Escola Schola

… només falteu vosaltres!!!

BENVINGUTS I BENVINGUDES AL NOU CURS 2021 – 2022

5è POLCA DE SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA
Les gitanes són, en el seu origen, un ball de casament entre els gitanos que venien a fer fires, pel bon temps, i a moltes poblacions hi participaven una colla de personatges i s’hi feien concursos per veure qui les ballava millor. Amb el temps esdevé una de les danses més festives del patrimoni català, molt estesa pel Vallès. Aquestes són les de Sant Esteve de Palautordera.
6è  ENTRADA DEL BALL DE GITANES DE RUBÍ
Els orígens del ball de Gitanes són incerts se’ls atribueix una antiguitat de més de tres segles. Tenen una gran intensitat en les poblacions del Vallès Oriental i Occidental. Són unes danses que antigament només es ballaven per Carnestoltes. Un mes abans s’organitzaven les colles les quals competien, per veure qui ho feia millor, tant en la coreografia com en els vestits. Avui en dia la formació de colles es fa amb gent de totes les edats. I a la nostra vila sempre es ballen per Festa Major.

CM-A CORRANDES TALLÓ
Les corrandes són cançons de dansa que s’expliquen per la facilitat de versificar que tenien els organitzadors de la festa, com passa amb el trobo murcià; festa eminentment participativa on es van alternant diferents grups de cantaires i ballaires que improvisen constantment tant les lletres com les danses. Unes de molt populars són les de la població de Talló, al costat de Bellver de Cerdanya.

CM-B BALL DE BASTONS RIGODONS
Els orígens dels balls de bastons són molt difícils de trobar, tot i això el que si us podem dir és que és la dansa tradicional més antiga que encara es balla i cal dir, que solament la ballaven homes fins a la dècada del seixanta on les dones també van començar a aparèixer.

CM-C BALL DE BASTONS DE PRATS
Prats de Lluçanès pertany a la comarca d’Osona i és el municipi més petit de tota l’àrea del Lluçanès. El riquíssim folklore de la vila es manifesta en moltes de les seves festes populars. Durant la seva festa major, per Sant Vicenç el 22 de gener, a la plaça vella es ballen diverses danses entre elles aquesta que us ballarem.
Es relaciona el repic dels bastons amb antics rituals màgic-religiosos per espantar els mals esperits i afavorir el cicle de creixement dels vegetals.

CI-A LA CANÇÓ DE LES MENTIDES
Les cançons tradicionals són una font important de ballades i algunes d’elles, que havien perdut la seva popularitat, han reeixit a partir d’interpretacions de nous grups com La Carrau i els Tiquis Miquis. La que segueix té gràcia i enganxa pel reguitzell de sortides fora de lloc i punts surrealistes.

CI-B LA SOLIPANTA
La Solipanta servia per a triar qui menaria la gresca en els dies de Carnestoltes i el qui abaixava els braços, o bé queia a terra, o topava amb els companys, pagava penyora. El qui manava el joc solia canviar la lletra al seu caprici.

CI-C SANT FERRIOL
Diu la llegenda que en Ferriol era capità d’una quadrilla de lladres. Després de cada robatori, anaven a la taverna, on mai no faltava el vi i acabaven jugant per veure qui podia fer uns passos de ball o d’equilibri amb tant de vi engolit. Un dia en Ferriol va voler canviar de vida i en intentar convèncer la seva trepa, però no els hi va agradar la idea i el mataren. L’enterraren sota una bóta de vi de la taverna. Bóta que –per miracle d’en Ferriol- mai no acabava el seu contingut. L’hostaler, a l’investigar el motiu de tanta abundància va trobar que el dit estirat del sant tocava la bóta. Mireu ara com nosaltres també estirem el dit…

EI-A EL BEDRIOL
És un ball de renglera les evolucions de la qual, picant i caragolant, volien desvetllar i remoure la terra per tal que fos fecunda. Els temps han allunyat aquesta pràctica fins a convertir-la en una de les danses ballades principalment per carnaval.
EI-B LA XICA BONICA
A diferents pobles de Terra alta, la quitxalla ballava aquest ritme després del toc d’al·leluia del Dissabte Sant.
Els nois formaven una rotllana asseguts a terra i, mantenint entremig de les cames una pell de be, picaven el ritme de la cançó. Les noies al mig de la rotllana, saltaven a peu coix i, a mesura que es cansaven, se n’anaven fins que tan sols n’hi quedava una. Originàriament, és probable, que correspongués a algun cerimonial màgic per a demanar la pluja. En una d’elles la parella o bé la noia que estava en el centre de la rotllana anava traient-se les peces de roba que li permetien ensenyar la part anomenada, i quan havia acabat calia fer-ho a la inversa. En aquest cas era ballat per Carnestoltes.
EI-C LA PASTORETA
Cançó popular i popularitzada dels Països Catalans. Pobra pastoreta ha perdut el seu ramat a dalt de la muntanya on ningú hi vol pujar, les ha perdut totes, totes per voler anar a ballar; Tan maca et veies amb la teva caputxa i la feina has descuidat.

P3-A RODA MOLINER
El dret de voltar és un dels moviments més complets. És bo de donar al nen l’oportunitat d’experimentar la sensació que aquest fet reporta. Hem aprofitat aquest joc dansat per a fer-ho.

P3-B ROTLLO SANT MIQUEL
Segons el cristianisme Sant Miquel és un dels quatre arcàngels el domini del qual és el foc, conserva i té cura que el foc de l’univers no s’apagui, va lluitar directament contra el dimoni i el va fer fora del cel. Amb cercle ballarem i del foc cura en tindrem.

Aquí teniu l’enllaç amb el Barem definitiu després d’haver resolt les reclamacions
INFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM
El número de desempat és el: 69.448
 

Aquí teniu l’enllaç amb la llista ordenada alfabèticament amb la puntuació que ha rebut cada sol·licitud en aplicar-hi el barem.
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREM

Aquest any hem gaudit d’una castanyada diferent, no hem pogut collir castanyes però hem volgut que la tardor arribes a la nostra escola. Al matí ens hem posat mans a la obra i hem treballat de valent per aconseguir que la Schola s’omplís de la… Llegeix més»

El curs ha començat amb moltes incerteses però tant els mestres, les mestres, els nens i nenes, l’equip directiu i les famílies ho esteu fent molt bé…
Us felicitem!