Com cada curs, l’alumnat esperava amb emoció que les portes del Sant Gil s’obrissin de bat a bat per descobrir el tema del nou projecte.
Eren les 8.50 del matí quan vam començar a endinsar-nos pel passadís del centre, aquest any tot era una mica més fosc i misteriós. A cada pas descobríem nous objectes que ens transportaven a diferents etapes de la història: piràmides majestuoses, columnes imponents, coves plenes de secrets…
Finalment, vam arribar al pati on hi havia una gran màquina del temps. Semblava adormida, amb algun flaix de llum i la presència discreta d’alguna exploradora i alguna científica, però dels mestres no n’hi havia cap rastre.
Al cap d’una estona vam saber la veritat: les mestres havien quedat atrapades en diferents moments de la història perquè la màquina s’havia quedat sense energia. L’única manera de fer-la tornar a funcionar era amb la força de tots i totes nosaltres. Ens vam agafar de les mans i, amb tota la nostra energia i unes paraules màgiques que ens van ensenyar, vam aconseguir despertar la màquina. Lentament, les mestres van començar a aparèixer, una rere l’altra, amb vestits de la prehistòria, de l’edat antiga, de l’edat mitjana… cadascuna amb un pergamí que revelava el curs i un mapa del tresor.
Quan tots vam saber amb quina mestra ens tocava, ens vam posar en marxa per resoldre reptes. Els més petits, d’educació infantil i cicle inicial, es van quedar a l’escola, mentre que el cicle mitjà i superior van sortir al nucli antic del poble a fer una cerca de pistes.
Ara només ens queda posar-nos les ulleres d’investigadors i investigadores i endinsar-nos en totes les aventures que ens esperen, viatjant plegats per les diferents etapes de la història.
Un gran projecte! endavant amb aquest viatge per la història!