Els alumnes de 5è de l’escola de Gualba han gravat en àudio la llegenda de La Dona d’aigua. A continuació podeu llegir la història i escoltar-ne l’àudio.
LLEGENDA – LA DONA D’AIGUA
Un vespre de lluna plena, fa molt de temps, l’amo de can Prat de
Gualba va anar passejant fins arribar al gorg Negre quan era ja
mitjanit.
Mentre descansava prop de l’aigua, va veure com emergia de dins
del gorg una dona nua de gran bellesa. L’amo de can Prat li va
demanar matrimoni i li va oferir compartir la casa, les terres i la
riquesa que ell tenia per tota la contrada, com a penyora de la seva
voluntat.
Ella només li va fer jurar que mai, en cap circumstància, ell no li
recordaria el seu origen fluvial. I es van casar. Ella es convertí en una
bona consellera per al seu marit, a qui va ajudar a fer prosperar,
encara més, el poder de can Prat.
El matrimoni va tenir un fill i una filla, que anaven creixent feliços
enmig de tot aquell benestar. Però, un mal dia, quan l’amo de can
Prat i la seva dona mesuraven una bona terra que calia preparar, van
començar a discutir sobre el cultiu més adient. La discussió va anar
pujant de to fins que el marit, enfadat, recriminà la muller dient-li que,
al cap i a la fi, poc podia ella entendre de conreus, perquè no era sinó
una pobra dona nascuda i treta de l’aigua del riu.
El mal ja era fet, la dona d’aigua fugí ràpidament cap als fondals del
gorg Negre i l’amo de can Prat mai no la tornà a veure. Tot i això, ella,
quan l’amo no se’n podia adonar, entrava amb cautela a la masia,
acaronava i besava dolçament els seus fills i deixava caure unes
llàgrimes sobre la taula del menjador que, l’endemà, es convertien en
perles de gran valor. Així, malgrat la tragèdia, la puixança de la casa
s’enfortí més durant molt de temps.
