Durant els mesos d’hivern i principis de primavera, l’Escola Agrària de Manresa i l’associació L’Era van organitzar un curs sobre cicles hidrològics que ens va deixar algunes pistes per entendre què està passant i, sobretot, per tenir eines que puguin ajudar a esmorteir aquest dèficit hídric.
El curs va abordar la temàtica de la crisi climàtica i, sobretot, de l’aigua, des de ben diverses perspectives amb més de vuit ponents de diferents àmbits. Vam poder escoltar meteoròlegs, científics, agricultors, emprenedors i altres professionals que ens van permetre conèixer la realitat climàtica en relació amb la seva professió. I és per això que el curs ha esdevingut tan enriquidor.
La Gemma Comella, tècnica de l’associació L’Era ha recollit algunes de les idees principals de cada sessió, i us les compartim en aquest article.
LA PREVISIÓ DEL TEMPS AL MÓN RURAL I EL FUTUR DEL CLIMA A CATALUNYA.
Eloi Cordomí, meteoròleg del Servei d’Informatius de Catalunya, 3Cat.
Sembla que el fet que els corrents d’aire globals hagin canviat a causa de l’increment global de la temperatura, fa que la zona mediterrània estigui molt dominada pels anticiclons. La qual cosa fa que plogui menys.
A Catalunya, el fet que estiguem acumulant sequeres successives i cada vegada més freqüents, fa que ja comencem a parlar també de sequera climàtica. És a dir, reducció de les precipitacions en un període de temps d’escala climàtica (30 anys).
L’adaptació a la crisi climàtica es farà amb la pagesia o no es farà de manera completa. I el consell més adequat és apostar per mesures d’adaptació, que a la vegada siguin mitigadores. Vet aquí la relació amb una agricultura de sòl viu o regenerativa; vet aquí la importància de les pràctiques agrícoles per a afrontar aquest gran repte. Sense oblidar la feina ingent i imprescindible que és reduir les emissions a tots els nivells, és clar!
SISTEMES DE CAPTACIÓ D’AIGUA DE BOIRA
Vicenç Carabassa, del CREAF
Les noves plantacions forestals i també les plantacions agràries de cultius llenyosos poden tenir un aliat vital en els nous captadors de boira que s’han estat provant en el marc del projecte Life Nieblas. Aquests artefactes poden ser de gran ajuda, especialment en zones on no arriba l’aigua per al reg i s’ha de fer arribar amb cisternes, encarint la plantació.
En concret es tracta de col·lectors individuals que aprofiten l’estructura tubular rígida que encercla els petits arbres plantats per protegir-los de fauna salvatge o de ramats. Aquest tub, recobert d’una malla dissenyada per aquest fi, és capaç d’atrapar aigua de la boira, al mateix temps que manté la humitat.
Després de provar-los a les Canàries, ja se n’estan utilitzant gairebé un centenar en la restauració d’una pedrera al Garraf.
Els col·lectors individuals han sorgit a partir de prototips més grans que s’han estat provant a les Canàries. En concret, s’han testat tres sistemes amb materials i tecnologies diferents. El més exitós de tots ells ha estat el que emula les fulles de pins canaris, dissenyades per atrapar gotetes de boira. Per això té el nom de col·lector d’acícules. És petit i de fàcil muntatge, amb uns travessers d’on pengen uns filets metàl·lics idèntics a les acícules dels pins. Durant els 10 mesos de proves a les Canàries, quinze estructures (uns nou metres quadrats), han captat fins a 525 litres/metre quadrat, demostrant ser el sistema més eficient i versàtil.
Els altres dos col·lectors que s’han testat són molt més grans. Se’ls coneix com a col·lectors de torre (a la foto), i poden estar coberts de dues malles diferents: la malla de kiwi (la que s’utilitza també en els col·lectors individuals d’estructura tubular), i la volumètrica. Un sol col·lector de malla volumètrica ha aconseguit captar 379 litres/metre quadrat.
El pas següent és començar a provar aquests sistemes de captació de boira en zones de Catalunya on es donen les condicions climàtiques perquè tinguin èxit, és a dir: boira i circulació d’aire. L’Altiplà Central –Bages, Garrigues i Anoia– és l’àrea que té més possibilitats.
EINES PER A LA GESTIÓ DEL REG. DE LA “A” A LA “Z”.
Francesc Ferrer, doctor enginyer en biofísica ambiental i en sistemes i eficiència en reg.
