Hem iniciat un desembre rebent unes visites molt especials, unes visites asiàtiques.
La primera visita va ser d’en Sion, un japonès que viu a Solsona des dels 10 anys. Ens va ensenyar a escriure els nostres noms amb japonès i vam descobrir que no era gens fàcil, amb unes lletres ben estranyes; ens va ensenyar com eren els llibres al Japó i vam veure que alguns fins i tot s’obrien al revés; ens va explicar alguns costums que tenen al seu país i molt diferents dels nostres … Finalment, vam fer una granota saltarina amb papiroflèxia que no va ser fàcil però quan ho vam aconseguir, va ser molt divertit.
La segona visita va ser de la Qianqian, una noia xinesa que ja fa uns anys que viu a Catalunya. Va dedicar la sessió a explicar-nos per què es tan important l’any nou a Xina. Diu la llegenda que una criatura va arribar als diferents pobles de la Xina i els seus habitants li tenien molta por. Sort d’un savi que va arribar i els va donar la idea de com espantar a aquella bèstia. És per això, que a dia d’avui continua el mateix ritual (focs artificials, sons molt fort de tambor, color vermell …) per espantar aquella gran criatura. Ens va ensenyar a fer uns llaços xinesos de la sort i per acabar, vam aprendre un tros de la cançó que canten els nens i nenes a la Xina per l’any nou.
La tercera visita va ser d’en Carlos, un català i professor de xinès que tot sovint viatja a la Xina. Ens va compartir algunes de les seves anècdotes i vam fer un taller de cal·ligrafia xina, un art molt preuat en aquest país. Per uns moments la classe de la Xina ens vam convertir en nens i nenes xineses, escrivint alguns dels caràcters xinesos i no us penseu que ho féssim amb paper i llapis, sinó que ho vam fer amb la tradicional tinta xinesa i paper d’arròs. Primer vam practicar amb un paper màgic en què mullant el pinzell amb aigua ja podíem escriure i quan s’assecava podíem tornar a reescriure i així anar practicant. Vam descobrir com seria el nostre nom en xinès mandarí. Sonava molt diferent i la seva escriptura encara més. Ens va agradar que ens expliqués a cadascú de nosaltres el seu significat. I per acabar, el Carlos ens va acomiadar, amb unes llaminadures típiques de la Xina.
Agraïm moltíssim a totes aquestes visites rebudes, ja que han estat molt enriquidores i hem après moltes coses per al nostre projecte “Fent camí per al món”.
Article escrit per l’alumnat de tercer i quart.
