Entenem la psicomotricitat com les estretes relacions que existeixen entre el cos, les emocions i el pensament. Existint una permanent relació entre unes i altres.
La pràctica psicomotriu és una Activitat que es proposa a l’infant a partir del seu joc espontani. Aquest joc espontani és una unió permanent entre les sensacions de la tonicitat, de les emocions i del pensament inconscient. És un tot. El joc espontani del/ de la nen/a és el que li permet posar-se en relació amb ell/ella mateix/xa i el món exterior.
A partir d’aquest concepte, es permet al/la nen/a viure el joc espontani com a procés de segurització. Un procés fonamental perquè està basat en el plaer d’actuar, el plaer de viure el joc. El joc espontani dóna seguretat a l’infant perquè aquest plaer atenua tant les seves tensions corporals com psíquiques.
El rol de la mestra psicomotricitsta és acompanyar als infants en aquest procés així validant i reforçant les emocions tot creant un clima de seguretat i ganes per explorar amb els diferents materials i espais creats.
A l’espai restringit compartim amb les famílies us deixo un recull de fotos en el què us convido a gaudir de l’alegria que desperta cadascun/a dels vostres infants en les sessions de psicomotricitat.
Lourdes, quin treball d’autor més bonic, amb tu els mestres també aprenem. Estic segura que els infants gaudeixen un munt.
Gràcies