La tecnologia, en concret, el monitoratge de la humitat del sòl, ens pot ajudar molt a gestionar la irrigació i l’estalvi d’aigua. La Virtual Irrigation Academy Ltd és una organització que proveeix a agricultors/es de molts països del món, majoritàriament països en vies de desenvolupament i amb poca aigua disponible, de sensors d’humitat del sòl. Amb aquest sistema poden gestionar el seu reg de manera que optimitzin l’ús de l’aigua.
LA REGENERACIÓ DELS AGROECOSISTEMES POT CANVIAR EL CLIMA?
Cédric Cabrol, agroeco-climatòleg, llicenciat en química, agricultor.
La deshidratació climàtica és una evidència constatable, un exemple és que tenim els freàtics cada vegada més buits. El fet que l’atmosfera tingui una major temperatura mitjana fa que tingui un major poder dessecador.
Els sòls degradats, mitjançant la seva feble evapotranspiració, que al seu torn és deguda al fet que no retenen aigua en el seu si, generen uns núvols “calents” que deixen passar els raigs solars i que generen menys pluja i menys rosada. I, per contra, els sòls vius i rics en matèria orgànica, al tenir major capacitat de retenció d’aigua de pluja, tenen una major evapotranspiració, la qual cosa genera un millor refredament del sòl i creen uns núvols que generen més pluja i més rosada.
Els mapes de cobertes de vegetació perenne coincideixen amb els mapes de pluviometria. És a dir, allà on hi ha cobertes permanents, les pluviometries anuals són majors que en zones on hi ha cobertes temporals. Això porta a pensar que l’índex de fotosíntesi està relacionat amb l’índex pluviomètric d’alguna manera.
Així doncs, el sistema sòl-planta és un amortidor del clima.
% Carboni orgànic del sòl fins als 30 cm de profunditat. (esquerra)
Mitjana anual de referència de precipitacions (1981-2010). (dreta)
MODELITZACIÓ CLIMÀTICA. COM ADAPTAR ELS NOSTRES CULTIUS AL NOU CLIMA.
Jordi Puig, de L’Espigall, assessorament en agroecologia, modelització climàtica i biodiversitat.
L’Espigall ha desenvolupat un model de càlcul que permet determinar la idoneïtat actual i futura de tots els cultius agrícoles en un territori a partir de dades climàtiques i edàfiques i de les previsions de canvi climàtic facilitades pels organismes oficials.
Les projeccions mostren uns escenaris futurs on caldrà major disponibilitat d’aigua per irrigació per a poder cultivar les espècies que actualment fem.
Les necessitats de reg, en els últims anys, es disparen entre maig i octubre. És a dir, que s’allarga el període de reg en relació amb el de fa pocs anys.
Els pilars de disseny de les finques han de ser:
. cobertes permanents del sòl
. mínim treball del sòl
. agroforesteria (introducció d’arbres als sistemes agrícoles)
. pastura intercalada
. aplicacions de matèria orgànica i micronutrients
PRÀCTIQUES AGRÍCOLES DE MITIGACIÓ I ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
Konrad Shreiber, agrònom, cofundador de La Vache Heureuse, del’Institut d’Agriculture Durable i de Verre de Terre Production.
El CO2 es mou a través d’un cicle. I la nostra manera de viure fa que aquest gas es trobi en una fase o altra del cicle.
A la natura hi trobem l’equilibri i el reciclatge d’aquest CO2. D’un costat la fotosíntesi genera matèria orgànica i capta CO2 en fer-ho i, d’altre costat, la descomposició de la matèria orgànica allibera aquest gas. Per tant, en l’agricultura hem de cercar també aquest equilibri i reciclatge.
Les pràctiques que ens ajuden són:
. introducció dels arbres en els sistemes agrícoles: creen ombres (diferències de temperatura per crear rosada), refresquen per la seva gran capacitat d’evapotranspiració i creen depressions que ajudaran a ploure;
. introducció del bocage (zones poc extenses de pastura closes entre arbres i arbusts);
. descompactació de sòls mitjançant els sistemes de pasturatge rotatiu, creació de prats permanents, no treball del sòl, incorporació de microorganismes anaerobis;
. aportació de matèria orgànica als sòls per aconseguir emmagatzemar més aigua;
. aportació de sofre als sòls bàsics per acidificar la rizosfera i facilitar així l’absorció de nutrients;
. afavorir el cicle del nitrogen al sòl (aportar nitrogen en formes no oxidades);
. aportar magnesi al sòl (ja que és un ió hidratant);
En definitiva, cal tenir clara l’equació de la fertilitat per a construir bé el sistema sòl-planta-vida, produir molta biomassa i afavorir la pluja.
