Una mirada a l’espai sensorial de la comunitat de petits

A la comunitat de petits del nostre centre, l’espai sensorial és un dels ambients pensats per oferir als infants vivències riques, significatives i respectuoses amb els seus processos de desenvolupament. És molt més que un lloc per jugar: és un escenari d’aprenentatge viu, on els infants descobreixen, es vinculen amb el món i expressen la seva manera única d’habitar-lo, en un diàleg constant amb la resta dels espais que configuren la nostra comunitat.

Dins d’aquest espai, trobem diferents microespais: petites zones definides amb intencionalitat pedagògica que conviden a explorar, descobrir i expressar-se de maneres diverses.

En un d’aquests microespais hi ha l’obrador de sorra, on els infants poden manipular i crear a partir d’un material tan senzill i, alhora, tan potent com la sorra. Aquest espai va més enllà del joc lliure: inclou propostes que afavoreixen l’experimentació i la descoberta, com ara balances, tubs de diferents mides, coladors i l’afegit d’aigua per observar canvis de textura o comportaments dels materials. Aquestes situacions permeten que els nens i nenes comencin a explorar conceptes científics bàsics com el pes, el volum, la mesura, la densitat o la gravetat, sempre des de la pròpia acció i l’observació directa. A través del joc, adquireixen nocions sobre causa i efecte, fan hipòtesis, comproven resultats i comparteixen descobertes amb els altres. Tot plegat, en un ambient que afavoreix la concentració, la calma i el plaer de fer amb les mans.

També hi ha propostes d’exploració a través de la taula sensorial, que es reinventa segons els materials que s’hi ofereixen: aigua, farines, escumes, gel, elements naturals, etc. Aquests materials desperten la curiositat i conviden a observar transformacions, fer hipòtesis i gaudir del plaer de descobrir amb els sentits.

Les peces soltes hi tenen també un paper destacat, ja que, en no tenir una funció tancada, permeten la llibertat de crear, transformar i imaginar. Això fomenta la creativitat, el joc simbòlic i l’expressió lliure, adaptant-se a la mirada i a la intenció de cada infant.

Així mateix, el microespai dedicat a l’expressió gràfica ofereix als infants la possibilitat de plasmar les seves vivències a través del dibuix, la pintura o altres tècniques, afavorint així noves formes de comunicació i representació. En aquest conjunt de llenguatges, materials i experiències, cada infant pot construir el seu propi camí, donar forma al que sent i comunicar allò que el mou. Com deia Loris Malaguzzi:

“El nen té cent llenguatges, cent mans, cent pensaments, cent formes de pensar, de jugar i de parlar… I cent, cent, cent més.”