Benvolgudes famílies,
les recomanacions literàries d’aquest trimestre són les següents, gaudiu de la lectura:
LLAR D’INFANTS I EDUCACIÓ INFANTIL
 |
Un passeig pel bosc és una bona ocasió per observar l’entorn i meravellar-se. En Mixifú és un gat juganer que mira el món amb curiositat. L’acompanyes? Un llibre amb mecanismes mòbils que ens descobreix la màgia dels petits moments. |
 |
El germanet de la Carolina Cocodrila sempre baveja, però la Mama Cocodrila només parla de com n’és de preciós. La Carolina està molt gelosa. Per això decideix anar a la botiga de bebès i canviar el seu bavós germanet per un altre de nou. En trobarà cap que li faci el pes? |
 |
La cabra ja està tipa de menjar només herba i decideix tastar coses noves. Però és molt goluda i es cruspeix tot el que troba sense pensar en les conseqüències. Un homenatge a L’erugueta goluda, d’Eric Carle, l’àlbum que va iniciar Petr Horácek en el món de la il·lustració. |
 |
Avui la Lola s’ha aixecat amb un munt de paraules dolces a la seva boca i té la necessitat absoluta de dir-les a algú, però el pare marxa corrent a treballar, la mare té molta pressa… |
 |
Algun cop has necessitat una abraçada? En Bru sí, per això busca l’abraçada d’ós perfecta. |
CICLE INICIAL
 |
L’ós que abraçava els arbres és una simpàtica història on un ós, un animal que d’entrada no desprèn una imatge gaire carinyosa, es dedica a repartir amor i abraçades a tort i a dret a tots els éssers vius que troba pel bosc. Fins que es troba amb un humà. |
 |
Aquest títol és el primer d’una sèrie d’àlbums protagonitzats pel Cocodril i la Girafa, dos personatges que s’enamoren i formen una parella peculiar. Aparentment, la seva relació pot resultar complicada perquè la diferència més notable entre ells és l’alçada. Per evitar aquesta desigualtat el Cocodril fa servir tot el seu enginy, per fer-se veure i cridar l’atenció de la Girafa. Així, se succeeixen situacions plenes d’humor amb les que el Cocodril procura que ambdós es trobin i així la Girafa pugui percebre el seu interès per ella. Però l’atzar s’encarrega de frustrar aquests encreuaments de mirades i de somriures, tan necessaris perquè sorgeixi l’espurna de l’amor. |
 |
Aquest és un àlbum amb un text mínim, però amb un gran desplegament d’il·lustracions desbordants de color i d’un significat profund. Una història explicada amb sobrietat i sensibilitat, que vol fer fora estereotips femenins i masculins. Un llibre que no jutja ni condemna, que respecta el desig de cadascú a ser el que somia i tria, sense estigmatitzar-lo. Una lliçó d’obertura vers la diversitat, un exemple de tolerància i amor. |
CICLE MITJÀ
 |
Un pèl no és el més estrany que pot aparèixer en una sopa. Una mosca no és el més estrany que pot aparèixer en una sopa. Saps què és el que seria estrany que aparegués en una sopa? Un deliciós i surrealista divertiment. |
 |
Quan a en Lluís se l’empassa un Glupiglop, la seva germana Sara sap que ha d’actuar de pressa i emprèn de seguida la seva cerca. Però rescatar un nen de la panxa d’un Glupiglop no és tan senzill com sembla; especialment, quan altres criatures estranyes i esgarrifoses també estan buscant el seu sopar… |
 |
Dues tortugues troben un barret. Els queda bé a les dues, però són dues tortugues i sols hi ha un barret. Els ulls de les tortugues ens conten aquesta història perfectament estructurada en tres parts. |
CICLE SUPERIOR
 |
Amb un text fresc i unes il·lustracions extraordinàries, aquesta història aparentment senzilla ens ensenya que les pífies més grosses poden ser un fantàstic motiu d’inspiració. |
 |
Un llibre que recull un munt de preguntes que, segurament, ens hem fet tots alguna vegada. L’autora no ha inclòs les respostes perquè n’hi ha moltes, una per a cadascun de nosaltres. Quan creixo, creixo com ho fan les flors? Per què quan ballem el cos es mou sol? De vegades sents que tens el cap ple de grills? Es pot somiar en parella? La felicitat és pensar sempre en coses boniques? Per què em sento tan petita, quan em renyen? Poden pensar, els animals? És avorrit que no passi res? |
 |
«Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil». Així comença un relat innocent, profund i commovedor d’una nena a qui li encanta la platja a l’hivern, que prefereix Mozart o Kandinsky a les mates i que no pot suportar que el pare li digui que algun dia haurà de «guanyar-se la vida» |
Comentaris recents