Ha estat un dematí molt llarg, la pluja ens hi acompanyava tardorejant sense treva, …i nosaltres, ben distrets, observant amb deteniment l’àliga model que  han forjat les mans expertes de la Judit, amb l’ atenció ben posada en crear la nostra petita reina de l’ aire, i a còpia de treball i esforç hem creat […]

Tot avançant en el projecte de l’ àliga, avui hem après una paraula especial…ENVERGADURA i vol dir allò que mesuren les ales de les rapinyaires de punta a punta….poden fer 200cm, i això és mooolt! Nosaltres també hem volgut saber la nostra envergadura i ens hem quedat una mica més curts… encara ens falta un

Que divertit ha estat fer esquitxades de colors al pati! Primer de tot barrejàvem els colors -procurant de no fer piscines eh- i després amb l’ ajuda d’ un martellet picàvem ben fooort com si fóssim llenyataires o bé estessim enfadats amb el món… i el resultat ha estat molt vistós!  

Quin fred que feia dilluns al dematí! el cel grisot amenaçant pluja i nosaltres, corcontents, dirigint-nos al barri del Rec, a l’ edifici que procura més somriures als petits…la casa de la Festa!;  Allà hi habiten els nostres personatges preferits: el bon Rufus traginer i tots els Caparruts, gegants i bestiotes de la gresca festamajonera

Les Àligues també sabem fer de pastisseres, hi tenim molta traça! Després de revisar els ingredients i preparar l’ obrador, ens hem posat de  mans a la massa per fer uns panellets molt autèntics…artesanals del tot! només us hem de dir que no n’ hi havia dos d’ iguals! També n’ hem escrit la recepta,

Aquesta era la tarda de plantar els enciams -amb un sol ben viu i les gallines ben esverades-  així doncs, les àligues de P5 hem anat a donar alegria  a l’ hort i a practicar l’ ofici dels pagesos;  més de dos i més de quatre ja en tenien experiència, i ens han explicat que

Les àligues– amb la bona vista que tenim- no ens perdem detall de com es manifesten els canvis en  la natura en el nostre entorn més proper, vés per on! ara resulta que les plantes d’ interior també es posen de tardor i es desplomen de les seves fulles, com les àguiles! , -a veure

Dimecres sí, dimecres no, tenim una cita important, una cita esperada, una cita que ens feia “cosa” al començament, però que ara esperem amb il·lusió Dimecres sí, dimecres no, soroll de corredisses al passadís de petits i al pati interior…rialles i vergonyes que s’ esmunyen per donar pas a somriures oberts i una mà i

Ja tornem a tenir amb nosaltres les bee-bots, les abelletes robotetes que tant ens agraden! Ha estat molt fàcil treballar amb elles perquè ja les coneixem de l’any passat i ens agrada molt aprendre a programar-les perquè vagin allà on els hi diem…i entre tant, hem de comptar quantes caselles volem que avancin, com hauran