Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Glòria Cardona, docent de l’Escola Agrària d’Amposta.
La Glòria es va incorporar a l’Escola Agrària d’Amposta el setembre de 2021, a l’inici del curs escolar 2021 – 2022. L’any abans, el 2020, coincidint amb la pandèmia, va prendre una decisió important que canviaria la seva vida: deixar la feina a l’empresa on havia treballat els últims 15 anys per dedicar-se a la docència, la seva vocació de sempre.
“Per motius diversos, la vida sempre m’havia portat cap al món empresarial, però finalment vaig veure clar que, si no feia el pas de sortir-ne i perseguir el meu somni, me’n penediria sempre”, comparteix. En aquell moment treballava a Soprema, una multinacional francesa del sector de l’edificació. Tot i que l’empresa no estava gaire vinculada amb el sector agrari, ella sí que havia estat molt vinculada a aquest sector, sobretot de més jove, a través del seu avi matern, el qual tota la seva vida s’havia dedicat a la pagesia i havia inculcat a tots els néts l’amor per la terra i el camp. “Per ser sincera, em feia especial il·lusió començar a exercir de docent a les Escoles Agràries i recuperar el meu vincle amb el sector agrari”.
- Quines tasques desenvolupes en el teu lloc de feina actual?
Actualment, imparteixo els mòduls de Formació i Orientació Laboral i Empresa i Iniciativa Emprenedora, tant al Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agroecològica com al de Grau Superior de Paisatgisme i Medi Rural. També imparteixo els mòduls d’Agricultura Periurbana i una part del mòdul de Síntesi al cicle de grau mitjà, així com una part del mòdul de Projecte al cicle de grau superior. A més, des del curs 2022 – 2023, soc la coordinadora de mobilitat Erasmus de l’escola.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Soc feliç fent el que faig, m’encanta ser professora, és la meva vocació, és el que sempre havia volgut ser. El món empresarial em va ensenyar i aportar molt, i em sento molt orgullosa de tot el camí recorregut anteriorment, però la professió de docent la porto a dins. Per mi, poder ajudar els alumnes de l’escola a trobar el seu camí, guiar-los, compartir amb ells els meus coneixements, ajudar-los a fer que adquireixin noves habilitats i competències, així com valors que els seran útils per a la vida, és el que m’omple més i em satisfà. No és fàcil treballar amb adolescents i joves, tots els docents en som conscients, però si hi poses passió, gaudeixes molt d’aquesta bonica feina.
- Sempre havies desitjat dedicar-te a la formació?
Sí, sempre havia volgut ser professora. Just després d’acabar els estudis a la facultat de química ja em vaig treure el Certificat d’Aptitud Pedagògica perquè volia dedicar-me a la docència, però la vida em va portar a l’empresa, fins que vaig trobar el moment de poder redirigir la meva carrera professional.
- Què suposen les Escoles Agràries per a tu? Per què creus que són essencials les Escoles Agràries?
Les Escoles Agràries fan una tasca summament útil i valuosa dins del sector agrari. Són úniques, són l’eina imprescindible per professionalitzar i impulsar el sector. Són una peça importantíssima de tot l’engranatge per aconseguir que hi hagi relleu generacional al camp.
- Què destacaries de la cultura de les Escoles Agràries?
El fet de treballar en xarxa entre les diferents Escoles Agràries fa que les sentis com una gran família. A més, són escoles petites, amb un nombre reduït de professorat i alumnat, la qual cosa fa que aquest sentiment encara s’accentuï més i sentis la teva pròpia escola on treballes com una segona família.
- Explica’ns algun moment o alguna anècdota que hagis viscut a l’escola que recordis amb un somriure.
