«Catalunya, a la cua en comprensió lectora a 4t de primària: perd 15 punys en 5 anys». La notícia és greu: molts nens no entenen el que llegeixen. ¿Per què serveix, aleshores, tanta pantalla i innovació? ¿La culpa de tot plegat de debò que és de la pandèmia? ¿Es té prou en compte el llegir bé i l’escriure bé a la carrera de magisteri? Quan feia de mestra recordo la preocupació de pares perquè els seus nens de P5 encara no llegien. ¿És aquesta cursa absurda un altre factor? Entro a Twitter, algú diu que si ens fessin una prova de comprensió als adults potser els resultats serien pitjors. Però l’entrevista d’avui no només va de detectar problemes, sinó d’oferir solucions.
Amb en Dani Espresate (Barcelona, 1985), i amb la col·laboració del Consorci d’Educació, estrenem la secció La cultura a l’escola. Se’m presenta així: “Treballo a l’escola Àgora, soc cotutor de segon de primària i responsable de la biblioteca escolar. Vaig estudiar magisteri de primària, la llicenciatura en psicopedagogia i un màster de biblioteca escolar i promoció de la lectura
