Aquest mes de febrer, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) que s’encarrega de gestionar la xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Enric Campi, professor de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners.
Va començar a treballar al centre l’any 1985 impartint unitats formatives relacionades amb l’agricultura del que en aquell moment era la FP1, equivalent al grau mitjà que coneixem avui dia.
Actualment, és docent de la Unitat Formativa d’Instal·lacions Agràries del CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural i delCFGS de Paisatgisme i Medi Rural. És tutor d’incorporació a l’empresa agrària i també, de l’alumnat de 1r de paisatgisme. Dirigeix les pràctiques de Formació Professional Dual i és cap d’explotació, responsable de tallers i màquines i imparteix les sessions presencials dels cursos de Formació a Distància (FAD) de taller i de tractor. A més a més, forma part de l’equip d’apicultura de l’escola, coordinant alguns cursos de formació continua d’aquest camp.
Avui el coneixem una mica millor gràcies a la següent entrevista.
- D’on et ve la motivació pel sector apícola? És a dir, com et vas començar a interessar per aquest món?
Vaig estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l’Escola Industrial, al carrer Urgell de Barcelona. Quan estava cursant el segon curs, em va caure a les mans el programa d’un curs optatiu d’apicultura que organitzava la mateixa universitat i amb uns companys ens hi vam apuntar. Vam quedar amarats d’aquell misteri que envolta la cria de les abelles. Era l’Antonio Gómez Pajuelo qui ens havia contaminat!
L’Antonio estava treballant com especialista per la Generalitat i feia cursos, jornades i xerrades arreu de Catalunya. Amb el seu suport i d’altres professionals del món de les abelles vam conèixer el sector, els apicultors del Perelló i de les terres endins de Catalunya. En poc temps vam posar les nostres primeres arnes a Sant Celoni, vam participar en la fundació de l’Associació d’Apicultors de Barcelona i vinga a aprendre coses noves!
- I de Barcelona… A l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners! Què és el que més t’agrada de la teva feina actual al centre?
El que més m’agrada són les pràctiques amb l’alumnat. Fem pràctiques d’obra, de construcció, de fusteria, d’instal·lacions de reg… entre d’altres.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Les Escoles Agràries treballem al món rural i intentem fer visible la nostra professió, que val molt la pena!
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Estem parlant de persones que s’han implicat i han aportat el seu coneixement per tirar endavant el Servei de Formació Agrària.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
M’agradava molt l’època que fèiem intercanvis internacionals, ara s’ha deixat de fer. Hi havia molta implicació per part de l’alumnat i el professorat. Havíem voltat per tot Europa, enviàvem a l’alumnat a fer pràctiques allà. Eren uns bons temps!
Recordo estar al País Basc, Holanda, Finlàndia… A cada lloc hi apreníem moltes coses.
Des de l’escola fèiem el contacte amb les empreses de pràctiques i, de vegades, els acompanyàvem per fer el procés d’acollida.
- Recentment, heu rebut el Premi Mercè Cabré per la vostra trajectòria en la formació en apicultura, juntament amb l’Àlex Sirera, un altre docent del centre. Què suposa per a tu haver rebut aquest guardó?
Suposa una injecció d’autoestima, una raó per continuar parlant de les abelles en un moment en què elles passen moltes penúries i els apicultors professionals també. Un premi com aquest és un regal després de tants anys de compartir vivències amb persones intrigades pels misteris de les abelles.
- Aquest guardó ha reconegut la vostra trajectòria en la formació en apicultura. Si haguessis de destacar algun moment o anècdota viscuda durant aquests anys, quin escolliries?
En els inicis, quan estudiàvem l’Enginyeria Tècnica a l’Escola Industrial, vam descobrir l’existència d’uns ruscos al terrat del carrer Urgell i un extractor de mel en algun despatx. Des d’aleshores, a final de curs, al mes de juny, ens vestíem amb el mono i pujàvem a dalt del terrat a treure mel. Un d’aquests dies, les abelles es van començar a posar nervioses i van començar a picar al personal i a l’alumnat que estaven a les aules amb les finestres obertes i a persones que passejaven pels carrers del voltant. La direcció del centre ens va manar retirar les arnes immediatament; les vam portar provisionalment a Montjuïc i posteriorment a Torre Marimon, a Caldes de Montbui. Malgrat això, la collita de mel al barri de l’eixample va ser excel·lent. Van sortir diverses alces de mel, i un cop filtrada i envasada vam quedar parats: Una mel excel·lent!
Els anys passats a Burkina Faso com a cooperant també em van sacsejar profundament. Vaig estar tres anys fent formació amb els apicultors d’aquest país i això em va permetre conèixer una altra realitat i connectar amb els orígens de l’apicultura.
- Per què creus que és important seguir treballant per millorar i potenciar la formació en l’àmbit apícola?
Perquè en depèn el futur del sector. Si no es difonen les noves tendències, les innovacions i els nous coneixements per afrontar el canvi climàtic difícilment podrem continuar criant abelles. A més a més, els cursos i jornades presencials permeten l’intercanvi entre persones, que enriqueix la seva formació i engrandeix els contactes. Ens fan falta més cursos pràctics a l’arner, al taller, al laboratori i a la meleria.
- Penses que el consumidor està prou informat del procés de transformació i elaboració de la mel i de l’origen del producte apícola?
En absolut. Les persones que s’interessen pels productes naturals i locals solen informar-se i documentar-se sobre el que mengen i possiblement coneixen el procés d’extracció i filtrat de la mel. La major part de la població associa la mel directament amb el sucre, i la seva mala reputació. I els sucres ens donen energia i endolceixen la nostra vida.
Pel que fa a l’origen de la mel tots en sabem ben poc, només quan el productor s’identifica personalment a l’etiqueta. O si anem a casa de l’apicultora o apicultora a buscar-la. La resta de casos, envasadores i marques, compren la mel a diferents apicultors cada any, a vegades d’importacions massives i sovint és impossible garantir una traçabilitat del producte.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Bàsicament, l’hort és el que m’esbargeix més i és el que faig quan acabo la feina.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
La mel de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners. El pa i el vi, també, que són productes fonamentals.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Si he de triar un llibre, em quedo amb La invenció de la naturalesad’Andrea Wulf.
