L’AMIC INVISBLE

El dijous dia 10 de desembre, la Laura ens va preguntar si ens agradaria fer l’amic invisible.

És un joc en el que participen vàries persones que es fan regals entre elles sense saber qui ha fet cada regal.

Tots els de la classe estàvem molt contents i vam dir que sí volíem jugar.

La mestra ens va dir que primer havíem de dir-li els correus de tots/totes els/les participants per tal de poder fer el sorteig a través d’una aplicació online, després vam apuntar unes condicions que havíem de complir per poder participar, per exemple: no podíem gastar més de 5€, no li podíem dir a ningú qui ens havia tocat…

La Laura va fer el sorteig i estàvem tots/es molt emocionats/des per saber qui ens havia tocat. El nom de l’amic/ga invisible el rebríem a través del correu electrònic.

Qui serà, serà…?

Jan i Duna

ENTREVISTA A LA LAURA

La Laura Vilaplana actualment és mestra de cinquè a l’escola Teresa Bergadà d’Alguaire i avui l’entrevistem per conèixer els seus gustos i aficions.

Hola Laura! Moltes gràcies per haver acceptat aquest repte. Si et sembla comencem preguntant-te la teva edat. Quants anys tens?

– Tinc 35 anys.

Quin és el teu color preferit?

– El meu color preferit és el verd fluix.

Tens algun germà? Com es diu?

– Tinc un germà més petit que jo, es diu Pep.

Quin és el teu animal preferit?

– El meu animal preferit és el gat.

Tens alguna mascota? Com es diu?

– Actualment no tinc cap mascota però quan tenia la vostra edat, tenia un hàmster que es deia Dolça.

Creus que fas bé el teu treball?

– Intento fer/ser mestra el millor que puc i aprenent del dia a dia.

Quina sèrie t’agrada? Per què?

– Ara estic mirant ”Como defender a un asesino”. Les sèries policíaques i d’intriga són les que més m’agraden.

Moltes gràcies senyoreta Laura per respondre totes aquestes preguntes.

Paula Gonzalez i Júlia Álvarez.

 

 

LA NOVA NORMALITAT

Aquest any hem iniciat el curs escolar d’una manera molt peculiar, difícil i molt porecupant per a tothom (famílies, mestres i alumnes) L’incertesa ens desperta cada dia amb noves experiències per  viure a l’escola. El fet de dur mascareta en tot moment és una mica estressant i és necesari sumar -hi  el no poder fer vida normal amb la gent que ens envolta.

Donat que ha aparegut aquets virus, tot ha canviat. No podem expressar els nostres sentiments i emocions com ho fèiem abans, no podem treballar a l’aula o inclús jugar amb els companys i les companyes sense desinfectar  el material, sempre tenint molta cura de la nostra higiene.

Sergiu i Júlia