Petits aprenents de Matisse, tisores en mà i amb papers a dojo, han fet de les seves, retallant i creant divertits collages, tot  deixant-se portar per les musses inspiradores de dijous dia de de júpiter!…sentint de fons una alegre banda sonora de jazz,- la preferida de l’artista- i al seu ritme i sense presses, com flueix la melodia mateixa, emergeix cada peça,  confegida amb  vistosos retalls de papers!

Aquesta darrera setmana de gener, a l’ escola hem estat ben inpirats…i és que hem vist dues obres de teatre que ens han engrescat molt: la de “L´Àlex es maquilla“ una bonica història sobre el respecte i el dret de ser qui sóm i  com sóm, que parla d´identitat  i ens connecta amb la pròpia història, una manera neta i sense prejudicis de potenciar  les relacions i tot allò que ens proposa la vida, sense necessitat de posar etiquetes, ser X, com l’ Àlex!;  De la mà d´ uns pirates divertits, que ens han fet enyorar el fons marí i tots els éssers saladets que l’ habiten, hem gaudit i molt de l´espectacle en english “The sea”,  cruspint contes a cremadent i amatents a l’ aleta trapella d’ en Shark!

Setmana freda i barbuda a la ciutat. Renills de cavalls i caramels a l’ empedrat són l’essència d’una festa molt estimada i  força antiga  de la tradició igualadina: a peu o a cavall, en diligència, en cotxet o de la mà dels pares, molts infants han resseguit admirats els vorals de la Rambla…

I a la tarda al gimnàs:… traginers dels tres tombs traginen carros carregats de rocs i de rialles;..diligències i cavalls, amazones atrevides i genets agosarats menen eugues i mules, i.. esforçats abanderats marquen el pas de la desfilada més autèntica a la rambla del gimnàs…!!

Aquestes tardes grisotes i fredes  de gener sembla que l’ alegria dels  colors s´hagi arraulit  sota els coixíns, dormint el son de la mandra!…Necessitem tisorades de  colors! Com feia Henri Matisse –retalla que retallaràs– fent formes de coloraines ben vives i alegres que despertaven la grisalla de les pareds i feien ballar l’ espai com espurnes de vida…  Les Àligues,  ben estisorades, hem volgut fer com  Matisse…fent un gran  escampall de retalls de colors per desprès  fer-ne una composició per equips de taula. …I  tal com ha quedat,  n´estem ben  contentes; descobrint Matisse per retornar la  llum i la vida a les grises tardes d’un  hivern que dorm arraulit de mandra.

Curioses… ses Majestats els Reis de l’ Orient!, sabem que són molt màgics, i que tenen el do de la ubiqüitat -això vol dir que poden estar fent la Cavalcada d’ Igualada en el mateix moment en que arriben a Barcelona en vaixell,  a la mateixa hora que fan ploure caramels per Agramunt i per Agravall- …és pura màgia!; Avui hem descobert que a més a més de llegir el pensament dels infants i dels seus pares, també saben què els hi pot agradar molt, encara que no ho hagin demanat, per més que ens sembli increïble! Avui, dia de tornada a l’ escola, les àligues de P5 A s’ han explicat els uns als altres les emocions de la nit de Reis, i vés per on! molts nens i nenes han dit que els hi han portat regals que no havien pas demanat...però que els hi han en-can-tat!…Després d’ esmorzar, àligues i dracs han obert un sol i únic paquet que han deixat a la classe…pesava força i hi deia ben clarament que era per compartir, tot repassant què havíem demanat uns i altres, la sorpresa ha estat comprovar que allò que hi havia al paquet….no era res del què  havíem demanat a la carta, però, màgics com són, sabien prou bé que ens encantaria!!… Curioses… ses Majestats els Reis de l’ Orient! És per això que  en honor seu i en el nostre, hem dedicat tooota la tarda a ser feliços jugant i compartint jocs i joguines. 

Corredisses passadís amunt i  avall….esclafits de riure i de nervis;  manetes que no es poden contenir d’impaciència, esverament in crescendo….! Encetem desembre amb símptomes de pre-nadalitis aguda que es respira a la classe i al pati i que es veu reforçada per una agenda ben farcida d’events de primeríssim nivell: Visites de la parella Esmoleta, de l’il·lustre patge DOMAB amb la seva comitiva farukiana, troballes de tions esquifits que acabaran amb notable sobrepès, teatre en primícia de l’Ampa, tallers de tota mena i guarniments i desitjos envoltant el singular avet que presideix l’ ntrada de l’escola…  i postals i cançons i poemes i famílies que s’emocionen i que  riuen i canten plegades cançons de joia i  d’esperança tocades de la màgia del virus de Nadal…!

No ha nevat a la ciutat ni sembla que el cel tingui intencions d’enfarinar els carrers, però …és tant bonica la neu! i ara que s’ acosten les festes més familiars de l’any, sembla que enyorem el caliu que procura la seva gelada presència. A P5, àligues i dracs la invoquem artísticament tot fent bonics motius de decoració que penjarem ben aviat als vidres per fer encara més màgic aquest temps d’ advent.

Aquest novembre remullat ens ha fet pensar en la natura humida, bassals al pati i fulles supervivents de colors de tardor que suren com vaixells a la mar…tot un espectacle! Les àligues hem pescat fulles del pati per fer uns treballs de plàstica ben vistosos que ens han tingut ben entretinguts…i s’ han convertit en una mena d’ animalons divertits…les voleu veure?

Divendres passat vam tenir una visita especial: la Mariona, mare de l’ Ovidi i mestra de música de l’ escola que ens va venir a ensenyar la seva flauta de plata -tota ella ben lluent- i ens la portava perquè sap que cada dia comencem escoltant i fent ballar el nostre titella- àguila! La Mariona, que en sap molt del seu instrument, ens va ensenyar com el cuida i el prepara perquè soni molt bé,i ens va parlar de la música que fa ballar l’ àliga de la ciutat, i que va crear una compositora que hi viu a Igualada…la Concepció Ramió….i DIUMENGE! -això ens va fer riure  una mica-  Com que ens va explicar que la flauta té la seva família, els de vent, vam voler comprovar si sonava sense bufar, només amb el vent geladet de la matinada i no, no sonava pas!….però que bé que s’ hi estava tots arraulidets a la caseta del pati escoltant la seva melodia! Talment semblava això….la flautista de les àligues!

L’escola és de tots colors, però n’hi ha un que ens té ben atrapats, i aquest és color VERD. Parlar de verd ens remet a la natura, a l’esport, a reciclar i a estimar i protegir la Mare Terra, que és ben nostra i ens necessita com nosaltres a ella, i per això, al Dolors Martí hem creat un ESCAMOT VERD, on hi ha un nen o nena de cada classe per buscar maneres entre tots i totes de tenir un planeta més viu. Moltes àguiles mereixem ser-hi però només una ens representarà, i l’hem hagut de VOTAR….hem passat una mica de nervis fins a triar el nostre candidat….i els suplents… és clar! Endavant l’ escamot verd!!