Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Jackie Donoyan, administrativa de l’Escola Agrària d’Amposta.
D’origen francoperuà, la Jackie és llicenciada en comunicació audiovisual, i abans d’arribar a Catalunya, fa gairebé 30 anys, era professora en una universitat a Lima. Quan va arribar, va haver d’aprendre a parlar català i va començar professionalment fent traduccions de llibres de natura i treballant en disseny gràfic.
Més tard, se li va presentar l’oportunitat de treballar al centre de documentació del Parc Natural del Delta de l’Ebre i als Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre. El 2007 va aprovar les oposicions d’auxiliar administrativa i el 2008 va tenir la sort de trobar una plaça a l’Escola Agrària d’Amposta, “i ja no m’he volgut moure d’aquí”, comparteix. Setze anys després, ha pogut participar en la promoció interna especial i ha pogut recategoritzar la seva plaça a administrativa.
- Quines són les teves funcions actuals a l’escola? És a dir, com és el teu dia a dia?
A l’administració som dues funcionàries que treballem juntes en diferents àrees. Jo començo la meva jornada molt d’hora, a les 7:30 h. M’ocupo de l’atenció al públic, de la formació inicial (des de la preinscripció fins a l’expedició dels títols professionals), de la formació contínua, de les validacions de cursos, de l’arxiu, de la compra del material de Secretaria, dels recursos humans i de les relacions amb altres institucions. Donem suport a tota la resta de personal docent i de serveis de l’escola.
- Malauradament, les tasques administratives, com ara, control de factures, despeses, etc., se solen veure com una àrea poc atractiva per treballar-hi. Què diries a les persones que tenen aquest pensament o les convenceries del fet que és un camp atractiu?
No se m’hauria acudit mai que les tasques administratives fossin poc atractives. La teva responsabilitat és garantir i facilitar el funcionament del centre en tots els aspectes. Pot ser que, de vegades, sorgeixin complicacions i, si són alienes a les teves capacitats, poden arribar a ser frustrants. Tanmateix, sempre està la voluntat de trobar solucions, anar avançant i donar un servei de la millor qualitat possible. Tractes amb moltes persones i t’has de mantenir sempre molt ben informada.
- I tu, què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?
L’atenció al públic és molt intensa, però dona moltes satisfaccions. Quan la gent rep una bona atenció et demostra el seu agraïment. El nostre públic és molt divers, des dels xiquets de 1r de grau mitjà fins a la gent gran que necessita el seu carnet de fitosanitaris per a les seves oliveres o persones immigrants que han de formar-se per poder treballar.
Després de tants anys treballant a l’Administració, vas aprenent a superar les situacions o tasques que menys t’agraden.
- El professorat té una relació molt directe amb l’alumnat, però vosaltres des d’administració també hi teniu un contacte fluid. És així? Explica’ns una mica quina és la relació que teniu amb els alumnes o famílies i què en destacaries.
A la Secretaria tenim molta relació amb l’alumnat, però és molt diferent. Aquí venen a fer tràmits, preguntes, a demanar coses i són molt educats. Crec que es comporten d’una manera diferent perquè saben que la nostra relació no depèn de la feina que fan a classe ni dels resultats dels exàmens, sinó d’aquells pocs minuts en què només cal ser agradables i servicials perquè tot funcioni. De vegades, només venen a saludar! Amb les famílies tenim contacte sobretot per qüestions de tràmits. És molt satisfactori veure com alguns pares i mares estan tan il·lusionats perquè els seus fills entraran a l’Escola Agrària a estudiar.
- Què suposen les Escoles Agràries per a tu?
Per a mi són una xarxa de formació agrària amb molta influència en tot el territori català. Els nostres alumnes venen de diferents poblacions, sobretot del Baix Ebre i del Montsià, però també del nord de Castelló. Són les encarregades de transmetre tot tipus de coneixement agrari, el tradicional i el d’avantguarda, entre públic que té diferents tipus de relació amb l’agricultura o amb l’entorn rural. Crec que la gent busca la informació i la formació a les Escoles Agràries perquè reconeix la seva tasca.
- Per què creus que són essencials les Escoles Agràries?
Les Escoles Agràries garanteixen que els professionals obtinguin la formació necessària per poder dur a terme la seva activitat amb les exigències actuals mediambientals, de benestar animal, etc. Això tant per a les persones que treballen de fa molt de temps al sector com per a la gent que s’hi incorpora. També són molt importants les relacions que s’estableixen entre els professionals que es troben als cursos o a les jornades. La divulgació de l’experiència dels professionals no només aporta informació sinó reconeixement per les tasques en el sector. De l’altra banda, els professionals també busquen les escoles per trobar treballadors joves formats professionalment en el sector. Només cal mirar la quantitat d’ofertes de feina que arriben a la borsa de treball de l’Escola Agrària d’Amposta.
- Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
A l’Escola agrària d’Amposta sempre diem que som com una família. Som una escola petita on tots ens coneixem, alumnes, professors, famílies i personal del PAS. Passem moltes hores compartint amb els companys de feina i amb els alumnes tant de la formació inicial com la de contínua. També tenim una relació estreta amb la de l’Escola Agrària de Gandesa, ja que som les dues escoles de les Terres de l’Ebre. Crec que el més important és que tots aportem la nostra experiència perquè les Escoles Agràries continuïn sent la xarxa d’escoles de referència en el sector agrari de Catalunya.
- Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
D’històries divertides, n’hi ha moltes a la nostra escola. Hi ha companys que treballen aquí fa més de 35 anys, així que a l’hora del pati sempre recordem anècdotes molt bones. El que passa és que aquí no les puc explicar!
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
A les Terres de l’Ebre hi ha moltíssims indrets naturals per visitar. Em podeu trobar els caps de setmana sobretot al Delta de l’Ebre, passejant per la platja, per les llacunes o les vies verdes amb el meu marit, que és biòleg, i les meves gosses. A casa, m’agrada molt cultivar plantes d’interior; tinc molt bones mans per a les orquídies. També m’agrada molt llegir i mirar pel·lícules.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Les hortalisses ecològiques i l’oli de l’Escola Agrària d’Amposta són boníssims. M’agrada sobretot quan ens conviden a collir la verdura nosaltres mateixos.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Us recomano “La invención de la naturaleza” d’Andrea Wulf, un llibre sobre la història i la influència en el coneixement al segle XIX del naturalista alemany Alexander von Humboldt. Per escoltar: la música potent de la banda canadenca Rush, per exemple, “Subdivisions”.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Només desitjar unes bones festes i bon Nadal a tots el membres de la gran família de les Escoles Agràries.
