Aquest mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Mireia Fabra, docent de l’Escola Agrària del Pirineu.
La trajectòria de la Mireia a l’Escola Agrària del Pirineu va començar fa catorze anys. En aquell moment treballava en un escorxador de pollastres a Berga, quan li va sorgir l’oportunitat de presentar-se a una entrevista de feina al centre. Després de superar el procés de selecció, al cap d’un mes ja s’hi va incorporar.
Des del primer dia, el projecte li va resultar especialment engrescador. L’activitat eqüestre de l’antiga Escola de Capacitació Agrària Equina (ECAE) de l’Hospitalet de Llobregat havia tancat, i els cavalls, el material i els cursos es van traslladar a l’Escola Agrària del Pirineu. Participar en aquest procés i en l’inici d’una nova etapa de la formació eqüestre dins el centre va representar un repte important per ella.
“Treballar amb cavalls sempre havia estat el meu somni des de petita, i poder-ho fer dins un projecte educatiu i en un entorn com el del Pirineu ha estat una oportunitat única que m’ha canviat la vida.”, comparteix la Mireia.
- Quines són les teves funcions actuals com a docent de l’escola?
Com a docent de l’Escola Agrària del Pirineu desenvolupo diverses funcions tant dins la formació inicial com en la formació contínua. Dins el cicle d’Activitats Eqüestres imparteixo classes d’equitació, que és el pilar fonamental per a moltes de les altres disciplines del cicle, com la doma de poltres i l’acompanyament de grups en rutes eqüestres.
També dono classes d’introducció al ferrament. En aquestes sessions proporciono a l’alumnat les eines necessàries per reconèixer malalties i alteracions del peu del cavall, així com el criteri per detectar problemes i saber quan cal intervenir. A més, practiquem el ferrament d’emergència, perquè, si durant una ruta un cavall perd una ferradura, les alumnes puguin tornar a col·locar-la.
Una particularitat que valoro molt de la meva feina és que, sobretot, les meves classes són pràctiques i es fan a l’aire lliure, envoltats d’un entorn privilegiat, amb les muntanyes de la Serra del Cadí al nostre voltant i la natura facilitant un ambient positiu on les alumnes aprenen de manera present. El curs de 2n acaba amb les rutes eqüestres de diversos dies, on poden aplicar tots els coneixements que han après aquests 2 anys i posar-se a prova. Una experiència molt gratificant on el creixement personal i la importància de l’esforç té un paper molt rellevant.
Pel que fa a la formació contínua, organitzo i gestiono cursos adreçats a professionals que volen actualitzar o ampliar els seus coneixements en l’àmbit eqüestre a través de la nostra escola.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Si hagués de definir les Escoles Agràries amb una sola paraula, seria connexió. Connexió amb el món rural, amb la natura i amb les persones que formen part d’aquest entorn.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Per mi, l’èxit en les Escoles Agràries té diferents dimensions. En primer lloc, és aconseguir aquesta connexió amb el món rural, la natura i les persones, tal com comentava abans. Aquesta relació directa amb el territori és essencial perquè l’alumnat entengui realment el sector.
En segon lloc, l’èxit també significa acompanyar el creixement personal i professional dels estudiants, especialment en la formació inicial. Veure com evolucionen, com guanyen confiança i competències, i com troben el seu lloc dins del sector és una part molt valuosa de la nostra feina. Però també com creixen a nivell personal, fent-se més fortes i resilients.
Finalment, per mi l’èxit és estar al servei de les persones que volen formar-se o actualitzar-se, oferint cursos i programes en els àmbits en què cada escola és més puntera. Poder donar respostes reals a les necessitats del sector i del territori és una de les claus del nostre paper com a Escola Agrària.
- Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part de les Escoles Agràries. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Fora del meu horari laboral, el meu temps el dedico sobretot a la meva família. Tinc dues nenes, de 4 i 5 anys, i el temps vola al seu costat. Quan formes una família, gran part del teu temps lliure gira al seu voltant, i per mi és molt gratificant poder acompanyar-les i viure el seu dia a dia.
Pel que fa a les aficions, abans escalava bastant, però quan vaig ser mare ho vaig anar fent menys, i després de fer un curs d’horticultura biointensiva a l’Escola Agrària de Mas Bové ja gairebé ho vaig deixar del tot. Ara l’hort és el meu espai preferit: cuidar les plantes, guardar llavors i menjar allò que jo mateixa he cultivat em fa molt feliç. També tinc gallines, així que els ous tampoc hi falten.
Com que l’hort ja ocupa força temps, he substituït l’escalada pel crossfit, que amb un parell d’hores setmanals em permet mantenir-me en forma. I, sempre que puc, surto a córrer o faig alguna volta amb bicicleta per desconnectar.
- I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?
Al rebost de casa no hi poden faltar mai els ous quilòmetre zero de les meves gallines ni les verdures i hortalisses del meu hort, que són la base de la nostra alimentació. També som molt fans dels productes de proximitat: a casa sempre hi tenim mantega del Cadí i llet de la Reula, que formen part del nostre dia a dia.
- Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?
Pel que fa a música, soc una mica variada en els gustos, però si hagués d’escollir un estil diria que soc una mica punky. Algunes cançons que m’agraden molt són Historia triste d’Escorbuto, Dolores se llama Lola de Los Suaves, o Ama, ama y ensancha el alma d’Extremoduro. És música que es pot cantar ben fort i et quedes ben descansada.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.
Si hagués de afegir alguna cosa més, m’agradaria convidar a tothom a mirar el cavall amb uns altres ulls. No només com un animal destinat a activitats elitistes, sinó com un ésser amb moltes qualitats. Els cavalls tenen un gran potencial, tant a nivell de hipoteràpia i teràpies assistides, com en sortides i activitats recreatives.
Per exemple, a França l’equitació amb ponis és molt popular perquè permet als infants guanyar moltíssima autonomia i aprendre a ser responsables i segurs amb els animals. Crec que si aprenem a observar els cavalls així, podem aprofitar millor tot el que ens poden aportar i veure’ls com a companys presents i sensibles.
