L’escriptura s’ha d’aprendre, no es pot adquirir només per interacció social, el seu aprenentatge requereix operacions cognitives d’un alt grau d’abstracció. Els nens i nenes han d’aprendre que l’escriptura és important per a la vida.

Aprendre a escriure no és senzill. Els infants inicien una aproximació al llenguatge escrit en l’educació infantil. En aquesta etapa es familiaritzen amb el llenguatge escrit de forma lúdica. L’abordatge de la lectoescriptura no s’inicia fins a primària.

Al principi, en l’educació infantil es comença pel més bàsic: traç vertical, horitzontal, inclinat… per a anar avançant en models més complexos, com còpia de lletres, números, síl·labes o paraules. En aquesta fase, el desenvolupament de l’escriptura corre paral·lel al desenvolupament expressiu del dibuix, diferenciant un de l’altre.

En etapes posteriors, a partir dels 6 anys, s’introdueix a l’infant en l’escriptura al dictat. Aquí ja no hi ha model visual. El nen o nena ha de ser capaç de discriminar allò que escolta. Es fa imprescindible una bona capacitat auditiva, una memòria auditiva-visual i una motricitat fina adequada.

Per últim, es treballa la capacitat d’escriptura espontània, entesa com a escriptura lliure, en la qual no hi ha model sonor extern. Aquí l’infant escriu el que està imaginant, aquesta capacitat dona la possibilitat que el nen o nena faci redaccions, exàmens de preguntes obertes o treballs.