Aquest mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Laura Magem, secretària, docent i tutora d’incorporació a l’empresa agrària de l’Escola Agrària de Manresa.
La història de la Laura amb l’Escola Agrària de Manresa comença l’any 2012. Ella venia del món de l’enginyeria i consultoria. En ocasions havia fet de docent en cursos de benestar animal i manipulació d’aliments, cosa que ja li havia cridat l’atenció. Canviar la tipologia de persones amb les quals tractava, cap a joves d’entre 16 i 28 anys la majoria, va ser el més xocant i també el més agradable per a ella.
‘Recordo un dels primers treballs de síntesi que vaig cotutorar sobre una granja avícola. El treball era força bo, fins i tot va ser premiat en un certamen per a nous professionals, però en la presentació a l’escola l’alumne va venir disfressat de pollastre. Aquell dia vaig pensar que podia gaudir molt de l’estada a l’escola, i fins ara així ha sigut, també gràcies a tots els companys i companyes del centre. És un equip molt potent i amb moltes ganes de fer coses’, destaca.
-
Quines són les teves funcions actuals com a docent de l’escola? I com a tutora d’incorporació a l’empresa agrària?
Com a docent he impartit diverses matèries al llarg d’aquest temps, predominantment les relacionades amb el sòl i la fertilització, però també les vinculades a cultius com implantació o postcollita i transformats. Vaig gaudir molt amb mòdul de Síntesi en el qual els alumnes treballaven un projecte empresarial, que en alguns casos van acabar fent-se realitat, m’obligava a rebuscar en tots els recursos apresos en l’època que treballava en consultoria.
Com a tutora faig les funcions que tenim tots els tutors d’incorporació, conèixer els joves, conèixer quin és el seu projecte de futur i acompanyar-los en la consecució de l’itinerari formatiu, ja sigui informant de cursos, muntant pràctiques en empreses, realitzant validacions de l’experiència laboral o bé organitzant mentories. Aquesta és una tasca també molt agraïda, ja que et permet conèixer l’activitat agrària de l’entorn. En molts casos són joves amb molta empenta, que amb les seves millores i maneres de fer, ens permeten enriquir les activitats que fem amb els alumnes del cicle, com visites, estades de pràctiques o xerrades.
Actualment, estic en rodatge per assumir les tasques de secretària administradora, sort del traspàs que m’està fent la Marta, espero aconseguir el nivell necessari per poder fer la feina i portar-ho tot al dia.
-
Quins reptes creus que té el relleu generacional al sector agrari a Catalunya?
És un fet que joves de l’entorn rural deixen de treballar en el sector primari per dedicar-se a altres sectors que consideren més atractius (horari, sou, responsabilitats, coneixements…). Cal aconseguir que la balança dels qui ja disposen dels mitjans per continuar es decanti cap a seguir l’activitat, ja sigui visualitzant camps de millora, trobant l’acompanyament que necessiten i les facilitats en la transició i una perspectiva de benestar personal.
Per altra banda, tenim tots els joves que es volen incorporar al món agrari sense disposar de terres. Molts d’ells ja veuen una projecció futura de benestar personal en l’activitat agrària però, els costa trobar un lloc definitiu on establir-se. El repte més important és aconseguir que el sistema ajudi a teixir confiança entre la propietat i el titular de l’activitat perquè sigui un projecte amb futur i fer front a l’amenaça de l’especulació.
-
Per què creus que és important la internacionalització en les Escoles Agràries?
En un món tan canviant com el què estem vivint, ens cal conèixer diferents maneres de fer. Tenim la sort que molts dels nostres alumnes tenen ganes de viure experiències en altres llocs i a través de les Escoles Agràries podem facilitar aquesta mobilitat. També cada cop més, et trobes amb joves incorporants que han fet estades a l’estranger.
-
Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Escoles actives i amb gran vocació de servei.
-
Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Per mi estem parlant de rebre alumnes que venen recomanats per exalumnes. També de tenir personal amb ganes de fer coses noves i aconseguir que les Escoles siguin referents en el territori. I que tot i que cadascuna de les Escoles té les seves particularitats i especialitats, han trobat també el valor en la connexió i col·laboració entre elles.
-
Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part de les Escoles Agràries. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Tinc moltes aficions, mantenir i cuidar l’hort i el jardí, caminar i nedar però he anat prioritzant aquelles que em permeten gaudir-les en família com són la coral i el grup de gegants i grallers del meu poble. Són entitats en les que hi ha gent de moltes edats i cadascú hi troba la seva colla.
-
I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?
Com a producte de proximitat no hi falta mai oli d’oliva verge d’olives arbequines i com a producte de les Escoles Agràries, el vinagre.
-
Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?
Qualsevol cançó de Dire Straits, Bruce Springsteen o Coldplay. Com a lectura, els articles del diari cultural catorze.cat.
-
Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.
L’actiu més important de les Escoles és la gent i la bona sintonia de tothom que en forma part. Actualment, tenim una gran diversitat de situacions laborals entre els docents que complica la planificació a mitjà termini. La consolidació dels equips és importantíssim per encarar nous cursos, amb projectes engrescadors, innovadors i amb projecció futura.