EL REPTE DE L’AIGUA I L’AGRICULTURA EN EL CONTEXT DEL CANVI GLOBAL
Annelies Broekman, doctora en agronomia i investigadora del CREAF.
Els mapes de sequera que se’ns presenten habitualment, en realitat són mapes de l’escassetat d’aigua, ja que tenen en compte la demanda (ús) i l’estat de les masses d’aigua. L’índex Water Explotation Index (WEI) és un bon indicador del desequilibri entre aigua consumida i aigua disponible. A Catalunya, aquest índex ens mostra que hi ha una sobreexplotació d’aquest recurs.
La natura és una usuària més de l’aigua, i cal tenir-la en compte. Si l’estressem, perd diversitat, la qual cosa porta incendis, plagues i contaminació de les aigües.
Els mapes de recàrrega d’aigües subterrànies s’han de tenir en compte a l’hora d’establir proteccions en l’ús del sòl, perquè els aqüífers són el pulmó del sistema hidrològic i tenen un gran efecte sobre el clima.
Ens salvarà la tecnologia? La tecnologia, i no només la del reg, s’ha d’aplicar en favor del medi ambient i no només en favor de la productivitat. De fet, la modernització del reg ha comportat un major consum d’aigua, ja que ha fet augmentar la superfície de regadiu.
La Gestió Basada en els Ecosistemes (EBM) és un enfocament per treballar amb problemes complexos. Necessitem coneixement antic i nou per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua al camp!
La gestió de la sequera no es pot fer solament des de la gestió de l’aigua i no hi ha solucions úniques o ”definitives”. Cal un canvi de model de desenvolupament territorial.
SEMBRAR LA PLUJA. L’AGRICULTURA COM A MOTOR DEL CLIMA.
Laurent Dénise, investigador independent en clima, biodiversitat i agricultura.
La quantitat d’aigua que tenim ara és la mateixa que hi havia a l’època dels dinosaures. El 70% de la Terra és coberta d’aigua.
No ens falta aigua, ens falta gestionar-la millor i fer que no marxi de seguida cap al mar quan plou.
La fotosíntesi és l’energia de la vida, no hi ha fotosíntesi sense aigua ni aigua sense fotosíntesi. En aquest sentit, l’arbre és la més gran potència autònoma des de fa milers d’anys. No hi ha fotosíntesi sense transpiració: quan la planta obre els estomes de les fulles per captar CO₂, inevitablement allibera aigua que ha xuclat amb les arrels. D’aquesta forma es produeix l’evapotranspiració que dona humitat a l’aire, i que posteriorment podrà condensar-se i donar pluja. Aquest fenomen és molt determinant perquè aproximadament dos terços de l’aigua de pluja venen de l’evapotranspiració de la superfície terrestre. L’altre terç ve de l’evaporació de mars i oceans. Un cop sabem això, també ens interessarà saber que les coníferes transpiren dues vegades menys que les frondoses, per tant, refreden dues vegades menys.
“Els agricultors fan la pluja o el bon temps” – dita francesa que ve de la visió que la pagesia és productora de fotosíntesi.
Els rius s’han d’alimentar des de les fonts i els aqüífers, mai per l’escorrentia superficial. Això vol dir que les superfícies terrestres han d’estar cobertes de vegetació o bé de sistemes que recullin l’aigua de l’escolament superficial i la retinguin de manera que s’acabi utilitzant en l’agricultura (o en altres usos) o bé que es vagi escolant cap als sistemes subterranis i hidrati els sòls.
La manera d’ «entretenir» l’aigua és amb la construcció de basses de marge, que són sistemes de retenció d’aigua fora del curs fluvial, de caràcter local, de petites dimensions i econòmiques.
La ciutat es pot considerar com el problema planetari número 1. En elles, l’aigua de pluja es troba amb una superfície impermeable, de manera que no s’infiltra i corre per la superfície creant avingudes més o menys grans en funció de la intensitat de la pluja. Caldria recollir aquesta aigua i emmagatzemar-la per a fer-la servir.
