El passat Divendres 21 d’Octubre, els alumnes de 6è, 5è i 4t vam fer una sortida a Reus, ciutat nadiua d’Antoni Gaudí.
Tan sols baixar de l’autobús, vam anar caminant pels carrers d’aquesta bonica ciutat modernista, fins a arribar a «La plaça del Mercadal». Allà, vam esmorzar i ens vam trobar amb els guies de cada classe.
Figura 2: alumnes de 6è a la plaça Mercadal
Vam veure que a la plaça hi havia uns números al terra i, L’Aida ens va explicar que en cada nombre que hi havia al terra era el lloc on s’havien de posar les paradetes per vendre, però a la segona guerra mundial el terra es va trencar, això significa que els nombres de les paradetes es van destruir, així que van posar de noves (es veia bastant la diferència).També vam admirar la casa Navàs, casa d’estil modernista , no la va fer en Gaudí, sinó que va ser un altre arquitecte important de l’època, en Lluís Domènech i Montaner.
Seguidament, vam anar a l’església de Reus que es diu Prioral de Sant Pere, la qual va ser molt bombardejada a la guerra civil. El mercat, durant la guerra, es va situar dins de l’església per protegir a les persones.
Quan hi vam entrar, l’Aida ens va explicar la llegenda de l’espelma de l’església de Reus:
«Explica la llegenda, que fa molts anys, hi va haver una epidèmia de pesta a la ciutat. Mentrestant, una pastoreta que estava al camp amb les seves ovelles, se li va aparèixer la Mare de Déu i li va dir que per a curar la pesta negra col·loquessin una espelma a l’església. La pastoreta, ho va dir a tothom i ningú no li va voler fer cas. La Mare de Déu, se li va tornar a aparèixer a la pastoreta i aquesta li explicà el que succeïa. Llavors, la Mare de Déu va fer un petó a la pastoreta, i li va quedar tatuada la Rosa de Reus. La pastoreta, ho va ensenyar a tots els habitants de la ciutat i molts li van voler esborrar la rosa. Però li havia quedat tatuada. Llavors, van posar l’espelma a l’església en honor a la Mare de Déu i l’epidèmia de pesta va parar»
Desprès de visitar l’església, els alumnes de 6è de primaria, vam pujar al campanar de Reus.
Vam pujar per les escales de caragol, empinades i precioses. En Gaudí li agradava molt jugar a pujar i baixar per aquestes escales quan era petit. Aquestes escales li va inspirar per fer les seves obres, ja que observava molt la natura.
Figura 4: Escales de caragol del campanar de Reus, en les que es va inspirar Antoni Gaudí i Cornet.
A mesura que anàvem pujant, anàvem veient els mecanismes del rellotge, les campanes i vam poder admirar els serpentejants carrers d’aquesta bonica ciutat.
Després vam seguir la nostra petita ruta i vam anar a veure la casa on va néixer l’Antoni Gaudí. A la façana hi havia una placa que posava: «El 25 de juny del 1852 va néixer en aquesta casa l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet que hi va viure d’infant i d’adolescent en una etapa decisiva per a la formulació de la seva personalitat artística»
Figura 5: Placa de ferro posada davant de la casa on va néixer Antoni Gaudí i Cornet.
A continuació, vam anar al museu d’Antoni Gaudí, i en entrar va començar la màgia. Ens van fer un resum de la vida d’aquest arquitecte català i ens van ensenyar imatges d’algunes de les seves obres. Vam veure una maqueta del revés d’arcs catenaris que s’han utilitzat per a la Sagrada Família.
Figura 6: Maqueta d’arcs catenaris de la Sagrada Família exposada al Museu de Gaudí.
Vam observar una còpia dels sostres de La Pedrera i vam escoltar alguns vídeos sobre el tema. Des de petit tenia problemes de salut que li impedia portar una vida normal per a la seva edat i que l’acompanyà per sempre. Això li va comportar tenir un caràcter retret i reservat. A causa de la seva malaltia, no podia jugar amb els altres nens i faltava sovint a classe. Aquests fets li van permetre de passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres. Tant son pare com son avi eren calderers.
Ell va voler ser Arquitecte i es va traslladar a viure a Barcelona el 1868.
En Gaudí va morir tres dies després de ser atropellat per un tramvia. Gaudí anava indocumentat i , pel seu aspecte descuidat, els vianants el van confondre amb un captaire i no es pensaven que era el gran arquitecte creador de la Sagrada Família, la Casa Batlló o el Parc Güell.
Després de visitar el museu vam anar a dinar a un parc proper. Alguns dels nostres companys van seure en un banc del qual ens havien parlat al museu. Tenia la forma d’una esquena i era d’allò més còmode.
Vam gaudir del parc durant una mitja hora, era un parc molt divertit, a més dels gronxadors hi havia unes lletres per escalar que formaven la paraula REUS.
La tornada, va ser més tranquil·la que l’anada, ja que els alumnes de 9 i 10 anys que abans havien estat alterats i sorollosos per l’emoció de l’excursió, ara estaven cansats i alguns amb ganes de dormir.
Ens atreviríem a dir que tothom va gaudir molt d’aquesta visita a Reus, ja que va ser molt interessant.
Alumnat de 6è.