El dia 28 d’abril els/les mestres i professors/es d’Educació Física de la Segarra vam assistir a una genial formació sobre l’Esport Adaptat. L’esmentada formació va ser duta a terme per la Federació Catalana de l’Esport Adaptat (FCEDF), mitjançant el Consell Esportiu de la Segarra dins del Pla Català de l’Esport a l’Escola.
Vam tenir la sort de conèixer i compartir aquesta enriquidora experiència amb la Sílvia (Delegació d’Esport Adaptat de Lleida), en Miquel (Delegació d’Esport Adaptat de Barcelona) i amb en Lluís (exjugador de Bàsquet adaptat i esportista participant en les olimpíades del ’92 a Barcelona).
Els esports que vam dur a terme varen ser: el Bàsquet en cadira de rodes, el Sitting Volei, la Boccia i el Rugbi adaptat.
Vam prendre molta consciència sobre el que suposa practicar un esport en aquestes circumstàncies, els valors, l’esperit de lluita i les dificultats més enllà de les possibilitats físiques de les persones que practiquen aquests esports; tot el que fa referència a les barreres arquitectòniques existents en una societat que, malgrat tot, encara està pensada per a un determinat perfil físic/psíquic-social. A la vegada, el cost que suposa estar federat en moltes de les modalitats és molt elevat i no tothom té la sort de poder accedir-hi.
I, en últim lloc, vam fer una reflexió conjunta del que és una adaptació real en l’àmbit de l’Educació Física, arribant a la conclusió que no és l’Activitat la que s’adapta a totxs els/les alumnes sinó que totxs fem la mateixa acció d’acord amb les nostres capacitats i limitacions.
I amb aquest exemple d’en Lluís vam entendre el concepte a la perfecció: “Si hem de córrer, hem de córrer. El que no pot fer-ho, ho farà a la seva manera amb la seva adaptació personalitzada, però la resta correrà”.
