MOI! Aquesta primera setmana de març, l’Anna i l’Íngrid han pogut gaudir del primer Jobshadowing fet a l’escola dins el projecte Erasmus+. I, com tots els viatges en què descobreixes nous horitzons, ha estat una gran experiència, sumat al fet que l’han pogut compartir amb altres professionals del sector i veure l’educació des d’un altre punt de vista. Així, ens agradaria fer-vos cinc cèntims d’aquelles coses que més ens han tocat, i esperem que gaudiu llegint!

 

La clau de l’èxit: compartir.

 

El motiu principal de l’estada era poder visitar i participar durant una setmana de la vida a una escola finesa. En el nostre cas, vam tenir la fortuna de contactar amb Malmin Peruskoulu, una escola de primària i secundària del nord de Hèlsinki.

Allà, les i els mestres que ens hi han acompanyat ens han fet sentir com unes més a tota hora, portant-nos a veure tot allò que els hi proposàvem. Així, en tot moment han volgut mostrar transparència i sinceritat pel que fa a les facilitats i dificultats que es troben en el seu dia a dia. I això ens ha semblat molt inspirador.

De fet, si d’una cosa ens n’hem adonat en aquest viatge és de la importància de generar espais en què mestres ens puguem trobar i donar consciència a aspectes educatius que, sovint, donem per suposats. Integrar, doncs, aquest espai de parla i suport com a part de la tasca docent.

Espais públics ben pensats.

Si per una cosa destaquen a Finlàndia, com bé sabem, és pel seu sistema educatiu. I és clar, “per què deu ser?” Ens preguntàvem. Després de molt xerrar i d’anar observant, hem pogut veure que és, principalment, perquè es dona la importància que s’ha de donar a la cultura i a l’educació. En aquest sentit, el Govern ha pensat en la generació d’espais que han estat pensats a partir de l’escolta de què la gent demanava, fet amb gust i amb una mirada en què, el que s’hi ofereix, pugui ser realment de bon ús per a tothom.

I tot això ho vàrem poder observar, sobretot, fent una (llarga) visita a la nova biblioteca del centre de Hèlsinki, per exemple. Un espai que oferia no només espais de lectura, sinó de creació musical, impressió en 3D, gravat en fusta, tallers impartits per gent de la ciutat, xerrades sobre temàtiques variades,… Una biblioteca del poble i per al poble, vaja.

 

El país dels mil llacs… i ben pla!

El que ens va sobtar més del paisatge finès – a part de l’alçada d’uns arbres alts i prims que cercaven la llum ben amunt, o la brillantor de la neu verge al centre de la ciutat—, va ser la planície que la natura oferia arreu on miréssim. Ni una muntanya enlloc! I, és clar, a la vegada que pensàvem que era ben bonic per ser quelcom nou, no podíem evitar en pensar i enyorar el nostre preuat Montseny… 

Pensant a tornar…

Amb tot, tornem amb moltíssimes ganes de compartir tot allò que hem anat veient i, a més, ens enduem de tornada una maleta de més: la que va plena de reflexions i nous punts de vista que, ben segur, enriquiran les converses i decisions que prenem a l’escola. Ens sentim molt afortunades d’haver pogut gaudir d’aquesta experiència!

Íngrid i Anna