Una trampa perillosa
Hi havia una vegada un drac que vivia en un castell de pedra. Un dia se li va acabar el menjar i va sortir a buscar-ne. Va caminar per tot el bosc i només va trobar uns bolets, que feien molta bona pinta, va decidir menjar-se’ls i… al cap d’una estona li va començar a fer mal la panxa.
Es va passar el dia amb un super mal de panxa, fins que va aparèixer una bruixa que li va oferir un remei pel seu mal. Quan li va donar el remei es va curar.
Però al dia següent, quan es va despertar i es va mirar al mirall… es va veure ple de granets roses en forma de cor!!!!!!! I a que no sabeu què més es va trobar? Que estava encadenat!! Què estava passant? Doncs que la poció que li havia donat la bruixa, era perquè el drac es convertís en el seu menjar. La bruixa el va conduir fins “Al castell dels somnis”, que de somnis no en tenia res, més aviat era l’infern. A més era l’únic drac amb granets roses en forma de cor!
Al cap d’unes hores el drac va aconseguir fugir del ”castell dels somnis” i va poder tornar al castell de pedra on va trobar-hi un príncep i li va demanar si li podia curar els granets amb forma de cor.
El princep li va dir que sí que el podia ajudar però havia d’anar a un lloc secret a buscar la medicina. Quan el drac va arribar al lloc secret estava content perquè pensava que per fi es podria curar però llavors va veure que era una trampa i que hi havia molts més altres dracs com ell empresonats en unes gàbies de ferro.
El príncep l’havia seguit sense que el drac se n’adonés, el va empènyer a dins d’una gàbia i la va tancar amb clau. I és que el príncep era el fill de la bruixa.
Els dracs estaven molt espantats i van preguntar a la bruixa i al príncep què farien amb ells. La bruixa els hi va explicar que feia molts anys un drac ferotge s’havia menjat al seu marit i ella es volia venjar menjant-se tots els dracs que existien. Aquella nit el príncep i la bruixa van fer una festa amb tots els altres bruixots i bruixes del poble per celebrar que ja tenien tots els dracs capturats.
Mentrestant els dracs van pensar com es podien escapar de les gàbies, que eren de ferro, si la clau la tenia la bruixa penjada al coll. Llavors una dragona va tenir una idea!!!! Els dracs tenien el poder de treure foc de la boca i va pensar que si tots els dracs treien el foc a la vegada i l’ajuntaven podrien escalfar el ferro de les gàbies i fondre’l per poder escapar.
Els dracs van esperar que tots els bruixots i bruixes estiguessin molt cansats i es quedessin adormits per dur a terme el seu pla. Van ajuntar totes les flames i van poder sortir de les gàbies. La dragona va tenir una altra bona idea: lligar els cordons de les sabates de les bruixes i els bruixots perquè no els poguessin seguir quan es despertessin.
Però just quan els dracs estaven marxant un d’ells va tenir picor al nas i… aaaatxiiiiissss!!!!! Va estornudar. I és clar, les bruixes i els bruixots es van despertar. Van intentar sortir corrent darrere seu però no van poder perquè van caure de nassos a terra.
Els dracs estaven molt contents perquè eren lliures. El drac es va enamorar de la dragona perquè tenia idees molt bones i era molt valenta. La dragona li va fer un petó i al drac li van desaparèixer els granets en forma de cor de color rosa. I es va adonar que la millor medicina per fer desaparèixer els granets en forma de cor era que el seu cor estigués enamorat.
FI
(Nens i nenes de la classe de les Bombolles)
VOLEU SEGONA PART????