Recordo una anècdota puntual d’un dia a grau mitjà quan ens tocava explicar a classe els canals de distribució, i justament aquell dia era l’any nou xinès. Jo estudio aquest idioma com a hobby i els vaig explicar quin dia era i com es deia “Bon any nou” en xinès. De seguida em van preguntar si sabia parlar-lo i em van demanar que digués alguna cosa. Aquella anècdota em va donar peu a parlar de la globalització, i a començar un debat sobre si la globalització ens havia aportat més avantatges o més inconvenients, sobretot tot el que ve de la Xina i Àsia en general. D’aquí vam saltar a Àfrica, i al Marroc, ja que al món agrari ens fan molta competència. Va ser una sessió molt productiva, ja que vam parlar dels diferents canals de distribució a partir d’una reflexió sobre el món global actual.
D’altres anècdotes estan relacionades amb la meva parla, perquè jo soc de Tarragona de naixement i d’Altafulla d’adopció, i parlo tarragoní. Als alumnes els fa gràcia algunes paraules o frases que dic, sobretot quan pronuncio una “u” en lloc d’una “o” àtona. És normal perquè els nostres parlars són diferents. Jo hi trec ferro i somric, i aprofito per fer pedagogia del català dient-los que hi ha tantes parles com pobles existeixen i que això dona riquesa a la llengua.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Soc molt aficionada a la fotografia i sempre que puc surto a fer fotografies amb la meva càmera. Algunes les publico al blog que vaig crear fa quatre anys sobre la província de Tarragona, tant del Camp de Tarragona com de les Terres de l’Ebre. A poc a poc espero poder recollir-hi tots els pobles i ciutats de la província, almenys els racons que m’agradaria compartir.
També m’encanta viatjar, descobrir món i endinsar-me en altres cultures. De vacances sempre em trobareu en algun racó de món. A més, m’agrada aprendre idiomes. Durant la meva vida laboral ha estat pràcticament una necessitat aprendre’n, però també un hobby, ja que n’he après algun per pura curiositat, com el xinès, el qual vaig deixant i reprenent segons el temps lliure que tinc.
Pel que fa a l’esport, ara mateix en practico menys del que voldria. Els caps de setmana surto a caminar amb el meu gos i de tant en tant practico ioga a casa. Sempre he tingut afició pel ioga, però sobretot per la dansa. Aquesta m’ha acompanyat d’una manera o una altra al llarg de la meva vida, ja sigui el ballet, la dansa contemporània, la dansa moderna o fins i tot la dansa del ventre, tot i que actualment tinc la dansa una mica aparcada.
- Quin producte de proximitat no pot faltar mai al rebost de casa teva?
A casa meva no hi falta mai mel de l’Escola Agrària d’Amposta ni verdura de temporada de la finca de l’escola.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Recomanaria moltíssimes cançons. Hi ha cançons per a cada dia i per a cada estat d’ànim, però si n’he de triar una, sens dubte triaria “Boig per tu” de Sau. Aquesta cançó és insuperable, sempre que l’escolto m’emociono. Però per aixecar els ànims, recomano escoltar “What a feeling”, cançó emblemàtica dels anys 80 i utilitzada a la pel·lícula Flashdance. També cançons com “I will rock you” o “I want to break free” de Queen i “Cien Gaviotas” de Duncan Dhu.
Altres cançons que a mi em desperten emocions i que recomano escoltar són “The time of my life” i “Hungry eyes” de la pel·lícula Dirty Dancing. I no vull deixar de recomanar algunes balades de grups de hard rock que van marcar tota una època, com “Patience” de Guns n’Roses i “I don’t wanna miss a thing” d’Aerosmith. Són cançons que t’arriben a l’ànima.
Pel que fa a llibres, a qui li agradi el misteri com a mi, no s’ha de perdre cap de les novel·les d’Agatha Christie. També recomano un llibre de lectura imprescindible per a la vida: “Qui s’ha endut el meu formatge?”, versió catalana del llibre “Who moved my cheese?, de Spencer Johnson. És una faula que ens ensenya que tot canvia i que les fórmules que abans ens servien, potser ara ja no ens serveixen, i per tant hem d’aprendre a adaptar-nos a un món en constant canvi.
