinària que elimini la tradicional jerarquia d’assignatures. Aules variades en les que els alumnes puguin desenvolupar diferents tasques multisensorials que permetin moure’s, manipular, compartir, jugar, explorar, contrastar o descobrir, perquè així és com aprèn el nostre cervell.
ELS AMBIENTS D’APRENENTATGE
Els ambients són espais on es viu i on les persones estan en contacte.
Definició italiana d’ambient que parteix de l’escola Reggio Emilia i Pistoia. Els referents són Loris Malaguzzi i el considerat el seu seguidor, Alfredo Hoyuelos
Els ambients són diferents espais d’aprenentatge, de relació i comunicació on a partir de diferents propostes els infants poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se, emocionar-se…i interactuar amb els altres. És una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels infants i respectar els diferents ritmes d’aprenentatge. Els infants disposen d’un temps d’experiència activa, construïda per l’adult, però reconstruïda per ells mateixos, on nens i nenes es reuneixen per explorar diverses possibilitats de joc i dels materials. Els ambients segueixen el model socioconstructivista, el qual parteix d’un aprenentatge significatiu per part de l’alumne, que té en compte els seus coneixements previs i en el qual destaca la gran importància que té la relació amb els companys/es. Es tindrà en compte l’aprofitament d’espais del centre de manera que permetin i provoquin la comunicació, la reflexió i l’intercanvi entre els membres de la comunitat educativa.
