Història

Els principis
La nostra escola va obrir les seves portes el 2 d’Octubre de 1978. El curs hauria d’haver començat la primera quinzena de setembre, però l’empresa constructora no havia acabat les obres. Durant l’estiu s’havien matriculat prop de 800 alumnes. Alguns eren fills d’espanyols emigrants que tornaven a Espanya i no tenien escola a Reus.

L’empresa constructora no va fer entrega de les obres de l’edifici fins el primer dilluns d’octubre, dia 2. I això va ser així perquè el dia que començaven les classes totes les altres escoles de Reus hi va haver una manifestació de pares i mares d’alumnes davant de la porta de la tanca de l’edifici escolar amb els seus fills i filles. Allí no els van deixar entrar. Van anar cap a l’Ajuntament on van ser rebuts per l’Alcalde, el Sr. Martí. Els va prometre que en pocs dies s’obriria l’escola.

L’Ajuntament va negociar amb l’empresa constructora i la Delegació d’Ensenyament de Tarragona i es va fixar el dia 2 d’octubre com a data d’inici de les classes. No hi ha haver cap acte inaugural. L’Ajuntament li va posar el nom de l’il·lustre reusenc, Eduard Toda i Güell.

Era una escola de les més grans de Reus. Estava ben construïda. Només tenia un edifici, el gran dels dos actuals, orientat de cara al sud i amb vistes al mar i amb un pati grandiós. Anys després es construiria un segon edifici pel parvulari.

Estava rodejada de finques agrícoles en explotació i per l’est partia amb les basses del Molinet (lloc on es recollien part de les aigües residuals de la ciutat. Alguns dies a l’any es podia sentir la forta olor d’aquestes aigües. Els accessos eren deficients (de terra, estrets i poc il·luminats). Afortunadament, des fa uns pocs anys, la zona ha millorat molt. En el lloc de les basses hi ha un camp de futbol i els carrers estan asfaltats, són molt amplis i estan ben il·luminats.

 

Professors i alumnes
La il·lusió amb què mestres i alumnes estrenaven l’escola els feia oblidar totes les deficiències, especialment quan, poc a poc, van anar arribant la dotació de mobiliari nou, equipament del laboratori, del gimnàs,…

Hi havia 3 línies en quasi tots els nivells (des de P4 de pàrvuls a 8è d’Educació General Bàsica). Eren excepció el nivell P4, amb 4 línies d’uns 40 alumnes, el 4t d’EGB amb una sola línia, i els últims cursos que només en tenien dues. Posteriorment tots els nivells tenien 3 línies (30 aules en funcionament). La davallada de la natalitat va fer que comencessin els nivells dels més petits amb dues línies. Això va permetre la creació d’unitats de P3.

Els primers anys la majoria del professorat era provisional o interí. Cal dir que el primer any, el fet que poguéssim disposar d’uns dies sense nens per organitzar el nou centre va ser una de les claus que expliquen perquè sempre l’escola ha tingut una forma de treballar i de fer les coses que l’ha caracteritzat. Poc a poc el professorat va ser estable. I s’hi van incorporar especialistes d’educació física, d’anglès i de música.

 

Noves tecnologies
L’any 1984 l’escola va ser dotada amb una aula TOAM que constava d’un miniordinador i 32 terminals connectades a ell. Les activitats fonamentalment eren de l’experiència que portava a terme el Departament d’Ensenyament sobre Aritmètica. L’aula va funcionar fins el curs 2001-2002.

Anys més tard vam rebre una aula de PCs del projecte ARGO amb una dotació de 16 pentiums, 2 impressores i escànner i fa pocs anys un projector i càmera de Vídeo,…)

Es va participar en les diverses trobades virtuals, creant les pàgines web corresponents al tema de cada edició

 

L’arribada de l’ESO
Amb la implantació de l’ESO, l’escola va perdre el tram d’alumnat comprés entre el 12 i els 14 anys. Així mateix alguns professors van deixar l’escola per passar a l’ensenyament secundari obligatori. Per aquest motiu els espais per a realitzar activitats van augmentar. Algunes aules es van reconvertir en taller, aula d’informàtica, aula d’audio-visuals, aula d’idiomes, aula de psicomotricitat, aula d’educació especial, aula de gran grup, …

El primer curs ja es va pensar en l’edició d’una revista que es fes ressò de les activitats del nostre centre i es va crear el Molinet de Paper. El seu primer número va sortir l’abril del 1979.